La biòpsia líquida pot millorar diagnòstic i tractament en el tumor cerebral pediàtric més freqüent

Un estudi liderat pel Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) ha demostrat com l’anàlisi de l’ADN tumoral circulant en el líquid cefaloraquidi mitjançat biòpsia líquida pot millorar el diagnòstic i el tractament del medul·loblastoma, el tumor cerebral pediàtric més freqüent.

El director de Recerca Translacional del VHIO, el doctor Joan Seoane , ha apuntat però que l’obtenció d’una mostra de teixit per a l’anàlisi “està limitada pel fet que el tumor es troba en el cerebel i això dificulta molt l’accés quirúrgic a les biòpsies”.

Ha afegit que l’anàlisi de l’ADN tumoral podria ajudar a dissenyar estratègies terapèutiques personalitzades més efectives i reduir els tractaments excessius per prevenir efectes secundaris a llarg termini.

Tal com ja ha succeït en altres tipus de tumors cerebrals i ha quedat recollit en treballs d’aquest mateix grup, el líquid cefaloraquidi, que recorre tot el sistema nerviós central, té un gran valor com a matriu biològica on poder detectar ADN tumoral.

Aquest no se sol detectar a la sang sinó al líquid cefalorraquidi dels pacients.

El medul·loblastoma és el tumor cerebral més prevalent en la infància i es tracta d’un tumor complex i heterogeni amb un rang de pronòstic ampli, i és en alguns casos una neoplàsia extremadament agressiva. La resecció quirúrgica del tumor és actualment la primera opció en el tractament.

Seoane ha explicat que el medul·loblastoma evoluciona amb el temps i no sempre és possible adquirir noves mostres que permetin comprovar els canvis que es produeix per tal de decidir el tractament més adequat en cada moment.

A més, la recaiguda es pot arribar a produir en un 30% dels pacients i és la principal causa de moralitat en nens amb aquest tumor.

Per tot això, es busquen noves eines que permetin la caracterització molecular de la malaltia i fer-ho amb mètodes el menys invasius possible.

La hidrocefàlia, que és l’augment de la quantitat de líquid cefaloraquidi, és molt comuna en els pacients pediàtrics amb tumors de la fossa posterior com el medul·loblastoma. “En aquests casos, i abans del tractament quirúrgic del tumor, es requereix el drenatge del líquid cefalorraquidi per alleujar la pressió intracranial.

Les mostres de líquid cefalorraquidi es recullen de manera rutinària per fer-ne una anàlisi citològica. Tenim, per tant, la possibilitat d’accedir fàcilment a aquestes mostres”, apunta la doctora Laura Escudero, primera autora de l’estudi, alhora que incideix que l’estudi del ctDNA en líquid cefalorraquidi encara no s’havia explorat en aquest àmbit pediàtric.

El treball que ara s’ha publicat a Nature Communications, que ha rebut el suport de la de la Fundació Fero i de la Societat Estatal Loteries i Apostes de l’Estat (SELAE) a través de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), demostra com l’anàlisi del líquid cefalorraquidi permet identificar alteracions genòmiques del tumor durant la progressió tumoral i fins i tot abans de la cirurgia, ajudant a determinar el pronòstic del tumor, a identificar recurrències i a monitoritzar l’evolució tumoral per ajustar el tractament al tumor de cada pacient en cada moment.

Seoane ha afirmat que la informació derivada de la biòpsia líquida és fonamental per establir un bon pronòstic i saber quan s’està davant d’un tumor agressiu o no. Ha afegit que aquesta informació és rellevant tant per al cirurgià com per a l’oncòleg a l’hora de valorar els riscos i beneficis de cada intervenció.

“En pacients amb tumors poc agressius és possible realitzar intervencions més conservadores i reduir les dosis de quimioteràpia i radioteràpia per evitar els possibles efectes secundaris negatius del tractament, mentre que en aquells que són identificats com a més agressiu s’utilitzaran altres enfocaments”, ha afegit.

L’anàlisi de l’ADN tumoral també proporciona informació valuosa per determinar diferents tractaments i avançar en la personalització d’aquests. Escudero ha explicat que hi ha algunes mutacions que són clau a l’hora d’optar per alguns tractaments.

Amb tot, Seoane ha assegurat que els resultats del treball “apunten a una via prometedora per al maneig dels pacients pediàtrics de medul·loblastoma a través de l’anàlisi del ctDNA en el líquid cefaloraquidi”.

Ha afegit que això permetrà “millorar el diagnòstic i el pronòstic de la malaltia, identificar possibles dianes terapèutiques i entendre com canvia el tumor al llarg del temps per tal de ser més precisos i eficaços en els tractaments”.

L’article és fruit d’un treball col·laboratiu i multidisciplinari de diferents equips del Campus Vall d’Hebron liderat pel doctor Seoane amb la participació, entre altres, de la doctora Laura Escudero, primera autora de l’estudi; del Servei d’Oncologia Pediàtrica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, amb l’equip de les doctores Soledad Gallego i Anna Llort, i el Servei de Neurocirurgia de l’hospital, amb la participació dels doctors Joan Sahuquillo, Maria Antònia Poca i Francisco Martínez-Ricarte.