Els autònoms exigeixen que s’allarguin les ajudes estatals el temps que calgui

Els autònoms exigeixen que s’allargui la prestació extraordinària per cessament d’activitat el temps que calgui fins que recuperin una facturació mínima i surtin de la situació “insostenible” en la que viuen després de dos mesos sense ingressos. L’espècie ’d’atur’ pels autònoms, d’un mínim de 660 euros i que és compatible amb l’obertura de negocis, està lligat a l’estat d’alarma i, si no es prorroga, s’acabaria a finals de mes. A dia 8 de maig, havien rebut l’ajuda 203.000 catalans, és a dir el 37% dels treballadors per compte propi del país. De la mateixa manera que es va plantejar amb els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO), els afectats reclamen un pacte per assegurar que les prestacions no s’acabin a finals de maig.

“Quan hi ha una situació excepcional, s’ajuda als funcionaris i als assalariats, però mai als autònoms, que en realitat som una gran part dels treballadors del país”, lamenta l’Abel Miró, treballador amb un negoci d’arts gràfiques a Cubelles (Garraf), que assegura que se senten “discriminats” per sindicats, patronals i governs.

Miró assegura que la situació és “insostenible” perquè ha hagut de tancar el negoci dos mesos, sense cap possibilitat de treballar. Durant aquest temps, no ha facturat ni un cèntim però sí que ha hagut de pagar el lloguer del local, els subministraments bàsics i el manteniment de les màquines. Aquesta setmana ha pogut reobrir el negoci, “però no hi ha feina”, diu, ja que s’han aturat molts projectes i encàrrecs de cara a l’estiu arran de la crisi de la covid-19.

És per això que reclama que l’estat espanyol aprovi una pròrroga de les ajudes als treballadors autònoms, “com a mínim fins que es puguin assolir uns nivells de facturació suficients”. Aquest empresari critica que els sindicats, les patronals i el govern central hagin arribat a un acord per allargar les mesures excepcionals dels ERTO fins al 30 de juny però, en canvi, no hi hagi una mesura similar per als autònoms.

En la mateixa situació es troba la Maria Dolors López, que té una ferreteria al barri del Poble Sec de Barcelona des del 2009. Va poder tornar a obrir el 4 de maig després de dos mesos sense ingressos i esgotant les reserves que guarda per l’estiu, quan baixa molt la demanda. “Tot el petit comerç necessitaria que les ajudes s’allarguessin. Parar-ho a finals de maig és molt perjudicial per a nosaltres”, explica la Maria Dolors, que reclama que es faci el possible per salvar el teixit “de barri” que “humanitza” les ciutats.

Ara mateix es troba sola la botiga perquè l’altra persona no treballa i està inclosa en un ERTO. Per ella, la feina ara és “més complicada” i “més lenta” cosa que fa “molt difícil” omplir el calaix, i més encara en un negoci on el preu mitjà de la compra no és molt elevat. Aquesta originaria del Poble Sec i vinculada a l’associació de comerciants de la zona diu que encara que treballi a l’agost no podrà recuperar el que ha perdut i que només ha aconseguit la moratòria d’un mes del lloguer de la botiga. Per aquest motiu, s’està plantejant endeutar-se a través d’un préstec avalat per l’Institut de Crèdit Oficial (ICO).

“Aquest any no tinc la tranquil·litat de saber que tinc reserves per si les vendes no van bé. Tinc una incertesa i una inseguretat molt gran i visc en un barri obrer, i no sé quina serà la capacitat adquisitiva dels meus veïns”, reflexiona.

Hi ha autònoms que podrien tornar a obrir en algunes de les fases del confinament però que no ho fan perquè no els és viable complir amb les mesures higienicosanitàries i les restriccions d’aforament. És el cas del club de pàdel Vila Sport Club de Vilassar de Dalt podria obrir en fase 1 però que, de moment, no ho farà perquè no els surten els números, ja que només estaria permès fer entrenaments amb un monitor i un alumne i partits 1x1. “Aixecar la persiana pot ser pitjor que tenir tancat. Si obro hauré d’assumir més despesa perquè el cost d’engegar la maquinària és elevadíssim”, explica l’Anna Garcia, que dirigeix el centre, i té com a únic ingrés la prestació extraordinària. Si la normativa es relaxa i es permeten els partits de quatre persones, es pensarà tornar a obrir portes. El club no cobra les quotes als socis des de l’inici de l’estat d’alarma.

D’altres no tenen ni tan sols perspectives de quan podran tornar a treballar perquè es dediquen a activitats que acostumen a ajuntar molta gent i ara mateix no estan permeses. Per exemple, l’Imma Puignou es dedica a vendre joieria i bijuteria en fires artesanes i no sap quan podrà tornar a fer-ho. Totes les reserves que tenia s’han cancel·lat fins a l’octubre i ara mateix la seva única font d’ingressos és l’ajuda per cessament d’activitat estatal. L’Imma està intentant posar en marxa una pàgina web per vendre els seus productes però assegura que “no és fàcil” fer-ho sense diners i només amb el suport de la família. “Si l’ajuda no s’allarga, no sé com m’ho faré a partir del maig. Estem molt desprotegits”, ha lamentat.