Postres amb gust de tele

El Maresme no és una comarca fàcil quan es tracta de trobar productes que la singularitzin sencera. No hi ajuda que cada municipi que ha fet el salt a buscar símbols, preferentment gastronòmics, en faci propaganda més enllà dels seus límits territorials i cadascú els defensi com a seus. Les cireres d'en Roca d'Arenys de Munt, els calamars d'Arenys de Mar, les mongetes de Malgrat, els vitralls de Canet, el vi d'Alella o la coca de Llavaneres han creat amb el temps un bon grapat de seguidors que en defensen les virtuts, i alguns, fins i tot, en defensen la capacitat per esdevenir el producte comarcal per excel·lència. Tot i això, i per evitar ferir susceptibilitats, encara no s'ha fet una proposta en ferm, ni com a producte de taula ni com una altra proposta... tot i que trobades com la Challenge Costa de Barcelona Maresme hi aspiren.

En un panorama ple d'individualitats, apareix un mitjà capaç d'aglutinar al seu voltant personalitats i maneres de pensar ben diverses: la tele. Després de molts anys d'enveja sana envers altres territoris de Catalunya que havien aconseguit copsar l'atenció dels responsables de les sèries de TV3, el Maresme ha aconseguit des del mes de gener passat ser l'escenari d'una nova proposta d'històries de sobretaula on els amors, els odis, les revenges, les passions i les enveges reuneixen al voltant de l'aparell milers de persones. Una sèrie que mostra, encara que sigui d'esquitllada, paisatges diversos de la comarca, i en que fins i tot s'ha arribat a crear un menjar pensat per a un restaurant de ficció que finalment ha fet el salt a la dolça realitat. Parlo de les Estrelletes de Sant Climent que un bon dia els cuiners del ja famós restaurant on es couen tots els embolics de la sèrie, La Fonda, van idear com a postres per arrodonir un menú gurmet que crea adeptes. La recepta d'aquests dolços la subministra als seus socis el Gremi de Pastisseria de Barcelona i, de moment, nou establiments de la comarca ja han començat a preparar-los. Es tracta de les pastisseries Danés, d'Arenys de Munt; Campasol, de Canet de Mar; Horta Pastissers, Maica, El Pilar, Miracle i Uñó, de Mataró, i Sauleda, de Sant Pol de Mar. No són moltes, és cert, però sí suficients per començar a escampar l'interès entre els companys de feina i omplir més aparadors de dolces i saboroses estrelles.

Els entesos diuen que s'ha buscat la senzillesa i el bon gust per tal de popularitzar el producte, i així ha aparegut un pa de pessic de xocolata amb cobertura de tres tipus: xocolata en pols, xocolata negra i cobertura de coco. Es podran comprar individualment o en un lot amb les tres varietats, i es recomana que el preu s'assembli al que costa un croissant. Ara el problema, però, el tindran els maresmencs a qui no agrada la xocolata i que també reclamen un símbol gastronòmic amb bandera de la comarca. I n'hi ha, us ho puc assegurar.