CIÈNCIA

Amb equips de recerca del tot el món bus­cant una vacuna con­tra la Covid-19, el conei­xe­ment i la recerca científica han tor­nat a gua­nyar importància en la soci­e­tat. “Hem pogut ali­near els esforços i apro­fi­tar tot el que sabem per mirar de res­pon­dre de dife­rents mane­res a l’amenaça del coro­na­vi­rus”, explica Núria Mont­ser­rat, que fins fa uns mesos per­fec­ci­o­nava la impressió de mini­ro­nyons en 3D i ara els ha uti­lit­zat per posar a prova un fàrmac en assaig clínic que podria blo­que­jar la Covid-19 en un estadi ini­cial. La inves­ti­ga­dora de l’Ins­ti­tut de Bio­en­gi­nye­ria de Cata­lu­nya remarca que el sec­tor ha dei­xat de banda els seus interes­sos per­so­nals per inves­ti­gar, cons­truir res­pi­ra­dors o fer tests de PCR. Per Mont­ser­rat, no només s’ha reva­lo­rat la recerca tras­la­ci­o­nal, “la que ja aporta la solució al paci­ent”, sinó també la ciència bàsica, “la que es veu al cap de vint anys i que aporta el conei­xe­ment sobre el qual es fona­menta aquesta solució final”. “Mol­tes vega­des aquesta ciència fona­men­tal ha estat mar­gi­nada i és la que pri­mer es reta­lla, perquè no s’hi veu un impacte a curt ter­mini, però és la que ens per­met enten­dre com fun­ci­ona un virus, com s’infec­ten les cèl·lules”, hi afe­geix. La científica del cen­tre ads­crit al BIST també lloa l’agi­li­tat que han tin­gut les admi­nis­tra­ci­ons per adap­tar i fle­xi­bi­lit­zar els pro­gra­mes de recerca i la burocràcia que tenen asso­ci­ada a les neces­si­tats de la crisi de la Covid-19.

Luis Ser­rano, direc­tor del Cen­tre de Regu­lació Genòmica, remarca que el coro­na­vi­rus ha apro­xi­mat els cen­tres de recerca als hos­pi­tals per esta­blir més col·labo­ra­ci­ons i pro­jec­tes comuns. “Tenim cen­tres de recerca de pri­mera línia i hos­pi­tals de pri­mera línia, així que era una pena que no col·laboréssim més”, es lamenta. El CRG, com altres ins­ti­tu­ci­ons científiques del país, s’ha impli­cat en la rea­lit­zació de les pro­ves PCR per detec­tar la malal­tia. Ser­rano lloa tant la capa­ci­tat de reacció i orga­nit­zació de les enti­tats com “la gene­ro­si­tat i el com­promís de la nova gene­ració d’inves­ti­ga­dors que voluntària­ment fan pro­ves fins i tot el cap de set­mana”.

Ser­rano també rei­vin­dica la capa­ci­tat dels grups de recerca de recon­duir els seus conei­xe­ments cap a la inves­ti­gació con­tra el coro­na­vi­rus. I coin­ci­deix amb Mont­ser­rat que la ciència s’ha reva­lo­rat davant l’opinió pública. Però no con­fia que això es tras­lladi en una millora de la situ­ació a llarg ter­mini. “Durant l’epidèmia de la sida recordo que els inves­ti­ga­dors, hos­pi­tals i labo­ra­to­ris érem la bomba. Vam sal­var la huma­ni­tat i uns anys després, quan va tocar reta­llar, van eli­mi­nar el finançament de la ciència. Els polítics tenen la memòria molt curta”, recorda.

D’altra banda, el coro­na­vi­rus ofe­reix a les ciències soci­als la pos­si­bi­li­tat de créixer amb un gran ven­tall de pos­si­bi­li­tats d’estudi del com­por­ta­ment humà.