Intentar incentivar l’alumne, malgrat tot

En gene­ral, per a ningú està sent fàcil. Adap­tar-se a les con­di­ci­ons d’un con­fi­na­ment gene­ral suposa una prova d’esforç per a qual­se­vol acti­vi­tat pro­fes­si­o­nal, i l’edu­ca­tiu és un dels molts exem­ples de col·lec­tius que han hagut de reo­ri­en­tar la seva acti­vi­tat per les cir­cumstàncies. De pas­sar de tre­ba­llar i con­viure en un ambi­ent on la soci­a­lit­zació comu­nitària és norma, alum­nes i mes­tres ara han d’apren­dre a fer feina i rela­ci­o­nar-se des de la soli­tud i la distància. Maria Dolors Alba­nell és pro­fes­sora de primària de l’escola Dipu­tació de Bar­ce­lona. Com la resta de pro­fes­si­o­nals del ram, aquests dies pren com a pauta de tre­ball el pla que ha ela­bo­rat el Depar­ta­ment d’Edu­cació d’ençà que el 12 de març es va decre­tar la sus­pensió de clas­ses, i en què se’ls faci­li­ten eines i recur­sos per pres­tar la seva acti­vi­tat de manera no pre­sen­cial. És el que toca. Com a prin­cipi, la Gene­ra­li­tat ha donat cert marge a cada cen­tre per mode­lar aquests con­tin­guts cur­ri­cu­lars o de lleure, sem­pre que s’ajus­tin als objec­tius de cada curs, en funció de les neces­si­tats o carac­terísti­ques de l’alumne, par­tint de reco­ma­na­ci­ons genèriques com ara que no se’ls enco­ma­nin tas­ques que siguin, per exem­ple, molt repe­ti­ti­ves. El con­text és abso­lu­ta­ment insòlit, amb la cana­lla tan­cada a casa sense amics o com­panys a tocar de pupi­tre i, per tant, el que cal fer d’entrada és esti­mu­lar-la i engres­car-la a con­ti­nuar apre­nent. Amb aquesta pers­pec­tiva, els mes­tres com Alba­nell estan con­tacte periòdic amb la resta de com­panys, ja que les deci­si­ons a pren­dre sobre la marxa són mol­tes. Una d’aques­tes, per citar-ne un cas, és com faran l’ava­lu­ació dels alum­nes, si tot ple­gat s’allarga.

A banda de seguir els dic­tats que marca Edu­cació, hi ha mes­tres, com ara la Maria Dolors, que inten­ten anar més enllà i ofe­rir con­tin­guts, o pro­pos­tes, als alum­nes. “A mi m’agrada que el nen gau­deixi, esti­mu­lar-lo perquè creï i faci coses” explica. La fórmula que ha tro­bat per fer-ho són les xar­xes soci­als, i més explícita­ment Ins­ta­gram. En aquest canal, i de manera periòdica, hi penja un con­junt d’acti­vi­tats molt sim­ples –amb l’eti­queta #jocui­do­nens– perquè l’alumne les pugui dur a terme pel seu compte o amb la com­pa­nyia dels pares. Així, i a tall d’exem­ple, la pro­posta que va fer el 18 de març va ser con­fec­ci­o­nar pan­car­tes per pen­jar-les al balcó amb eslògans que trans­me­tes­sin la idea de coratge, i el 24 de març va con­vi­dar els nanos a fer un dibuix del que veies­sin per la fines­tra i orga­nit­zar, després, una expo­sició vir­tual amb tots ells. “L’estat emo­ci­o­nal serà pri­mor­dial per miti­gar els efec­tes psíquics i físics que podria arri­bar a com­por­tar tant la manca d’interacció social com d’acti­vi­tats a l’aire lliure com a con­seqüència del con­fi­na­ment”, exposa Alba­nell. Espe­ro­nar la cre­a­ti­vi­tat, en resum, pot ser un bon remei per vèncer l’avor­ri­ment. I, veient com estan les coses, de temps per aca­bar con­su­mits pel tedi entre les qua­tre parets de casa, no n’anem pre­ci­sa­ment fal­tats.