Suma de cultures
La capital de la Ribera d'Ebre celebra la Móra Morisca, una festa que reivindica la convivència entre cultures
-
Els llaguts descansen amarrats prop del pont de les arcades, una de les imatges més conegudes de Móra d'Ebre JOAN LAUNES. -
El castell és de visita obligada. JUANPE RODRÍGUEZ . -
Móra reivindica el seu tarannà de vila acollidora. JOAN LAUNES. -
Els espectacles ambienten una festa que transporta Móra d'Ebre cinc-cents anys enrere. AJUNTAMENT. -
Els espectacles de carrer amenitzen la festa. AJUNTAMENT.
Tres visions, un sol món. Aquest lema resumeix l'esperit de la festa Móra Morisca, que retorna Móra d'Ebre a l'època en què la vila tenia església, sinagoga i mesquita i els fidels de les tres grans religions monoteistes convivien en pau.
El cronista Artur Cot, explicava: «Quan les aljames jueves sofreixen persecucions, la de Móra (any 1424) rep els fugitius. Quan Felip II expel·leix els moriscos, els de Móra gaudeixen de la gràcia d'ésser exempts de l'ordre reial (any 1610).» Cot assenyalava el riu com a l'element que ha conformat el tarannà acollidor de la ciutat, situada en una cruïlla de camins. I és que l'Ebre havia estat un veritable corredor de cultures, una mena d'autopista per on, des de molt antic, viatjaven mercaderies i idees.
L'Ebre
El lligam de la ciutat amb el riu és indiscutible. Per bé, com es destaca en la placa dedicada a l'Ebre ubicada al monument als sirgadors que l'anomena «carrer Major de la Vila», i també per mal, com s'ocupen d'assenyalar les plaques que recorden grans riuades com les del 1787, el 1937 o el 1997.
En tot cas, la ciutat s'aboca al riu, des d'on s'obtenen les seves millors panoràmiques, amb les façanes que s'emmirallen a l'aigua i el castell coronant el conjunt.
El passeig del Pont, el carrer de la Barca i el passeig de l'Ebre ressegueixen la façana fluvial i són punt de trobada per als veïns i zona d'obligada visita. El passeig del Pont arranca a tocar del pont de les arcades que s'ha convertit en un dels símbols de la ciutat. Aquest pont va ser construït l'any 1943 per substituir el pont de ferro que havia entrat en servei a principis de segle XX, destruït l'any 38 durant la Guerra Civil.
Anteriorment, per accedir a l'altra riba de riu, s'havia d'utilitzar l'ancestral pas de barca.
El castell
L'altre element que dóna identitat a Móra d'Ebre és el castell, al capdamunt del nucli antic. La seva ubicació no és casual: des d'allí es domina visualment el riu i la cubeta de Móra.
Es tracta d'una construcció sarraïna, que formava part de la línia defensiva de l'Ebre. No va ser fins al 1153 que el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV va conquistar la fortalesa. Posteriorment, el castell queda lligat a la baronia d'Entença, enfrontada amb els templers de Miravet i Ascó. La història del castell ha estat la de successives destruccions i reconstruccions lligades a les guerres que ha viscut el país: la dels Segadors, la de Successió, la del Francès, les carlines i la Guerra Civil espanyola, que va castigar durament aquest monument.
Actualment, el castell és declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. En queden dempeus panys de muralla i dues torres, a més d'algunes estances interiors i cisternes que servien per recollir l'aigua. Des de fa vint anys que periòdicament s'hi porten a terme excavacions i s'ha treballat en la seva restauració. Ara a l'estiu s'ofereix la possibilitat de visitar-lo.
Abans d'enfilar avall cap al poble, val la pena atansar-se a la petita ermita del Calvari. Està situada vora el castell, en un altiplà que torna a oferir vistes magnífiques.
La festa
La festa de la Móra Morisca, que se celebrarà aquest cap de setmana, transforma la fesomia dels carrers de Móra, que s'engalanen amb motius referents a les tres cultures. Els carrers Gràcia, Llibertat i Citel·la acullen la zona morisca; la plaça de l'Estrella i els carrers Sant Gregori, Verger i Magdalena es converteixen en la zona jueva, i la raval del Jesús, en la zona cristiana. El Mercadal reuneix totes tres visions i s'omple de parades de productes artesans i de demostracions d'oficis antics. La festa es dinamitza amb espectacles, com ara les actuacions dels grups Al-Andalus i de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, o la demostració de falconeria i la dansa del ventre. A més s'expliquen contes, s'ofereixen degustacions... Com a acte especial cal citar el Sopar Morisc, amb plats de la gastronomia de les tres cultures i ambientació que retorna els comensals 500 anys enrere.