Montserrat fa visibles les ermites

Les tretze ermites escampades per la muntanya de Montserrat, que van ser seu del retir dels monjos ascetes fins que van ser destruïdes pels francesos el 1812, s'aniran recuperant. S'obrirà, d'aquesta manera, una altra possibilitat de turisme cultural i espiritual per afegir a l'interès propi que tenen el monestir i la muntanya.

L'objectiu de Montserrat no és només recuperar un patrimoni històric i paisatgístic de gran valor, sinó també apropar al públic d'avui “els valors que hi havia darrere la vida eremítica”, explica l'impulsor del projecte, Jordi López Camps, que és també president de la comissió executiva i vicepresident del Patronat de la Muntanya de Montserrat (PMM). La idea, doncs, és que a través de publicacions, audiovisuals, plafons i altres suports (que segurament s'ubicaran a l'actual aula de natura que hi ha a dalt de Sant Joan) explicar què eren les ermites i qui eren els místics que les van poblar. Quina va ser la seva història des dels inicis del cristianisme fins al segle XIX.

El Patronat ja ha aprovat el pla estratègic de les ermites que, com a primer pas, rehabilitarà les que són més a prop de l'estació del funicular de Sant Joan: les de Sant Joan, Sant Onofre, Santa Magdalena i Santa Anna. Col·labora en el projecte Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, FGC.

La idea de recuperar les ermites, explica López Camps, va sorgir quan ara fa dos anys es va enderrocar un restaurant que hi havia a Sant Joan i van quedar al descobert les restes de Sant Joan i Sant Onofre. El pla preveu que un cop es desbrossin els camins que duen a aquestes quatre ermites i s'arreglin aquestes continuar recuperant patrimoni fins a tenir-les totes 13 en condicions. S'han establert uns criteris d'identificació per tal que al costat de cada ermita s'hi plantin, com s'havia fet antigament, xiprers i lliris, i s'hi col·loqui una creu de formigó amb una placa que identifiqui l'edifici i n'expliqui una mica la història.