Societat

DAVID LIBERSOHN

RABÍ DE LA COMUNITAT JABAD LUBAVITCH DE BARCELONA

“El principi del judaisme és la capacitat de discernir”

No sé si avui la societat civil és gaire conscient de l’impacte que ha tingut el judaisme en la història d’aquest país
Les dones que s’identifiquen amb l’ortodòxia van vestides amb modèstia, no sé si se’n pot dir austeritat
La comu­ni­tat jueva Jabad Luba­vitch està espe­rant que passi la pandèmia i que es torni a la nor­ma­li­tat per poder inau­gu­rar el seu micvé, una cam­bra per al bany ritual de la puri­fi­cació, que serà el segon de tot Bar­ce­lona (en té un de molt antic la comu­ni­tat isra­e­lita). A part d’aquests dos micvés, n’hi ha un de l’edat mit­jana al call de Besalú i se n’han tro­bat res­tes d’un altre a Cas­telló d’Empúries. El de Jabad Luba­vitch, al barri de les Corts, està pen­sat espe­ci­al­ment per a les dones, que han de puri­fi­car-se, segons con­si­dera la tra­dició orto­doxa, set dies després de la mens­tru­ació. Abans d’entrar a l’aigua la per­sona s’ha d’haver ren­tat prèvia­ment; per això a la ins­tal·lació hi ha dues peti­tes cam­bres amb lavabo i una banyera d’hidro­mas­satge. “Ja que s’han de ren­tar, espe­rem que a més a més s’ho pas­sin bé i puguin gau­dir”, explica el rabí Davi Liber­sohn, fun­da­dor de la comu­ni­tat jueva orto­doxa a Bar­ce­lona.
L’aigua del micvé és espe­cial?
No pot estar estan­cada, ha de fluir. Per acon­se­guir això el vas amb l’aigua neta té una con­nexió amb un dipòsit que està a sota, amb aigua duta expres­sa­ment del Piri­neu, de pluja, que, per cert, vam por­tar en blocs de gel.
El fun­ci­o­na­ment del micvé és com­plex.
Hem ideat un meca­nisme perquè les dues aigües, la nor­mal i la de pluja, es puguin anar bar­re­jant tot obrint una aixeta. Això farà que, com marca la tra­dició, les aigües siguin vives.
La comu­ni­tat Jabad Luba­vitch es pot dir que és orto­doxa?
Som orto­do­xos si ente­nem que la paraula orto­dox vol dir qui busca cui­dar les coses rigo­ro­sa­ment. Però el que passa avui és que aquesta paraula, que ve implan­tada pel llen­guatge occi­den­tal, té con­no­ta­ci­ons extre­mis­tes, i aquí sí que no ens hi iden­ti­fi­quem. Nosal­tres tenim a veure amb una manera sen­zi­lla de vida, de com­promís amb els valors del juda­isme. A la gent que ve al nos­tre cen­tre de manera habi­tual, a apren­dre i a desen­vo­lu­par-se, si tu els pre­gun­tes si són orto­do­xos, et diran que són per­so­nes que s’iden­ti­fi­quen amb l’ortodòxia, però cadas­cuna d’elles, al final, viu el juda­isme a la seva manera, perquè el prin­cipi del juda­isme està en el lliure albir, en la capa­ci­tat d’esco­llir i de poder dis­cer­nir. Estu­diar i apli­car. L’ortodòxia ente­nent-la com a extre­misme no té cabuda din­tre d’aquesta manera de viure nos­tra, de Jabad Luba­vitch.
Què vol dir “Jabad Luba­vitch”?
