La vida lenta del Roquetal

Rosella, Ginesta, Tarongina, Llentiscle, Poniol, Alzina, Servera, Espígol, Romaní, Murtra, Menta, Valent, Lula i Fina. Tots aquests, menys dos, són noms de flora de les Gavarres, però també dels burros que Aleix Monguillot tragina pels encontorns del Roquetal, el mas on fa de masover. Ja fa uns anys que l’Aleix mena els burros per aquest racó del massís, pertanyent a l’antiga parròquia de Romanyà de la Selva, amb l’objectiu de mantenir net el sotabosc per prevenir els incendis. Ara, però, també els destina a una activitat turística singular, la de les rutes a peu al ritme pausat d’aquestes bèsties.

Sota la marca Rucs de les Gavarres , l’Aleix ofereix quatre rutes de diferents distàncies i durada: des de 4 km i 1 hora i mitja, la més curta, fins a 14 km i 7 hores, la més llarga. Els clients fan de traginers dels rucs –els guien– i només els nens estan autoritzats a muntar-los. Al crit de “Va, anem, va!”, els rucs es posen en marxa i l’excursió comença. Segons la ruta escollida, el senderista descobrirà fonts com la de l’Arbre, castanyedes com la de Can Llac o ruïnes de masos medievals com el de l’Era de la Llaca, o s’enfilarà als cims més alts de les Gavarres, com el puig d’Arques o el d’Aiguabona. La ruta transcorre seguint la cadència reposada dels rucs, que convida a descobrir el territori. “A vegades podem fer un bon tros en el més absolut silenci”, explica l’Aleix, que també pot amenitzar la caminada amb els seus coneixements sobre flora i fauna. “Aquests ocells que sentim són ballesters, que han començat a migrar”, assegura sentint-los cantar al Roquetal.

Fa poc que l’Aleix du a terme aquesta activitat –la va donar d’alta just a l’inici del confinament–, però ja ha pogut comprovar que els nens, sobretot, en surten encantats: “Alguns comencen amb por, però quan veuen que els burros no fan res es relaxen.” Un dels rucs preferits dels infants és la Rosella, que també s’afegeix a les rutes tot i ser ben cega: “Després de fer un tros ho explico als nens. No s’han adonat que no s’hi veu perquè ha après a ser cega, i quan ho saben li agafen molta estima.” La Rosella té una fidel companya, la Ginesta, que li fa de pigall: “Sempre van juntes. A l’abeurador, la Ginesta empeny els altres rucs per fer lloc a la Rosella.”

Les dues rutes més llargues fan parada i fonda al Roquetal, un mas situat al peu del puig Gros, on l’Aleix passa entre quatre i cinc dies a la setmana. La casa, on és possible allotjar-se o fer xefles, es va rehabilitar el 2002 respectant l’estructura i els acabats originals. No hi ha electricitat, però l’Aleix en fa prou amb espelmes i quinqués per il·luminar el mas: “I un frontal si vull llegir.” L’aigua prové d’una font propera i té cuina i aigua calenta amb gas butà.

L’Aleix du una vida asceta i solitària al Roquetal, talment com la de l’últim ocupant del mas, en Lluís Serra, conegut com en Lluís del Roquetal, que va morir el 2004 i hi va viure 50 anys. Això sí, no defuig la modernitat i és ben actiu en els seus comptes de Twitter i Instagram . Nascut al barri de la Sagrada Família de Barcelona, però vinculat a les comarques de Girona des dels 18 anys, l’Aleix és un amant de les rutes a peu i ha fet travesses de llarg recorregut, com la que el 2016 el va dur a travessar Europa de Tallinn, capital d’Estònia, a Montserrat.

Ara viu dedicat als burros i en un entorn que estima amb passió. Ja té al cap difondre el seu projecte a les escoles dels municipis que envolten les Gavarres: “Consistirà en sortides per als alumnes per conèixer la fauna i flora de l’entorn i la relació històrica entre persones i rucs.”