Platges d'un sol ús

Si un tram de costa es caracteritza per la densitat de ports esportius, és el Maresme. En els trenta quilòmetres que separen Sant Adrià de Besòs de Sant Andreu de Llavaneres s'hi han construït fins a sis recintes portuaris en les darreres tres dècades, dos al Barcelonès (Port Fòrum i Badalona) i quatre al Maresme (el Masnou, Premià de Mar, Mataró i Port Balís). Un port esportiu cada cinc quilòmetres.

Aquests equipaments s'han aixecat en un espai guanyat al mar i la seva presència obstaculitza la lliure circulació de la sorra provinent del desembocament de la Tordera, que contribueix a la regeneració de les platges, fins al Besòs. Aquesta interrupció es fa evident en observar els ports a vista d'ocell. En una imatge de satèl·lit, és fàcil comprovar com les platges situades al sud d'aquests ports es queden cada any sense sorra mentre que les que són al nord són cada cop més amples. Els espigons actuen com a barreres i acumulen tones i tones de sorra en una banda, en detriment d'altres platges, que de manera progressiva tendeixen a desaparèixer.

Els ports estan obligats, a través dels contractes de concessió administrativa, a reparar els efectes negatius sobre el litoral, però a la pràctica són pocs els que actuen. Ni tan sols el port de Mataró, l'accionista majoritari del qual és la mateixa Generalitat de Catalunya, ha fet front històricament a aquesta obligació. De fet, aquest any, per primer cop, el port mataroní ha aportat prop de mig milió d'euros per abocar sorra a la platja de Cabrera de Mar, una de les més afectades de la comarca i on aquest any, la línia de la costa va arribar fins a les vies del tren. Fins ara, però, els ports sempre havien delegat en les administracions, que acabaven actuant per evitar que la força del mar acabés destrossant passejos marítims o fins i tot la via del tren, que al Maresme passa a tocar de la platja.

En aquestes situacions d'emergència, com va passar al 2009, el Ministeri de Medi Ambient ha contractat el vaixell draga, que recull sorra del fons mar,í per abocar-la a través d'una canonada en les platges perjudicades. En altres ocasions ha estat la Generalitat qui també ha contribuït econòmicament, però els Ajuntaments veuen impotents com les inversions que les administracions supramunicipals fan abans de l'estiu (s'han invertit prop de 23 milions en els darrers sis anys), se l'emporta la primera llevantada de l'hivern. “Cal buscar solucions definitives, que evitin estar patint cada any”, destaca l'alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch (CiU). El batlle de Cabrera de Mar, Joan Vilà (GxC), va una mica més enllà i qualifica la regeneració de “despesa inútil” perquè “no hi ha cap actuació paral·lela per garantir que la sorra suportarà un altre temporal”. El nou responsable de la demarcació de Costes del Ministeri de Medi Ambient, Javier Uzcanga, ha obert una porta a la solució definitiva i ha assegurat que crearà una comissió per estudiar solucions més enllà del dragatge, com ara els espigons soterrats. Tot i això, la feina d'aquesta comissió no tindrà efecte si les administracions implicades no acorden una forta inversió en la zona.

Des de la setmana passada, el vaixell draga torna a abocar sorra a les platges del baix Maresme. És la cinquena vegada que ho fa en els darrers sis anys.