Vides de dona, a Beget

Aquest cap de setmana, s’ha estrenat el documental Soms. Elles i Beget, protagonitzat per cinc dones grans que rememoren la seva vida en aquest poble de l’Alta Garrotxa i que forma part del municipi de Camprodon (Ripollès). La pel·lícula és el resultat de moltes hores de converses dels seus autors –l’antropòleg i editor Joan Ricart i l’exrealitzador de TV3 Lluís Manyoses– al llarg d’una dècada amb avis d’aquest indret, que fins a la meitat del segle passat havia estat molt aïllat. “La intenció –explica Manyoses– ha estat deixar el testimoni d’una generació i un món irrepetibles. Quan van obrir la carretera, la gent va començar a marxar-ne i les dones i els homes nascuts i criats aquí han anat desapareixent. Per això vam pensar que valia la pena aquest treball”, afirma. Ricart i Manyoses, tot i no haver-hi nascut, fa molt de temps que estan vinculats a Beget perquè hi tenen casa. Inicialment, el seu projecte consistia en una recopilació oral, però veient la potència de les històries, van decidir gravar-les en vídeo. Al principi, el documental durava unes quatre hores i, per tal de fer-lo més digerible, el van escurçar a l’hora i 25 minuts definitius. Hi van incloure només les converses amb les cinc persones que van considerar més interessant, i que van resultar ser cinc dones: Rosa Carrera Vila, la Rosa de can Jeroni (1944-2016), Maria Vidal Vila, la Maria del Cordonet (1934), Joaquima Sala Coma, la Quimeta del Molí (1933), Assumpció Duñach Surroca, l’Asunción del Forn (1930-2018) i Dolors Coma Cros, la Lola de can Batlle (1933). Com que gairebé totes ja havien nascut quan va esclatar la guerra i totes van patir la postguerra, van ser protagonistes de la duresa de la vida a pagès en bona part del segle passat, que per a les dones era especialment crua. Parlen de la família, l’escola, el festeig, el matrimoni... I com que Beget és a tocar de la frontera, també del contraban, que complementava les precàries economies domèstiques. “El que per mi resulta més interessant del seu testimoni és que et fas perfectament el càrrec de la duresa de viure en un poblet isolat i, alhora, comproves que era un nucli gairebé autosuficient i que aquestes dones sabien com sentir-se felices”, diu Manyoses”. “Acabes enamorant-te d’elles”, conclou.

El documental, de moment, només s’ha mostrat a Beget i no hi ha una previsió de posteriors projeccions. No obstant, Ricart i Manyoses no descarten portar-lo a algun festival de documentals i cedir-lo a alguna institució perquè els interessats hi puguin accedir. També estudien recórrer, més endavant, a alguna plataforma digital per penjar-hi tant el documental com el material que no s’ha editat.