Festes majors i cultura popular
La festa adopta el format digital
Els esdeveniments populars troben en la xarxa una aliada per mantenir-se vius
El nou format conviurà en el futur amb el presencial
La Patum de Berga, els castells, molts pessebres vivents, concerts corals, actuacions de grups de teatre o de dansa amateurs, seguicis de gegants i bestiaris, correfocs i diables, ballades de sardanes... Són algunes de les manifestacions de cultura popular que no s’han pogut celebrar enguany a causa de les normatives de seguretat sanitària que s’han d’aplicar o, com indica Amadeu Carbó, folklorista i autor del llibre Celebrem el Nadal, de la col·lecció L’Ermità, “per por dels contagis”. El cert “és que la festa no deixa de ser una conseqüència de la nostra normalitat, que ara està alterada, i, per tant, també ho està la festa”, assegura.
El folklorista assenyala que s’han produït dos tipus de reacció a la pandèmia: “D’una banda, a partir de la realitat comunitària alterada, hi ha qui ha optat per adaptar les manifestacions festives canviant-ne el format o modificant el tipus d’activitat. De l’altra, hi ha els que no han sabut reaccionar a temps o han tingut por.”
Considerar els espais virtuals nous llocs de celebració ha estat el que ha permès continuar amb moltes de les manifestacions populars i festives. “En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona ha estat un bon model”, indica Carbó, que recorda que el consistori barceloní va ser el primer a celebrar una festivitat, la del Corpus, de manera virtual.
Hi ha elements festius que trigarem temps a tornar a veure, com els castells, “que han estat dels més castigats”, diu Carbó. Però també esmenta molts pessebres vivents, que, tot i que la majoria es fan a l’exterior i, per tant, són segurs, no es realitzaran “per prudència”, ja que “normalment tenen lloc en pobles petits i temen la gran afluència de visitants, perquè el risc de contagi s’incrementaria”. Les representacions dels Pastorets corren el mateix perill, tot i que algunes, com la que es farà a Sitges, ja han adoptat el format virtual. Un altre esdeveniment, la cavalcada de Reis, ja es planteja també en un altre format, i en molts llocs ha estat substituïda pels “campaments reials”.
Tot i que, ara per ara, ningú és capaç d’assegurar quin és el millor model per celebrar les festes populars, sembla més que probable que “en el futur convisquin els dos models, el presencial i el virtual, en moltes activitats”. Carbó assenyala que durant la pandèmia s’ha fet servir l’streaming per difondre activitats, i ha tingut èxit. “Per tant, tant això com el tema de les inscripcions prèvies han arribat per quedar-se.” Això, segons ell, “farà ser els organitzadors més eficients en els aspectes comunicatius, i la gent, més compromesa en l’assistència”.
A Catalunya, les festes populars estan molt arrelades gràcies a l’associacionisme cultural, “però la pandèmia deixarà molt tocades un bon nombre d’associacions, sobretot les que fa temps que no fan res, perquè no han volgut o no han pogut adoptar-se al format digital. Aquelles que han reaccionat en sortiran reforçades, però a la resta els costarà tornar a arrencar. No tots se’n sortiran, però val a dir que l’associacionisme té capacitat d’experimentació i de reorganització; en definitiva, de resiliència”, afirma optimista Carbó. Segons ell, “tornarem a ocupar el carrer, perquè som mediterranis i necessitem el contacte humà”.