Atribueixen a anarquistes italians l’atac a la Rambla
Els Mossos fan escorcolls i detencions en cases ocupes a la recerca dels autors de l’agressió a un vehicle de la Guàrdia Urbana
Els empresaris fan front comú amb un manifest titulat ‘Ja n’hi ha prou’
Un grup reduït de tendència anarquista i nacionalitat italiana seria el responsable de l’atac amb foc contra un vehicle policial de la Guàrdia Urbana, amb un agent del cos a l’interior, que es va produir dissabte al vespre a la Rambla de Barcelona. Aquell dia es van fer catorze detencions, set de les quals corresponen a joves de tendència anarquista: cinc italians, un francès i un català. Entre els detinguts, hi ha una noia a la qual es relaciona directament amb l’atac incendiari.
Aquesta és la versió de l’autoria dels fets de dissabte que fan els Mossos d’Esquadra i la conselleria d’Interior, segons va detallar ahir el conseller Miquel Sàmper, que també va explicar que els escorcolls fets ahir a Mataró i Canet per la policia catalana estan relacionats amb els fets de dissabte a la nit. A primera hora del matí, diverses unitats dels Mossos es van presentar a dos edificis de Mataró i Canet, habitats per joves de col·lectius alternatius, on es van fer escorcolls i es va requisar material. També s’hi van dur a terme un mínim de quatre detencions. De moment, ahir cap dels detinguts a la Rambla havia declarat al jutjat.
Mentre es duien a terme els escorcolls policials al Maresme, la seu de la conselleria d’Interior era l’escenari d’una intensa activitat institucional per analitzar l’abast dels incidents i l’escalada de violència del cap de setmana, que el mateix conseller va considerar un fet insòlit. Sàmper es referia a l’atac a la policia local de Barcelona, però també a l’intent d’assalt que el 17 de febrer es va produir contra la comissaria dels Mossos a la ciutat de Vic.
A la conselleria, s’hi van reunir, primer, els representants del govern de la Generalitat, Pere Aragonès, Meritxell Budó i el mateix Sàmper, amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el regidor responsable de Seguretat, Albert Batlle. Tant Colau com Sàmper van coincidir a difondre un missatge de condemna sense reserves contra els actes de violència urbana, i a la vegada van destacar la bona coordinació que hi ha entre els Mossos i la Guàrdia Urbana. En aquest sentit, l’alcaldessa Colau va destacar que la intervenció dels Mossos en la defensa de la comissaria de la Rambla va ser ràpida i efectiva, i que gràcies a això l’incident no va durar més de dos minuts, segons va detallar després Batlle.
En la reunió es va analitzar la situació viscuda a la ciutat i no s’hi van prendre decisions de caire operatiu. Només el conseller Sàmper va donar a entendre que s’havia valorat la possibilitat de millorar la seguretat de les comissaries de la Guàrdia Urbana i que es faria un estudi en aquest sentit.
Rescabalar-se de l’ull perdut
Pel que fa a la violència policial, el conseller Sàmper va explicar que el cas de la noia que va perdre un ull per l’impacte –“tot indica que és possible”, va dir– d’un projectil de foam ja s’ha judicialitzat i és al jutjat d’instrucció número 1, que investiga els fets, on s’haurà d’entregar l’informe que en faran Afers Interns. D’altra banda, el conseller va informar que s’ha activat el protocol de reparació de danys a víctimes d’accions policials.
A la tarda, el conseller d’Interior va presidir una altra reunió, amb alcaldes i representants de diversos municipis on hi ha hagut aldarulls derivats de les protestes per l’empresonament del raper Pablo Hasél. El conseller va explicar que la trobada havia funcionat com un òrgan de coordinació i que es tornarà a activar si es produeixen nous episodis violents.
Dijous, Foment
Per la seva banda, la patronal Foment del Treball està liderant la redacció d’un manifest amb el títol Ja n’hi ha prou, centrem-nos en la recuperació, que s’ha de presentar en societat aquest dijous. El manifest neix com a reacció als aldarulls al carrer que han atacat comerços i negocis, molts dels quals han hagut de tancar o bé gastar-se diners en la protecció dels vidres dels aparadors que són objecte d’accions vandàliques.
El document, al qual s’estan afegint moltes associacions de caire empresarial, reclama a la Generalitat i a l’Ajuntament que actuïn amb fermesa. “Cap causa justifica actituds violentes. Per mantenir la cohesió social i els llocs de treball, és imprescindible posar fi a la violència”, diu el text.
LES FRASES
AI demana a l’Estat enfortir la llibertat d’expressió
E.G.PAmnistia Internacional (AI) ha reclamat al ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, que impulsi una reforma del Codi Penal per “enfortir” la llibertat d’expressió. L’entitat sosté que l’enaltiment del terrorisme, injúries a la corona, l’ofensa de sentiments religiosos o limitacions indegudes formen part del Codi Penal, que “restringeix de forma innecessària i desproporcionada la llibertat d’expressió”. Per això, ha demanat que es deroguin determinats articles relacionats amb aquests àmbits. “Ningú hauria de ser processat penalment només per dir, piular o cantar alguna cosa que pugui ser desagradable o escandalosa, si no constitueix una incitació directa a la violència amb una probabilitat raonable de dur-se a terme i quan existeixi una relació causal clara entre la declaració i el delicte”, sosté l’organització, que també s’ha oposat a les lleis que prohibeixen l’insult o la manca de respecte. De fet, Amnistia Internacional considera que s’han de “tolerar més les crítiques.”