Jabad és un acrònim en hebreu que repre­senta la idea de savi­esa, ente­ni­ment i conei­xe­ment. Nosal­tres ente­nem que les per­so­nes, com a ens intel·lec­tual, pri­mer s’apro­pen a la savi­esa, després l’ente­nen i al final la conei­xen, creen la seva pròpia bibli­o­teca. Luba­vitch vol dir “ciu­tat de l’amor”. Nosal­tres inten­tem que tot el conei­xe­ment hagi de pas­sar a través d’un mètode, que no és un mètode platònic, de tot és amor, sinó que és un mètode que es basa en el dis­cer­ni­ment. Cada per­sona té la capa­ci­tat de dis­cer­nir, apren­dre i prac­ti­car segons la seva pròpia elecció. Ah, i després hem de trans­me­tre.
Trans­me­tre a la família?
És clar, a la família. Si no hi ha família, no hi ha religió ni desen­vo­lu­pa­ment. A nosal­tres ens agrada la idea d’una família nom­brosa; jo mateix tinc set fills, però la majo­ria de la gent no en té tants. Cada família al final escull, sobre això no hi ha res escrit. Però que la família per a nosal­tres és un valor abso­lut din­tre de la con­vicció jueva, és abso­lu­ta­ment cert. Sense família i sense interacció, no hi ha rea­li­tat. Una màxima de Maimònides és que sense con­cepció no hi ha acció, només la repe­tició d’un hàbit.
A Cata­lu­nya hi ha dife­rents comu­ni­tats.
La comu­ni­tat isra­e­lita de Bar­ce­lona, la més antiga, és tra­di­ci­o­nal. Després hi ha la comu­ni­tat con­ser­va­dora i la refor­mista i nosal­tres, els orto­do­xos. Jo diria que l’orto­dox és el que té un major com­promís; el tra­di­ci­o­na­lista seria el que posa la tra­dició al davant de la lle­tra, el punt i la coma de l’obser­vança; els con­ser­va­dors con­ser­ven però adap­ten, per tant, can­vien, i, final­ment, els refor­mis­tes fan un pas més enda­vant i s’atre­vei­xen a refor­mar la llei. Nosal­tres diem el con­trari: no volem refor­mar la llei sinó adap­tar-la a la nos­tra rea­li­tat. Que consti que, mal­grat aques­tes pre­ci­si­ons, les rela­ci­ons entre totes les comu­ni­tats són bones i tinc amics a totes.
Els vos­tres fills van a l’escola jueva de Sant Cugat?
La majo­ria de nens jueus, de tots els cor­rents, van a aquesta escola, sí. Jo no diria que és una escola orto­doxa, és una escola amb excel·lència edu­ca­tiva que per­met a cada nen dur els valors jueus del seu àmbit fami­liar. I hi van nens que no són jueus...
Al vos­tre cen­tre, el Cha­bad, com a les Torah Cen­ter dels Estats Units, no teniu socis com tenen les sina­go­gues.
Nosal­tres som dife­rents de les altres comu­ni­tats perquè no tenim socis. Aquí hi ve qui vol venir-hi, perquè les por­tes estan ober­tes i no s’han de pagar quo­tes. Nosal­tres ens finan­cem perquè la gent que ve aquí vol col·labo­rar, perquè al final, quan la gent està com­pro­mesa amb una cosa, acaba apor­tant, sense neces­si­tat d’estar-hi obli­gada. Nosal­tres ofe­rim mol­tes acti­vi­tats, sobre­tot d’estudi. Però també fem obra social i tenim un petit banc d’ali­ments. Jo crec que som la comu­ni­tat que tenim més afi­li­a­ci­ons recur­rents.
Què vol dir?
Que quan algú pensa que té un pro­blema rela­ci­o­nat amb el seu juda­isme, ve a nosal­tres. Tenim les por­tes ober­tes. Nosal­tres repre­sen­tem més el juda­isme inter­na­ci­o­nal, tenim molts lli­gams amb l’exte­rior (la nos­tra pàgina web està escrita en anglès i en hebreu). Jabad Luba­vitch és el network de comu­ni­tats inde­pen­dents i apolítiques més gran del juda­isme modern. Som apolítics, reco­nei­xem l’Estat d’Israel, ens hi iden­ti­fi­quem i ens pre­o­cu­pem pels nos­tres ger­mans d’allà, però no depe­nem de la seva jerar­quia. Aquí cada comu­ni­tat té la seva jerar­quia; cada comu­ni­tat és fis­cal­ment i ins­ti­tu­ci­o­nal­ment autònoma. L’únic que tenim en comú és el nom i els objec­tius.
