“Hi ha professors molt implicats”

Les universitats, amb tots els campus tancats, amb l’accés restringit només als serveis crítics i amb l’activitat duent-se a terme de forma virtual, afronten un repte inèdit especialment per als alumnes. Les principals consideracions d’aquests són el desnivell o compromís entre professors: mentre que uns aporten solucions altres no estan prou implicats. També els preocupa com se’ls avaluarà. Per una banda, no tots els estudiants tenen realment solucionada la qüestió de la connexió a internet, especialment el wifi, perquè estaven acostumats a treballar intensament a les biblioteques, que ara estan tancades, cosa que els obliga a consumir dades i això té un cost. Per l’altra, cosa també rellevant, els estudis basats en l’evolució continuada, amb pocs exàmens, amb la presentació de treballs, estarien més preparats per a aquesta situació que altres.

La Universitat de Girona, amb més de 15.000 alumnes –comptant també els centres adscrits–, és un bon exemple d’aquesta situació d’excepció i de les dificultats que hi ha. Maximilian Leonardo Krumm Amiach és un estudiant de dret que valora l’esforç dels docents, però destaca els alts i baixos entre ells. Pel que fa a dret, uns estudis molt memorístics, el problema es troba en aquelles matèries que sí que requereixen anar a classe per accedir als continguts i, per tant, aquests continguts “suposadament els hauríem de rebre a través dels professors”, afirma Krumm. Amb el criteri marcat per cada docent, Krumm creu que, “independentment que alguns facin un esforç considerable per fer powerpoints o enviar vídeos per explicar l’assignatura, n’hi ha alguns que ens deixen sense recursos per afrontar-la i pretenen avaluar-la de la mateixa manera.”

Emma Compaña, estudiant del grau de mestre en educació infantil a la UdG, destaca els mestres que han estructurat les tres setmanes previstes de confinament amb feina autònoma cada setmana. “Aquests són els que menys valoro perquè, tot i que entenc el temps que han passat planificant, no veig un esforç real per voler continuar les classes. Tot i que sí que estan disponibles per als dubtes que tinguis, per mi és com si se n’haguessin rentat les mans”, afirma. Compaña, igual que Krumm, remarca el compromís del professorat que s’implica, perquè “trobem aquells mestres que intenten seguir impartint les classes de manera directa a través de vídeos explicatius o classes en línia, els quals personalment em motiven molt més”, assenyala, i hi afegeix que “aquests directes et permeten preguntar els dubtes que et van sorgint, sense haver d’esperar que et contestin el correu per continuar”. Ambdós estudiants, tot i les seves crítiques, tenen clar que no s’ha de ser especialment crític, perquè “també entenc que els professors estan vivint la situació com nosaltres i, per tant, cadascú ho soluciona bonament com pot”, destaca Compaña.

Xavier Sánchez, estudiant del grau de comunicació cultural, creu que si algú es pensava que pel fet de tenir uns dies indefinits de “festa” no hi hauria activitat acadèmica anava molt errat. “És un fet que al nostre grau s’han preparat per al pitjor i ens han descarregat tota la feina que creuen que cobrirà aquestes setmanes tan complicades”, explica, i hi afegeix: “Personalment encara em falta acostumar-me a aquesta situació i em sento espès en realitzar certes tasques, sobretot tenint en compte que sembla que tots els professors s’hagin posat d’acord en el fet que la nostra feina consisteix a llegir, cosa que per un costat és normal, però que per l’altre resulta monòtona i tediosa.” Sánchez remarca: “Els docents, almenys en les meves assignatures, vetllen encara més per la correcta continuïtat de les matèries i això fa que el seguiment d’aquestes flueixi molt millor, i aquest interès optimitza l’aprenentatge.”