Paper del bo fet amb caca de burro

Quina relació tenen els ases amb el paper? En principi, cap, però des que en Jordi Torrent de Sastres Paperers es va posar a experimentar, aprofitant les setmanes de poca activitat de la pandèmia, sí que hi ha un vincle: de femtes de burro, aquest taller banyolí en fa paper. I està tenint una bona sortida entre els seus clients habituals, que solen ser sobretot botigues especialitzades en belles arts, principalment de Catalunya, però també de París i Bèlgica. No és millor ni pitjor que els altres papers que elaboren, un a un, aquests artesans situats a l’antiga Farga d’Aram, i, si exceptuem el seu to gris marronós i alguna petita resta vegetal, no té cap tret distintiu. “I no, no fa pudor”, s’avança a dir-nos Torrent, tot rient, perquè és el que li pregunta gairebé tothom. “El primer que fa la gent és olorar-los”, hi afegeix.

Inspirat en un paper elaborat a partir de femta d’elefant (sí, existeix), Torrent va aprofitar la seva amistat amb la família Bosch, impulsors de la recuperació de l’ase de raça catalana (el de la panxa blanca), i els va proposar l’ús de les caques dels seus exemplars de Can Serrallonga de Camós com a matèria primera. L’artesà les recull després que hagin estat uns dies airejades i les introdueix al circuit de l’elaboració del paper com faria amb les altres matèries amb què treballen. “Els àcids gàstrics de la digestió ajuden a aïllar la cel·lulosa”, indica. Un cop realitzada una neteja bàsica per eliminar-ne materials com ara pedretes o palla que haguessin quedat enganxades, es desfibra la femta en una pileta, pas previ a la consecució de la polpa que formarà la massa final. Per obtenir 800 fulls DinA4 se’n necessiten uns 9 quilos. Paper de merda per a un temps de merda, diu l’eslògan de Dung Paper, que és com es comercialitza. Als paquets de fulls, el client hi troba una explicació sobre l’ase català, a tall d’homenatge o reivindicació. El disseny de l’embolcall, molt acurat, és d’ Anna Bosch , filla de Can Serrallonga.