Societat

EMMANUEL TJIBAOU

FILL DE L’HISTÒRIC LÍDER DELS INDEPENDENTISTES DE NOVA CALEDÒNIA JEAN-MARIE TJIBAOU

“La independència il·lusiona els joves”

“Él bloc independentista de Nova Caledònia es troba immers en una dinàmica positiva i el cicle actual els és favorable”

“Les noves generacions aspiren a imaginar un futur diferent del que van sofrir els seus avantpassats durant la colonització francesa”

Emma­nuel Tji­baou (1976) és el fill de l’històric líder dels inde­pen­den­tis­tes canacs Jean-Marie Tji­baou, un dels pro­ta­go­nis­tes, l’any 1988, de l’inici del procés de des­co­lo­nit­zació de Nova Caledònia. Tji­baou fill, que actu­al­ment diri­geix l’Agència de Desen­vo­lu­pa­ment de la Cul­tura Canac, ana­litza per a El Punt Avui els resul­tats en el segon referèndum d’inde­pendència cele­brat diu­menge pas­sat en aquest arxipèlag francès del Pacífic.

Quina anàlisi en fa, dels resul­tats del referèndum de diu­menge a Nova Caledònia, en què el no va impo­sar-se amb el 53% dels vots, però va créixer el suport a la inde­pendència?
El bloc del sí a la inde­pendència va acon­se­guir 10.000 vots més que en el pri­mer referèndum del 2018, en pas­sar del 43% al 46%, men­tre que els par­ti­da­ris del no van estan­car-se. Aquest crei­xe­ment de l’inde­pen­den­tisme a Nova Caledònia es deu al fet d’haver sabut seduir en aque­lles zones on tra­di­ci­o­nal­ment no viu l’elec­to­rat canac. En con­cret, penso en el crei­xe­ment del vot del sí a la perifèria de Numea –la capi­tal de l’arxipèlag, la població de la qual és majo­ritària­ment favo­ra­ble a con­ti­nuar for­mant part de França.
A més, s’ha con­fir­mat l’aposta de les noves gene­ra­ci­ons per la inde­pendència.
Sí, al llarg de la cam­pa­nya hem obser­vat com la inde­pendència de Nova Caledònia il·lusi­ona els joves. Hi veuen la pos­si­bi­li­tat de cons­truir un nou pro­jecte social i d’ins­criure’s en una dinàmica de canvi. Les noves gene­ra­ci­ons de canacs aspi­ren a ima­gi­nar un futur dife­rent del que van sofrir els seus avant­pas­sats durant la colo­nit­zació fran­cesa.
Creu que cal cele­brar el ter­cer referèndum, pre­vist com a màxim per a la tar­dor de 2022? Alguns diri­gents no inde­pen­den­tis­tes ja han expres­sat les seves reticències...
Alguns repre­sen­tants de Calédonie Ensem­ble (Junts per Caledònia, no inde­pen­den­tis­tes mode­rats) han defen­sat que, abans que se celebrés aquesta ter­cera votació, cal­dria ela­bo­rar un pro­jecte comú, com ara un nou esta­tut, i que la nova con­sulta hau­ria de ser sobre aquest pacte. Però amb l’Acord de Numea el 1998, els diri­gents fran­ce­sos i neo­ca­le­do­ni­ans es van com­pro­me­tre que es pogues­sin cele­brar tres referèndums d’inde­pendència en el cas que el no s’imposés en les dues pri­me­res vota­ci­ons. Crec que seria un error can­viar les regles al mig del par­tit, ja que això debi­li­ta­ria la per­tinència de la decisió que s’adopti final­ment.
En aquest pro­ba­ble ter­cer referèndum, con­si­dera pos­si­ble que els inde­pen­den­tis­tes obtin­guin una victòria?
Òbvi­a­ment, no tinc cap bola de vidre per poder ende­vi­nar el futur, però és evi­dent que el bloc inde­pen­den­tista està immers en una dinàmica posi­tiva. Després de la votació de diu­menge, els anci­ans de la comu­ni­tat canac van feli­ci­tar-se i van asse­gu­rar que el riu con­ti­nua des­cen­dint de la mun­ta­nya cap al mar i que aquest no puja en la direcció contrària. Amb aques­tes parau­les volien recor­dar que el sen­tit de la història ha de seguir el seu cicle nor­mal, i que aquest sem­bla que és favo­ra­ble als canacs.
La cam­pa­nya d’aquest segon referèndum ha estat força més tensa que la d 2018. Tem una recon­ci­li­ació difícil?
Durant la nit elec­to­ral, als platós de tele­visió solia repe­tir-se la demanda que els diri­gents de tots dos blocs s’havien de reu­nir per dia­lo­gar. Però la rea­li­tat és que els diri­gents inde­pen­den­tis­tes i els de Calédonie Ensem­ble no s’han aixe­cat mai de la taula de dis­cus­si­ons, men­tre que sí que ho van fer els de la coa­lició con­ser­va­dora L’Ave­nir en Con­fi­ance (El Futur en Con­fiança, de la qual forma part l’ultra­dretà Rea­gru­pa­ment Naci­o­nal), que van radi­ca­lit­zar la seva posició al llarg de la cam­pa­nya. Amb el seu dis­curs de diu­menge, el pre­si­dent francès Emma­nuel Macron va insi­nuar que segu­ra­ment hi haurà una nova ronda de reu­ni­ons, pro­ba­ble­ment a través del comitè de sig­na­ta­ris, la instància que regeix el procés de des­co­lo­nit­zació de Nova Caledònia.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia