la contra
El tresor de l'Espelt
Tres-centes ampolles de vi i cava han estat un any i mig sota el mar per saber quina és la resposta del producte després d'una estada perllongada al fons marí, i el resultat és prou satisfactori
El vi agrada i l'aigua enfada; el vi com a rei i l'aigua com a bou; el vi fa sang i l'aigua fa fang, i posar aigua al vi fa mesquí. Són algunes de les múltiples expressions populars que contraposen dos elements aparentment antagònics: l'aigua i el vi. A Espelt Viticultors, el celler de Vilajuïga, amatents sempre a noves sensacions, han volgut unir aquests dos elements amb una experiència que no té voluntat comercial –almenys per ara– i sí, en canvi, un desig d'aprendre, de satisfer la curiositat i de passar una bona estona.
L'experiment ha consistit a dipositar caves, vins joves i vins estructurats de varietats diverses en unes gàbies, a disset metres i mig de profunditat, al fons marí d'un dels espais més característics del litoral de l'Alt Empordà com és la cala Jóncols. Sota l'aigua les ampolles hi han estat 475 dies, amb una temperatura que ha oscil·lat entre 11 i 21 graus. Ahir es va rescatar una de les gàbies –l'altra ha desaparegut, se suposa que arrossegada pels corrents marins–, i uns submarinistes la van pujar fins a la superfície, ajudats per un globus. A l'escenari bucòlic de Jóncols, arran de mar i amb la tranquil·litat que dóna el primer dia de juny, es va fer el tast amb una cinquantena de persones vinculades a diversos àmbits del món del vi i la restauració, acompanyats pels responsables de l'empresa: Damià Espelt, Anna Espelt i el director, Xavier Cepero. «Ha anat prou bé i les impressions són bones.» La resposta dels vins i caves criats al fons marí passa per un element clau: el tap. Les ampolles tenien diferents tipus de tancament, amb rosca, a pressió, de suro, sintètic o amb silicona, i en les que el tap ha aguantat bé la pressió de tres bars el vi ha evolucionat d'una manera molt lenta i ha mantingut el gust afruitat, segons va assenyalar Cepero. En altres casos, si el tap ha cedit, les aromes n'han quedat lleugerament afectades, i alguns s'han fet malbé. Ara, amb les ampolles al celler es vol fer una anàlisi més física. D'alguna manera, amb la criança submarina, el celler Espelt ha donat continuïtat a les vinyes que té arran de mar, com són les del mas Marés, a tocar de Montjoi. Antigament les dificultats d'accés que hi havia en aquest indret del cap de Creus feien que la collita s'hagués de portar en vaixell fins a Roses. Ahir –en el segle XXI– el vaixell es va fer servir per anar a buscar el vi, embotellat i guardat al fons del mar.