Es pot viure al cent per cent el juda­isme a Cata­lu­nya?
Sí, per des­comp­tat. Ara, si la pre­gunta fos si Cata­lu­nya és un dels llocs amb major desen­vo­lu­pa­ment del juda­isme, la res­posta seria que no, rotun­da­ment que no. Hi ha una rea­li­tat que ve de molts anys enrere. La for­mació de les comu­ni­tats actu­als té a veure amb la dis­persió geogràfica que el juda­isme va seguir després de la Segona Guerra Mun­dial.
A Espa­nya hi havia un dic­ta­dor.
I qual­se­vol per­sona que va pas­sar per Bar­ce­lona, que en van pas­sar cen­te­nars de milers, va pre­fe­rir mar­xar perquè aquí les coses no eren clares. Hi ha la dis­cussió de si Franco no va fer fora els jueus... És una dis­cussió que té innom­bra­bles mati­sos, però la rea­li­tat és que la Guerra Civil va cau­sar una gran devas­tació, una devas­tació que encara avui té un gran impacte en la soci­e­tat. La comu­ni­tat jueva no va créixer durant la Guerra Civil i el prin­cipi del fran­quisme: va començar a tor­nar a créixer cap als anys sei­xanta, quan alguns jueus del Mar­roc es van ins­tal·lar aquí.
I va tor­nar a créixer a la dècada del 1970.
Sí, quan arri­ben a Bar­ce­lona molts argen­tins que fugen de la dic­ta­dura de Videla. Els meus pares també van fugir de l’Argen­tina de Videla, però van anar a Mèxic. Jo vaig venir molt més tard. Els jueus argen­tins, als anys setanta del segle XX, van fugir a molts llocs, però Bar­ce­lona en con­cret va atreure molts intel·lec­tu­als. Perquè Cata­lu­nya té una petja jueva impor­tantíssima: Nahmànides, la Càbala, el pen­sa­ment cabalístic, la filo­so­fia... No sé si la soci­e­tat civil d’avui és cons­ci­ent de l’impacte del juda­isme en la història d’aquest país, de la importància dels jueus cata­lans en la història. Nosal­tres, pre­ci­sa­ment, la nos­tra comu­ni­tat, a Girona hi tenim una petita sina­goga que està situ­ada al car­rer de la Força, que és on hi havia l’antic barri jueu, que va ser un dels més impor­tants d’Occi­dent a l’edat mit­jana.
A Cata­lu­nya hi ha molta gent que s’ha con­ver­tit al juda­isme els dar­rers anys.
Sí, és així, però nosal­tres no ens ocu­pem de les con­ver­si­ons. Sí que és veri­tat que a la nos­tra comu­ni­tat també hi ha con­ver­sos que venen, estem oberts a tots ells. Jo crec que històrica­ment, però molt els últims anys, hi ha hagut aquesta iman­tació per les reli­gi­ons i en con­cret per la forma del juda­isme. El juda­isme té una forma molt trans­pa­rent, no hi ha sepa­ració entre els valors soci­als i econòmics –i la visió dels nego­cis– i els seus valors reli­gi­o­sos. És a dir: a la sina­goga la gent ve i també parla de nego­cis! La sina­goga és un cen­tre social, on la gent ve a com­par­tir i a tro­bar-se, no només a resar. La sina­goga ve a rei­vin­di­car un pen­sa­ment cir­cu­lar de la vida quo­ti­di­ana que inclou no només resar sinó també inti­mi­tat (micvé), fills (família), nego­cis (mode de viure), obra social (aju­dar-nos), etcètera.
