“Aguanto per amor”

“Estem molt malament però no d’ara, eh! Estem fatal des del mes de març perquè aquí la gent del barri només ve els dissabtes i nosaltres per bé o per mal vivíem dels turistes i no n’hi ha ni un”, diu en Javier, el propietari del Quiosc Modern de la Boqueria, un bar que toca a les parades del peix del mercat més conegut de Barcelona. En Javier està molt amoïnat amb les noves mesures que ha pres el govern per frenar els contagis del coronavirus i assegura: “Aquests 15 dies que ens faran tancar seran un pas més cap al desastre.” “I saps per què aguanto? Aguanto per amor!, perquè aquest bar el van obrir els meus pares el 1978 i abans que ells els meus avis hi tenien una parada de fruita. Per això aguanto!”, diu. I assegura: “El bar és tota la meva vida.”

En Javier explica que abans de la crisi, al seu establiment, hi despatxaven ell i set cambrers més i que ara s’hi han quedat ell i dues noies. “I, a més, d’ajudes ni una!”, es lamenta. Indica que, quan es va aixecar l’estat d’alarma i els van deixar obrir, l’Ajuntament de Barcelona li va permetre, com a tants altres establiments de restauració, que posés unes taules ben bé arrambades a la barra del bar (de normal a dintre la Boqueria els bars que hi ha només poden tenir barra i tamborets). Doncs bé: “Quan em va venir el cànon per pagar em van cobrar 398 euros de més: per les taules!”, explica indignat. “Això, ja no m’ho tornaran, però ja hi he parlat i sembla que no m’ho tornaran a cobrar. Esperem-ho”, diu, i manté creuats els dits perquè aquest “nou pal” dels 15 dies sigui “només de 15 dies”.

La realitat de la Boqueria és que està molt lluny de ser el mercat bulliciós que havia estat fins no fa gaire. Avui hi ha moltes parades tancades i la setmana que ve, si fan tancar els bars, encara n’hi haurà més. És un procés destructiu que no sembla que tingui aturador.

Rambla amunt, alguns bars i establiments emblemàtics no han pogut arribar ni a ara. És el cas del Viena, al costat del Poliorama, famós pels seus entrepans, o, al carrer del Pi, la xarcuteria La Pineda.

Al carrer Canuda, el Restaurant Bar El Berguedà tancarà quan s’hi vegin obligats. No els surt a compte tenir obert només per vendre entrepans als vianants. Si hi hagués turistes, encara, però amb els quatre gats que passegen pel carrer “no surt a compte”, manifesta la dependenta. La Sara, dependenta d’una botiga del costat que ven roba vintage. “A nosaltres, que ens limitin la capacitat al 30% ens és igual perquè igualment no ve ningú”, indica, i diu: “Els dies que s’acumula més gent hi ha cinc persones. Com que el local és molt gran, no hi ha cap problema.” La Sara explica que des que no hi ha turistes el carrer està mort perquè la gent “està molt espantada”. I és veritat, les botigues estan majoritàriament buides.

És aquí, al rovell de l’ou de la ciutat, on, amb la bonança turística, les grans marques internacionals –Zara, Mango, Desigual i H&M...– van obrir botigues quilomètriques que ara estan buides. No els afectarà que es limiti l’aforament. El sector del comerç viu el seu pitjor moment i, quan dimecres el govern va anunciar les noves restriccions, va pensar que plovia sobre mullat.

“Nosaltres no entenem per què hem de tancar”, diu la Vero, esteticista de Seven Secrets, un establiment d’estètica situat al mercat de Montgat on depilen, fan massatges i neteges de pell. “Nosaltres treballem amb mascareta i a sobre ens hi posem la pantalla. És a dir, que anem superprotegides i protegim les clientes”, assegura. Aquest centre és un dels que haurà de tancar perquè el govern ha decidit que els establiments on venedor i client tenen contacte físic, com és una estètica, han de tancar. Tots menys les perruqueries.

Els sectors de la restauració i el comerç estan enfadats i no entenen les noves mesures dictades dimecres pel govern. “Com pot ser que a Madrid, on hi ha l’estat d’alarma, els bars, amb limitacions, estiguin oberts i aquí els facin tancar?”, es pregunta Joan Carles Calbet, president de Retailcat i del Gremi d’Electrodomèstics de Catalunya, que novament reclama ajudes.