L'Alt Camp i la Conca de Barberà van saber dir “no”

Han passat 20 anys des que es va saber l'anunci del govern català de la instal·lació d'una planta incineradora al Pla de Santa Maria (Alt Camp) i d'un abocador de residus industrials a Forès (Conca de Barberà).Els projectes incloïen el pla director per a la gestió dels residus industrials de Catalunya. Aquell moment, el començament de la dècada dels 90, va marcar un abans i un després a l'Alt Camp i a la Conca, comarques on es preveia fer les dues instal·lacions i en què es va activar un moviment social contrari que es va mantenir ferm fins a la retirada, ja que el clam popular en va resultar victoriós. Més enllà de la complicitat i els vincles d'amistat que es van establir, aquest fet, únic i irrepetible, arreu del país va desencadenar un canvi de mentalitat pel que fa a la gestió de residus que, a més de provocar una consciència ecològica molt forta, va fer reflexionar tothom.

La notificació del govern es va rebre el 9 de gener, i va posar en alerta els polítics locals i comarcals. Quatre dies després ja es recollien signatures a totes dues comarques contra l'incineradora –projecte que finalment van desestimar– i l'abocador –al llarg de tot el procés hi va haver 24.000 firmes–. L'endemà mateix la societat civil feia la primera de les nombroses i multitudinàries mobilitzacions que en els mesos següents van protagonitzar les accions de protesta. Aquestes es van dur a terme amb tallades a autopistes, carreteres i vies del tren.

Era el principi d'una llarga lluita que va acabar fent reflexionar tothom sobre la gestió dels residus, i es va crear la conselleria de Medi Ambient, a causa d'un canvi de mentalitat, tant del govern com de les indústries i de la població. Tothom va entendre que qui contamina és qui té la responsabilitat i l'obligació de no fer-ho i fer-se càrrec dels residus que produeix.

Les protestes es van anar concentrant més a la Conca, es van intensificar i es van perllongar fins al mes d'octubre, amb la festa d'inici de campanya de tardor i hivern. Es va convertir en un tot un esdeveniment festiu per celebrar la retirada del pla de residus anunciada pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Molins, el 21 de setembre. Fins aleshores, el clam de la gent del territori va ser ben viu.

Els primers actes de rebuig van començar al gener, el mateix dia que la junta de residus aprovava el pla, –el 22 de gener de 1990–. Unió de Pagesos, demanava que el paralitzessin, i es van desencadenar un seguit d'accions de protesta promogudes per diverses entitats i col·lectius: activistes de Greenpeace, capellans i estudiants de l'Alt Camp i la Conca. Els actes informatius en tots els pobles implicats i les reunions de les coordinadores locals i comarcals que es van formar es van succeir a un ritme frenètic.

El gran engranatge contra el pla de residus es posava en marxa i prenia embranzida amb la decisió dels alcaldes de convocar plens per dimitir, cosa que va fer que la lluita contra el pla de residus agafés una altra dimensió. Les mobilitzacions van cessar arribat l'estiu, que es van aprofitar els actes festius dels pobles per continuar les reivindicacions.