Societat

Adaptació (forçada) al reconfinament

Els veïns del Segrià fan un pas enrere i eliminen les sortides a la platja, suspenen sopars amb amics i es preparen per passar controls policials avui per anar a treballar

N’hi ha que creuen que les mesures són massa dures

Oblidar-se de Cambrils, suspendre sopars i passar controls policials per anar a treballar, la nova realitat

De sorpresa, no en mostraven pas gaire ahir els veïns, comerciants i restauradors d’Alcoletge i Lleida consultats per aquest diari. “Feia dies que vèiem venir que alguna cosa passaria”, explicava la Sònia, a les portes d’una fleca del centre de la capital del Segrià. I la mateixa sensació tenien en una població no gaire llunyana però sí molt més petita, Alcoletge. En tot cas, la majoria tenien clar que hauran de fer “el que calgui” i esperen que siguin “només quinze dies”, amb un to de resignació que revelava clarament que la decisió del govern ha estat com una galleda d’aigua freda.

I què vol dir “el que calgui”? Doncs depèn del cas, però hi trobem des dels que han hagut d’oblidar-se de passar el cap de setmana a Cambrils o de fer-hi una escapada –“i això que allà, a la platja, no s’hi guarda cap distància”– fins als que han hagut de suspendre dinars o sopars amb familiars i amics, i els que, com alguns veïns d’Alcoletge, estaven preocupats perquè avui han d’anar a treballar a prop de Balaguer. “Han dit que hi podrem anar, però només el fet d’haver de passar controls de la policia ja implica que t’hagis de llevar més d’hora...”

La resignació, la impotència i el “que tot sigui a fi de bé” no amagaven, però, sobretot al nucli antic de Lleida, un cert emprenyament amb la decisió. “No és el Segrià, no és ni Lleida; parlem d’uns quants brots molt i molt concrets vinculats a una activitat molt concreta...”, defensava en Josep mentre s’acabava un cafè amb llet en un bar de la plaça de Sant Joan. “Jo crec que hauria estat millor un confinament més concret, com van fer els alemanys amb edificis i barris.”

Una sensació semblant expressava la Sílvia, encarregada d’un dels establiments que la cadena Inditex té al centre de la ciutat i que, juntament amb els locals del que abans anomenàvem “tot a 100”, era dels pocs que es mantenien oberts ahir a Lleida capital tot i estar permès perquè era el primer dia de rebaixes d’estiu. Impossible saber si algunes de les botigues que tenien previst obrir al final no ho van fer per la situació. “Si no hagués estat el Segrià, no sé si s’hi haurien atrevit... Hi ha casos molt semblants en altres indrets del país i no hi ha pas cap confinament, però aquesta comarca no viu del turisme...”, deia la Sílvia.

Tot i no viure del turisme, ahir, establiments de moda i bars i cafeteries consultades explicaven que dissabte, a partir de mitja tarda, havien registrat “caigudes de fins al 50% de la clientela”. La Sílvia ho té clar: els dissabtes a la tarda són dies que aprofiten els veïns dels pobles del voltant de Lleida, no pas tots del Segrià, per anar a mirar botigues. “I avui, ja ho veus, un dia perdut del tot”, sentenciava mostrant una botiga amb només dues clientes a mig matí.

En la mateixa línia, la Federació de Comerç de Lleida va alertar ahir que el confinament de la comarca del Segrià arriba després que en els darrers quinze dies molts treballadors s’hagin reincorporat a la feina després d’haver estat objecte d’un ERTO. “I ara hem de tornar a tancar; la veritat és que és molt dolent per al comerç”, va afirmar la presidenta de l’entitat, Maria Rosa Eritja, que va qualificar la decisió del govern de “gran cop”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.