No tot és Dalmàcia

La capital, Zagreb

El subconscient probablement pot relacionar Zagreb amb una ciutat trista, fins i tot grisa. Però el color que hi domina és el verd. Zagreb és una ciutat esquitxada contínuament per parcs, espais arbrats. I l'olor d'història. A l'edat mitjana, la ciutat eren en realitat dos pobles –Gradec i Kaptol– situats cara a cara i separats pel riu Medvescak. De la unió dels dos pobles en va sorgir la ciutat i les seves muralles, avui en dia desaparegudes i de les quals només es conserva la Porta de Pedra. És sota les portalades d'aquesta on es troba una de les moltes llegendes que giren a l'entorn de Zagreb. A principi del segle XVIII hi va haver un gran incendi que ho va destruir tot, però miraculosament es va salvar un quadre de la Verge Maria. Des de llavors, la Verge de Pedra és la protectora de la ciutat i cada 31 de maig es fa una processó en honor seu.

Zagreb avui en dia lluita per desprendre's de la imatge de la guerra, i ofereix el contrapunt entre la noblesa d'una ciutat antiga i la d'una de jove, amb tot el que això comporta, barrejat amb un estil de vida senzill. Edificis de poca altura, grans places i jardins i un centre que es pot fer perfectament a peu o amb tramvia, un dels mitjans de transport més usats a la ciutat. La plaça de Ban Josip Jelacic s'ha convertit en centre neuràlgic de la població. Des d'aquí, punt de trobada de la majoria de línies de transport públic, les destinacions poden ser molt variades. La part baixa és el centre econòmic i comercial, mentre que l'alta concentra sobretot la part administrativa, amb la seu del Parlament. En aquesta part s'arriba, des del 1891, amb funicular i un punt d'obligada visita és l'església parroquial de Gradec, amb unes impressionants teules multicolors que representen l'escut de Croàcia, Eslavònia, Dalmàcia i de Zagreb.

Punt i a part suposa el parc de Bundek, un extens llac que permet un passeig de sis quilòmetres i on es concentren possibilitats esportives i lúdiques –hi ha un gran nombre de restaurants i locals al voltant–. També és un dels llocs preferits per a les trobades amoroses.

Camí del nord

Si bé Zagreb és, a priori, el lloc que més crida l'atenció a l'interior de Croàcia, anant cap al nord hi ha diversos indrets envoltats de natura i que tenen, precisament en la seva riquesa natural, el seu màxim potencial. Natura que també es combina amb tradició i modernitat. Un exemple de la tradició és el museu a l'aire lliure de Kumrovec, a la regió de Zagorje. Aquest és el poble on va néixer l'expresident iugoslau Josip Broz Tito. Va decidir que totes les cases s'anessin comprant per convertir el poble en un museu etnogràfic que mostrés la vida al país a les acaballes del segle XIX i el principi del XX. A l'extrem de la modernitat, hi pot haver dos exemples de què s'està fent per millorar l'oferta cultural i la turística. Culturalment, cal passar pel museu dels Neandertals a Krapina, inaugurat aquest any i que ofereix un recorregut didàctic des de la creació de l'univers fins a l'home modern. En l'àmbit turístic, s'està realitzant una important aposta en equipaments de spa i wellness. En aquest aspecte, destaca especialment el complex de Sv. Martin, a la regió de Medimurje, situada molt a prop de la frontera amb Eslovènia i Hongria. Saunes, massatges, golf i piscines de tot tipus per relaxar-se i combinar-ho amb un paisatge típicament del camp croat.

Destacables també en aquesta àrea són la ciutat de Cakovec, els hotelets de Vuglec Breg, els castells d'Orsic, Mihanovic o Miljana, les termes de Varazdin o els voltants del riu Mura, a les ribes del qual on encara ara es busca or.