“La tristesa no es cura amb purpurina”

“He fet per pri­mera vegada cafè a casa. S’ha mort el pare d’un amic. Morir és tor­nar al prin­cipi on érem abans d’exis­tir i m’he recor­dat de la frase que va dir el Dadà quan tenia vuit anys: “El més impor­tant del món és que no et moris.” Cri­dar l’ànim amb con­si­de­ració, la tris­tesa no es cura amb pur­pu­rina, no s’aixeca his­sant la ban­dera dient tot anirà bé. Tot no ha anat bé. Més lla­vors i menys vol­tors. La cul­tura està fatal, no es reguen les flors a les bran­ques de l’arbre, són les arrels que neces­si­ten l’aigua. Live is life.”