Turisme
Fil a l’agulla a Mont-rebei
Administracions catalanes i aragoneses encarreguen el document que ha d’establir l’estratègia de gestió d’aquest paratge
La massificació i la perillositat a causa de les esllavissades són els principals temes que ha d’abordar
L’accés al congost continua prohibit pel despreniment de pedres del 12 de novembre passat
La gestió integral de l’embassament de Canelles i el congost de Mont-rebei quedarà regulada els propers mesos amb la redacció del pla d’usos que ha d’establir l’estratègia d’actuació que necessita aquest espai. El pla, impulsat per diverses administracions de Lleida i Osca, és una eina imprescindible per resoldre les diverses problemàtiques que afecten el congost. De la seva redacció, se n’encarrega l’empresa aragonesa Planes, especialitzada en plans de gestió ambiental i dinamització turística en espais naturals, i es preveu que estigui a punt d’aquí a sis mesos.
Una de les problemàtiques a resoldre és la massificació del congost de Mont-rebei. Segons Jordi Navarra, alcalde de Sant Esteve de la Sarga, un dels pobles que donen accés al camí excavat a la roca, unes 100.000 persones visitaven anualment el congost a través del seu municipi just abans de la pandèmia: “Vam posar un comptador a l’entrada, i algun any vam registrar 25.000 visitants més que l’any anterior. El congost no pot absorbir aquesta quantitat. Alguns dies parlem potser de 1.500 persones. La gent no pot gaudir del congost com toca i es poden donar situacions perilloses.” El nombre absolut de visitants al sender que creua el congost –que és un tram del GR-1– no es coneix, atès que l’Ajuntament d’Àger no disposa de dades en el seu punt d’entrada, el més concorregut.
El plec de prescripcions tècniques del pla d’usos preveu la possibilitat de limitar l’aforament a Mont-rebei, un fet que Navarra considera “inevitable” per garantir la seguretat en aquest espai, atès que el camí excavat al congost, que està abocat al buit, no disposa de tanques de protecció. La limitació d’aforament del congost de Mont-rebei també es creu necessària perquè el desenvolupament turístic de l’espai sigui compatible amb la protecció dels seus valors ambientals.
Redacció d’un estudi geològic
Juntament amb la massificació, l’altra gran problemàtica que haurà d’abordar el pla d’usos del congost de Mont-rebei és la seguretat. Segons fonts de la Diputació de Lleida, aquest ha esdevingut un tema prioritari a causa de la proliferació d’esllavissades al sender GR-1: “Hi ha un greu problema d’inestabilitat al massís. S’han produït quatre o cinc esllavissades en els últims anys, que han provocat un mort. Parlem del mateix massís on fa uns dies es va produir l’esllavissada que va obligar a tancar el Tren dels Llacs, que cobreix el trajecte entre Lleida i Balaguer.” Aquest despreniment es va produir el 12 de març entre Àger i Santa Linya i va fer descarrilar un comboi. Ferrocarrils de la Generalitat preveu que el comboi danyat torni a estar operatiu a partir del 16 d’abril. L’esllavissada, però, no va afectar la circulació del tren històric, que va començar la temporada turística dissabte passat.
Les pluges, cada cop més espaiades però més intenses, s’assenyalen com a causa de la proliferació d’esllavissades a Mont-rebei. Això fa del tot “prioritari” la redacció d’un estudi geològic que estableixi mesures per prevenir la seguretat de les persones. Ara mateix, de fet, el sender que creua el congost està tallat pel despreniment de pedres que hi va haver el 12 de novembre passat, en el tram de camí pertanyent a Àger. La Diputació de Lleida va atorgar un ajut d’uns 85.000 euros a l’Ajuntament d’Àger perquè encarregui una actuació d’urgència per retirar les pedres. Mireia Burgués, alcaldessa d’Àger, va confirmar que aquesta actuació està prevista per després de Setmana Santa, tot i que això no servirà per resoldre el problema d’arrel. L’Ajuntament de Sant Esteve de la Sarga també va tallar el camí pel seu costat i no pensa reobrir-lo perquè considera que el seu municipi no pot fer-se càrrec de la responsabilitat civil en cas d’accident: “No puc obrir si els geòlegs diuen que hi ha un perill. Nosaltres som una administració petita i no ens en podem fer responsables.” Jordi Navarra espera que el pla d’usos serveixi, també, per establir qui s’ha de fer càrrec de la responsabilitat en cas d’accident. “Al nostre municipi el congost no ens reporta beneficis econòmics, però som conscients que és un actiu per a la resta de la comarca. No el volem tancar abans que es presenti el pla d’usos, però no ens en podem fer responsables.”
Finalment, el pla d’usos del congost de Mont-rebei també ha de servir per fixar les zones d’estacionament per a cotxes i per regular la resta d’activitats esportives que s’hi facin, com les activitats navegables per la Noguera Ribagorçana, l’escalada o el vol en parapent. Mentre duri la redacció del document, una comissió de seguiment, formada per les administracions catalanes i aragoneses implicades, assessorarà l’empresa adjudicatària.