Els efectes del coronavirus
“Vull conèixer el més petit”
La Josefa, amb 97 anys, ha superat la Covid a la residència “sense ni una dècima” i, un cop vacunada, en sortia ahir per anar a dinar i avui l’acompanyaran a votar
Salut permet sortides als residents i amplia les visites als familiars
Nerviosa i amb la bossa ben agafada, a punt per sortir al carrer. No creua la porta del jardí de la residència L’Onada de Premià de Mar des del juny, quan van restringir les sortides a les residències d’avis per controlar-hi els contagis. “Tinc ganes de conèixer el més petit”, diu la Josefa, emocionada de ser besàvia per vuitena vegada. Reconeix que tots aquests mesos de pandèmia li han costat de passar, i el que més ha enyorat són les visites i el contacte amb els seus. “Em van enviar un vídeo de les anècdotes que recordaven els nets”, explica l’àvia, que no hi veu gaire i ahir volia arribar a casa del seu fill Eusebi per mirar un altre cop la gravació al televisor després de menjar-se junts l’arròs que havien encarregat com si fos un dia de festa grossa.
La Josefa va ser una de les primeres de la residència a agafar el coronavirus, al març, aviat farà un any. “No sé quant de temps vaig estar tancada a l’habitació; només recordo que estava sola i que m’hi portaven el menjar”, explica, conscient que la malaltia ha suposat un trasbals en el dia a dia i que s’ha endut molts companys. L’Eusebi reconeix que va ser molt dur i que durant setmanes el contacte només va ser per telèfon. I, quan ja la podien visitar al jardí, no els sentia ni els podia veure a tanta distància.
“No he tingut ni una dècima de temperatura ni cap molèstia”, repeteix la Josefa, que sempre ha gaudit de bona salut i ara només es queixa de mal de genoll. “És forta i molt tossuda”, diu el fill, satisfet que hagi pogut gaudir d’una vida molt autònoma que encara ara li permet moure’s per la residència, això sí, sempre dins del grup reduït de residents amb qui interactua.
Tot aquest temps, diu que el que més la preocupava era tenir controlades les seves coses i, sobretot, la roba. “M’entretinc pujant a l’habitació a endreçar els calaixos i escolto la ràdio”, confessa, ara que per la poca visió que té no pot llegir. Avui, però, té molt present que l’espera una altra cita amb l’Eusebi, que, abans del nou protocol de Salut per facilitar les sortides, havia sol·licitat acompanyar la mare per anar a votar. “Sí que tinc clar el vot; si no ho fem, com volem després que les coses canviïn?”, argumenta la Josefa, que no es va plantejar delegar el vot per correu i anirà personalment fins a l’urna.
Amb pas ferm, amb l’ajuda del bastó, no serà l’única que sortirà fins al local electoral, que els queda a tocar. La subdirectora de la residència, Cristina Jiménez, explica que una desena de residents dels 114 que hi viuen han demanat exercir el seu dret a vot. “Tenen mitja hora i, en tornar, es desinfectarà la roba i cap a la dutxa”, explica la subdirectora, que confia que a partir d’ara, amb les mesures de prevenció i distància i les dues dosis de la vacuna Pfizer que han administrat a treballadors i residents, puguin respirar més tranquils pel que fa al temor de nous contagis. “Si es fan les coses bé, pensem que passat l’estiu tot serà més normal”, reflexiona la professional.
El nou protocol de Salut autoritza les sortides, sense necessitat de fer aïllament en tornar com passava abans, i amplia fins a tres el nombre de familiars per resident que hi poden entrar un cop per setmana i que no s’hauran de fer els tests d’antígens. “Els generava molta ansietat no poder veure la família, que és el pilar. Els anirà molt bé”, conclou Jiménez.