Vostès no són els que van ves­tits tots de negre i amb tira­bui­xons?
No som nosal­tres, nosal­tres ves­tim nor­mal. Aquests són els ultra­or­to­do­xos i, que jo sàpiga, aquí, a Cata­lu­nya, no n’hi ha. Però, fixa’t: en rea­li­tat els meus tira­bui­xons estan din­tre de la barba, que no m’he tallat mai.
Els sikhs tam­poc es tallen els cabells.
Crec que de joves sí que es tallen la barba, per això després quan se la dei­xen els creix tant. Jo no m’he afai­tat mai, el que passa és que arriba un moment que la barba deixa de créixer.
I les dones han de ves­tir amb aus­te­ri­tat?
A veure: les dones que s’iden­ti­fi­quen amb l’ortodòxia, no és que hagin de ves­tir-se amb aus­te­ri­tat, la rea­li­tat és que van ves­ti­des amb modèstia, tant als Estats Units com a Cata­lu­nya o a qual­se­vol altre lloc del món.
Fa poc s’ha fet molt famosa una sèrie de Net­flix titu­lada ‘Unort­ho­dox’, sobre els ultra­or­to­do­xos de Nova York. Què opi­neu de la visió del juda­isme que dona?
A veure, no es pot dir al cent per cent que la sèrie no toqui coses que tin­guin una mica a veure amb la rea­li­tat, els guio­nis­tes no s’ho han tret de la màniga, això és clar. El que passa és que jo opino que no han res­pec­tat ni la dona ni els ide­als dels jueus ultra­or­to­do­xos. Han por­tat una cosa, que és la forma de crear una família, que és certa, perquè en la ultra­or­todòxia els matri­mo­nis són majo­ritària­ment acor­dats, a un extrem que és men­tida, perquè han vol­gut dir que en aquests matri­mo­nis les rela­ci­ons sexu­als són mecàniques, i això és men­tida.
Per què?
El que vull dir és que la pel·lícula ha men­tit o ha inten­tat ocul­tar que també aques­tes per­so­nes que han fet un matri­moni con­cer­tat gau­dei­xen de la seva sexu­a­li­tat. I tenen fills, s’esti­men, van a pren­dre una copa amb els amics...
Però la pro­ta­go­nista acaba fugint i sor­tint del sis­tema...
La pel·lícula parla d’una rebel, i sem­pre hi haurà rebels, per­so­nes que en un moment donat volen tren­car l’estruc­tura de la seva llar. Quan en una casa de met­ges el fill deci­deix tren­car la tra­dició fami­liar i no ser metge per ser artista, per exem­ple, no et pots ima­gi­nar el pollas­tre que es munta! Aquí, a la comu­ni­tat, això ho veig cons­tant­ment: un pare que m’arriba des­es­pe­rat perquè el seu fill vol ser hippy. I jo li dic: “Mira, el teu fill pot ser hippy, però que estudiï!”

Pioner i fundador de la comunitat a Barcelona

El rabí David Libersohn, nascut a l’Argentina i descendent d’una família russa que havia emigrat a aquell país sud-americà a principis del segle XX, format als Estats Units i membre del moviment de seguidors del rebbe (“rabí”, en ídix) Lubavitch, va fundar l’any 2002 a Barcelona el Centre d’Estudis Lubavitch, del moviment jueu Jabad (Chabad), una comunitat ortodoxa que segueix les formes de vida del judaisme tradicional, amb centres a tot el món i amb la seu central al barri de Crown Heights de Brooklyn, a Nova York. Els seguidors del rebbe Lubavitch (Menachen Mendel Schneerson, un supervivent del nazisme nascut a Rússia el 1902 i mort a Nova York el 1994) són descendents del hassidisme (jueus que mantenen el nivell més alt d’observança religiosa i acció moral, un moviment que neix a l’Europa oriental en el segle XVIII encapçalat pel rabí Israel ben Eliezer). A Barcelona la comunitat té seu a les Corts.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia