Societat

Boí: salvats del totxo

La petició d’inscripció del romànic de la Vall de Boí com a patrimoni mundial pretenia també evitar-hi l’especulació immobiliària

Un centre d’interpretació de les pintures i la millora de l’accessibilitat a les esglésies, projectes de futur

“Avui dia, això costaria menys d’explicar i de defensar, però fa 20 anys... l’urbanisme era créixer com fos, i impulsar la inscripció de les esglésies romàniques de la Vall de Boí com a patrimoni mundial era també una manera de controlar els aprofitadors. N’és una mostra l’estat de la zona en aquests moments: som un exemple de creixement ordenat.” La frase és de Joan Perelada, alcalde de la Vall de Boí entre el 1995 i el 2019 i principal impulsor de la declaració per part de la Unesco de vuit esglésies i una ermita romàniques de la Vall de Boí com a patrimoni mundial, el 30 de novembre de l’any 2000 a Cairns, Austràlia.

Perelada té clar que era tan important el desenvolupament econòmic que podia anar associat a la inscripció –“suposava posar la Vall de Boí en l’expositor del món, fer-hi venir gent d’arreu per conèixer el nostre romànic”– com protegir la zona “gràcies als compromisos que has d’assumir si ets triat”. El ja exalcalde, que va guanyar sis eleccions consecutives presentant-se amb opcions polítiques diferents, assegura: “Els anys 1998 i 1999, mentre preparàvem la candidatura, van ser molt entretinguts, tant per convèncer els propis, ja que molts no veien clar si això ens duria massa gent a la vall, com per cercar els suports necessaris.” En aquest sentit, Perelada destaca el suport del president de la Diputació de Lleida, Josep Grau, però també del mossèn del poble en aquells moments –les esglésies són propietat de dos bisbats, el de Lleida i el d’Urgell–, del Departament de Cultura i, fins i tot, d’una aliada molt especial: la popular Esperanza Aguirre. L’expresidenta de la Comunitat de Madrid va ser ministra de Cultura just fins al 1999 i és aquest ministeri el primer filtre que han de passar els projectes que els envia Catalunya. El segon és el Ministeri d’Afers Estrangers. Perelada recorda com a fonamental que Aguirre, ja com a presidenta del Senat, donés el seu suport públic a la candidatura en la inauguració de l’exposició sobre el romànic a la Vall de Boí que es va fer a Madrid. També considera fonamental que Federico Mayor Zaragoza fos el director general de la Unesco, també fins al 1999. “El primer cop que vam anar a París a presentar el projecte, ens vam reunir amb ell, i poder presentar-lo, en català, a algú que coneixia la vall va ser clau”, recorda.

Perelada considera que aquests han estat “20 anys d’èxits, amb unes esglésies que l’any 1988 estaven fatal i que ara estan restaurades, amb el videomapatge de Sant Climent i amb una injecció d’orgull per a la gent de la vall, la mateixa que dubtava l’any 2000 de les bondats del projecte”. Però hi afegeix: “No ens podem aturar, hem de continuar buscant elements que ens diferenciïn, hem de continuar promocionant el romànic de la Vall de Boí, que arribi a tothom que hi estigui interessat al món.”

L’actual alcaldessa de la Vall de Boí, Sònia Bruguera, és del mateix parer: “Les esglésies han d’estar en evolució contínua. El mapatge del 2013 va ser un revulsiu, amb un augment espectacular del nombre de visites, i aquest és el camí.” També hi coincideix Jordi Domeque, subdirector de Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic. “Inscripcions com la de la Vall de Boí com a patrimoni mundial generen un canvi molt important a la zona, però no ens podem adormir, hem de treballar en les exposicions, la xarxa digital, el 3D... Si t’atures o t’adorms, pateixes”, sentencia.

