Societat

Tradicions

Mones d’il·lusió

Els infants volen les mones de sempre amb els ninots que surten al cinema i la televisió, però els fillols més grans accepten de gust les de disseny

Creix la demanda de la mona tradicional feta de brioix anisat en forma de tortell i amb ous cuits

El Gremi de Pastisseria calcula que es vendran 700.000 mones. Però seran més petites

A les Terres de l’Ebre mai s’ha deixat de menjar la mona cristina, i avui es demana més que mai

Oriol Bala­guer fa cada any, un parell de mesos abans del dilluns de Pas­qua, una espècie de con­curs perquè cli­ents i amics vagin a l’obra­dor que té a tra­ves­sera de les Corts i puntuïn quina mona agrada més de tot un catàleg que ha ela­bo­rat amb el seu equip. “Natu­ral­ment, sem­pre aca­ben gua­nyant les mones tra­di­ci­o­nals i amb les carac­terísti­ques més infan­tils: ani­mals, per­so­nat­ges dels dibui­xos...”, asse­gura aquest pas­tis­ser que es va donar a conèixer fa més de vint anys amb pas­tis­se­ria con­cep­tual i de dis­seny. Però és que la mona és la mona, i com que majo­ritària­ment és per als infants, això no té rèplica pos­si­ble. Això sí, diu que un 10% de les mones que fa sí que són de dis­seny “perquè encara hi ha molts fillols que ja tenen 16, 17, 18, 19 i fins a 20 anys que no renun­cien a la mona i a aquests sí que els agra­den aques­tes pro­pos­tes”.

Bala­guer, que va ser esco­llit millor pas­tis­ser d’Espa­nya el 2008 i té boti­gues a Bar­ce­lona i a Madrid, asse­gura que aquest any “la gent té mol­tes ganes de fer festa” i augura bones ven­des, com les que hi havia abans de la pandèmia, tot i que admet que, segu­ra­ment i pel fet que estan pro­hi­bi­des les tro­ba­des de molta gent i de dife­rents grups bom­bo­lla, “seran més peti­tes”. El mateix explica el pre­si­dent del Gremi de Pas­tis­se­ria de Bar­ce­lona, Elies Miró, que cal­cula que aquesta Pas­qua es ven­dran mol­tes més mones arte­sa­nals i de pas­tis­se­ria que l’any pas­sat, unes 700.000 en total. En canvi, i tot i que es vendrà més, creu que “es fac­tu­rarà menys perquè seran més reduïdes”. L’any pas­sat quan estàvem con­fi­nats, les ven­des d’aquest pastís –que històrica­ment sim­bo­litza que la Qua­resma i les seves abs­tinències s’han aca­bat– van caure un 40%.

Elies Miró, que té la pas­tis­se­ria a Cas­tell­terçol, explica que aquest any, “com que no hi ha hagut estre­nes cine­ma­togràfiques” i, per tant, nous per­so­nat­ges infan­tils, les figu­re­tes que es posa­ran al damunt dels pas­tis­sos i als cos­tat dels ous i figu­res de xoco­lata (que ja també són tra­dició) seran els clàssics. “Els ninots del Barça no fallen mai; ni les prin­ce­ses Dis­ney, sobre­tot la Fro­zen, la pre­fe­rida els últims anys. Tam­poc no fallen mai els super­he­rois de Mar­vel, sobre­tot Spi­der­man, i de Star Wars, i la Pepa Pig, que, a hores d’ara, ja s’ha con­ver­tit en un clàssic”, afirma.

La cris­tina

Oriol Bala­guer explica que per aquesta diada del dilluns de Pas­qua ningú no pot com­pe­tir amb la reina xoco­lata, sigui negra, amb llet o blanca, però tant ell com Miró coin­ci­dei­xen a cons­ta­tar que crei­xen les per­so­nes que dema­nen la mona tra­di­ci­o­nal cata­lana, la que es feia abans dels pas­tis­sos i les figu­res de xoco­lata, ano­me­nada cris­tina.

Ningú no sap ben bé per què se li diu cris­tina, però és un bri­oix en forma de tor­tell, com si fos el de Reis però més ani­sat, que a sobre du o bé ous cuits, o bé ous de xoco­lata però de la mida d’un ou real. “Puc con­fir­mar que cada any en faig més, d’aques­tes mones, perquè tot el que és tra­di­ci­o­nal està tor­nant més que mai”, asse­gura Bala­guer, que diu que també puja la demanda de les “mones de cro­cant”. “D’aques­tes, nosal­tres en fem poques, però hi ha pas­tis­se­ries de tota la vida, com la Foix, que en fan. I cada vegada se’n dema­nen més”, apunta. El pas­tis­ser Elies Miró asse­gura que la demanda de cris­ti­nes creix molt en zones de Cata­lu­nya com Tor­tosa i tot el delta de l’Ebre, on sem­pre se n’han men­ja­des i mai no s’han dei­xat de fer, a diferència de la resta de país, on ja pràcti­ca­ment s’havien dei­xat d’ela­bo­rar. “Però els for­ners i pas­tis­sers estan recu­pe­rant la tra­dició, i a la gent li agrada”, asse­gura el pre­si­dent del Gremi de Pas­tis­se­ria.

I fins que demà no arribi la mona, els cata­lans hau­ran con­su­mit aquesta Qua­resma qui­los i qui­los de bunyols, una tra­dició de què alguns situen l’ori­gen en el s. X (podria venir dels jueus sefar­di­tes que feien bimu­e­los, dolços fre­gits fets amb farina de blat per cele­brar la Hanukkà). El bunyol (bru­nyol a l’Empordà), això sí, és un dolç que, tant per l’apor­tació calòrica com per la dis­creció visual (era poc fastuós), es va fer ideal per pas­sar les penúries de la Qua­resma, quan no es podia men­jar carn.

40
per cent
menys de mones es van vendre la Pasqua del 2020, quan estàvem tots confinats. Aquest any, tot serà diferent i els pastissers veuen “moltes ganes” de poder fer aquesta celebració.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia