“Des del març, he treballat una setmana”

Jo soc de l’Argentina, però fa vint anys que visc aquí. I aquest és el tercer any que porto el rickshaw.

Bastant malament. Hi ha molt pocs turistes estrangers. Només he pogut treballar una setmana des del mes de març. Estic tenint, de mitjana, un 50% dels clients que tenia anys anteriors i estic cobrant una 40% del que cobrava per hora.

Aquí pràcticament tots els clients que venen són estrangers. No tinc clients espanyols. Sap què passa? Hi ha una concepció general de la gent d’aquí que creu que el turista és estúpid i se li roben els diners. Sovint, quan pregunto a algú si vol pujar al rickshaw em contesten: “No, som d’aquí.” Jo intento oferir un servei de qualitat, oferint-me a ensenyar la ciutat i explicar les curiositats del lloc.

Exacte, el meu recorregut és fins a la plaça Catalunya, però pel camí vaig donant informació als clients sobre allò que estan veient. El servei que ofereixo és confiança, que és el que el turista no té fora de casa, perquè no coneix la gent ni el lloc. És clar que hi ha qui puja només per fer-se la foto i penjar-la a les xarxes socials, però la majoria estan contents de poder conèixer millor la ciutat.

En general, no. Hi ha persones aprensives, però la majoria no ho són. Pensi que aquí prenc certes precaucions. Mantenim una certa distància, abans de pujar, els poso alcohol en gel i han de portar mascareta.

No, com comentava, segueixo les mesures de seguretat necessàries.

Sí, jo soc autònom i el futur és molt incert. Pràcticament no he rebut cap ajuda. Però també penso que de totes les situacions te’n pots acabar sortint. El 2008 per a mi va ser un any molt dolent. Jo treballava en la secció de recursos humans d’una empresa i vaig haver de deixar la meva professió i reconvertir-me. Vaig comprar el rickshaw i ara em dedico a això. Crec que aquesta crisi econòmica que vindrà m’agafa més enfortit i amb menys por. Penso que, per molt malament que ho passis, al final acabes podent treballar d’una cosa o una altra.