La Covid-19 posa a prova la viabilitat dels mercats

Un dels sectors econòmics més castigats per les mesures restrictives i per la davallada del consum és el de la venda no sedentària i, en concret, els marxants de roba i alimentació que treballen en els mercats setmanals. Segons les associacions que els representen, estan venent entre un 50% i un 90% menys del que és habitual, i la recent reducció de l’aforament al 30% podria empitjorar les xifres. És un ram que tradicionalment s’ha queixat que les administracions no el tenen prou en compte. Ara, aquesta sensació ha augmentat.

Continuar pagant taxes

“No fem calaix, això és la ruïna total”, diu Maria Àngels Cano, de Llagostera, que ven roba i complements i que es va estrenar com a presidenta del Gremi de Marxants de les Comarques Gironines fa pocs mesos. “La gent gran no ve, perquè té por. I a la costa no hi ha el client estranger”, resumeix, i posa l’accent en el fet que entre els venedors hi ha moltes parelles i famílies senceres que depenen econòmicament de la parada. Com el seu col·lega de l’associació Gavans (vegeu entrevista annexa), Cano lamenta que, a banda dels dies que es van suspendre els mercats, la majoria d’ajuntaments no els hagin reduït les taxes, tot i la crisi de què són víctimes.

Joan Suñer, de Roses, fa mercats i alhora té botiga. “Pel que fa als controls, tinc la sensació que amb els mercats han estat molt més rigorosos que no pas amb els comerços”, afirma. Amb els seus productes, complements de moda, fa sis mercats a la setmana i, per tant, ha pogut notar les diferències entre municipis. Mentre que en llocs com ara Olot i Banyoles els ajuntaments han estat comprensius i flexibles, en d’altres no han estat al costat del marxant, assenyala. Sigui com sigui, per a ell, la Covid-19 està sent un cop molt dur.

Jordi Casellas, de Vilanant, ven fruita i verdura. “Aquest estiu ha estat terrorífic”, lamenta, tot i que el seu sector no ha tingut tantes restriccions com el de la roba, ja que l’alimentació es considera un bé de primera necessitat. Tan dolent ha estat –hi afegeix– que li ha passat pel cap canviar d’ofici. “El que passa és que tota la vida he fet això i dius: «Aguanta aquest any i el que ve ja en parlarem.» I vas seguint.”

Venda a domicili

A banda de la parada, Casellas ven directament als domicilis del seu poble, sobretot a la gent gran. “Però ara a les cases hi ha menys gent i no es menja tant”, lamenta. En qualsevol cas, la venda a domicili és un canal alternatiu al qual els marxants de fruita i verdura estan recorrent, sobretot des del març, en un context en què es valora el producte de proximitat. És un sistema que alguns ja havien explorat i que durant els dies més durs de confinament van intentar consolidar. “Ho estem provant, ja veurem”, venen a dir.

“Cal un pla de xoc”

Josep Maria Vergés, president de l’Associació de Marxants de les Comarques Gironines , diu que estan pagant més que altres sectors del comerç les conseqüències de la pandèmia. Covid a banda, per ell “cal un pla de xoc” per dinamitzar el sector. “De professionals, cada cop n’hi ha menys, i creix la presència de productes de baixa qualitat”, descriu. I denuncia que, si bé el mateix marxant sol tenir poca predisposició als canvis i a les accions de dinamització, les administracions no hi ajuden gens. “Ens han abandonat”, conclou.A les comarques de Girona es fan setmanalment 105 mercats, repartits per tot el territori, encara que de manera desigual. Així, mentre que a la Selva n’hi ha 20, al Pla de l’Estany tan sols n’hi ha dos. L’Alt Empordà en té 17; el Gironès, 16, el Baix Empordà, 13; la Garrotxa, 8; el Ripollès, 7, i la Cerdanya, 5. La majoria tenen el seu origen en temps remots (de fet, són un vestigi dels segles en què no existien les botigues fixes), però n’hi ha que han nascut fa poc, com és el cas del de la Canya (Garrotxa).