En aquesta línia, Bruguera identifica algunes de les accions que s’haurien de dur a terme a curt termini. La més important i, de fet, aturada per la pandèmia, perquè ja estava programada, és l’obertura d’un centre d’interpretació de les pintures romàniques a l’església de Sant Joan de Boí. Bruguera defensa que també cal avançar en l’accessibilitat de tots els monuments, i que es preservi la inversió en manteniment i en enllumenat, que data del 2001 i que, amb la proclamació, també, de la Vall de Boí com a destinació turística Starlight , és una de les actuacions que s’han d’abordar. L’alcaldessa, però, destaca també que cal aprofundir en la idea, clau en la proclamació, “que les esglésies no són fets aïllats, sinó que formen part d’un entorn, d’uns pobles”. En aquesta direcció, aquest estiu s’han posat en marxa unes visites guiades en què s’explicava, per exemple, que a Taüll hi havia tres esglésies i que la de Boí havia estat en un recinte emmurallat. Bruguera té clar que el gran repte “seria aconseguir més pressupost per poder tenir més personal i obrir totes les esglésies i més hores”. Actualment, es poden visitar les esglésies de Sant Climent de Taüll, de Sant Joan de Boí, de Santa Eulàlia d’Erill la Vall, de la Nativitat de Durro i de Sant Feliu de Barruera.

L’efecte crida que genera la confluència, en una sola vall del Pirineu, del patrimoni mundial de les esglésies romàniques, del fet de ser una de les principals entrades a Aigüestortes i de la distinció com a destinació Starlight és una de les raons que expliquen el ple absolut que han assolit l’hostaleria i la restauració aquest estiu. El president del Gremi d’Hostaleria de Lleida, Josep Castellarnau, defensa que, “quan un territori, com aquest, està distanciat d’una gran urbs, ha d’apostar per elements que li donin valor afegit, com el romànic”. Castellarnau coincideix amb la vicepresidenta de la Federació de Turisme Rural de Lleida, Núria Ferrando, a aplaudir les iniciatives en aquesta línia i a demanar que es mantingui el suport de l’administració, “perquè no es tracta de tenir les esglésies i prou, es tracta de poder-les obrir i de mantenir-les en condicions”. Per Castellarnau, però, “la mare dels ous és fer possible que la gent es pugui quedar a viure al seu territori”. “Que vinguin turistes ens genera riquesa i aquesta riquesa es reinverteix en el mateix territori, ja que el 90% de les empreses del Pirineu són petites i de capital català”, hi afegeix.

En aquesta línia, Bruguera destaca el fet que Ferrocarrils de la Generalitat s’hagi quedat l’estació de Boí-Taüll, “per l’estabilitat que dona, pel manteniment dels llocs de treball, directes i indirectes”. L’alcaldessa, a més, vol que l’estació s’impliqui també amb el conjunt romànic i que els esquiadors tinguin la possibilitat de fer-hi visites a l’hivern.

LES FRASES

Les esglésies no són fets aïllats, les hem d’explicar juntament amb els pobles, hem d’explicar de quin entorn formen part
L’evolució ha de ser contínua; el mapatge va ser un revulsiu i ara ho ha de ser el centre de Sant Joan
Sònia Bruguera
Alcaldessa de la Vall de Boí
Aquella nit, ara fa 20 anys, ningú va dormir a la Vall de Boí; va ser el dia més emocionant que he viscut mai
Vam fer la proposta perquè imaginàvem com volíem que fos la Vall de Boí del futur
Joan Perelada
alcalde de la vall de boí l’any 2000
No ens podem aturar, ni adormir. Cal continuar pensant propostes per no perdre la iniciativa
Jordi Domeque
subdir. de Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic
El romànic és un valor afegit, i aquesta és la clau al Pirineu, sumar elements amb valor afegit
Josep Castellarnau
President federació d’hostaleria de lleida

Repic de campanes, com fa 20 anys

Els actes centrals de la celebració de la designació de les esglésies com a patrimoni mundial seran avui mateix i començaran, a les deu del matí, amb un repic de campanes a totes les esglésies de la Vall de Boí, com es va fer fa 20 anys.  Llavors, però, es va fer a les set i deu del matí, just quan es va saber la notícia. A dos quarts de dotze, hi haurà una visita guiada a Taüll i a dos quarts de quatre, l’acte de celebració, amb parlaments, l’actuació del grup d’acordionistes Ribatònics i la projecció d’un audiovisual a l’interior de l’església de Sant Joan.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.