Societat

El gorg Negre i el clot de l’Infern

Els amants del senderisme tenen al municipi de Riells i Viabrea, al peu del Montseny, tantes alternatives com desitgin o puguin assumir

Les alternatives que ofereix el municipi de Riells i Viabrea, al peu del Montseny, són enormes. N’escollim una d’assequible per a famílies amants de la natura com podíem haver-ne escollit qualsevol altra. És una ruta curta, de poc més de cinc quilòmetres, una joia que s’inicia a l’abadia de Sant Martí de Riells, un edifici situat al nord del municipi que el rei Carles el Calb va donar, l’any 860, al bisbe de Barcelona. Tot i les múltiples intervencions posteriors conserva la sobrietat de línies del romànic.

El primer tram, fins la font de les Fogueres, és ideal per fer tota la família, per més generacions que inclogui. Planer i sense cap dificultat. A partir d’aquí haurem d’avançar sempre seguint la riera, travessant-la per on ens sembli més segur i anant amb compte. La muntanya s’anirà tancant al nostre voltant amb unes imponents parets de pedra. Estem entrant al clot de l’Infern, un indret espectacularment bonic.

Seguir amunt per la riera ja requereix anar una mica amb compte, especialment en les roques humides. És un espectacle fantàstic, selvàtic. La pujada és una mica més exigent, encara que la visió del clot de l’Infern o del gorg Negre ho compensen amb escreix. La ruta arriba fins al salt del clot de l’Infern i la tornada es pot fer pel mateix camí o per dalt, un itinerari circular entre alzines, faigs, arboços, brucs o castanyers en què la remor de l’aigua de la riera a baix, el cant dels ocells i el silenci et reconcilien amb el món. La ruta havia passat desapercebuda fins al 1941, quan va arribar un nou rector desterrat per catalanista i antifranquista, mossèn Pere Ribot. Aquest enamorat del Montseny va donar a conèixer la muntanya i els seus indrets excepcionals. Ell mateix va batejar aquesta ruta com la del “camí de les cascades” i la va fer popular.

Dones d’aigua

El “gorg negre” es presenta a gairebé tots els municipis del Montseny i tots tenen la seva pròpia llegenda relacionada normalment amb dones d’aigua. El matrimoni d’en Sebastià de can Perarnau amb una dona d’aigua va portar la felicitat i la prosperitat a la casa. Una desavinença per la recollida de cereal va posar al descobert la condició de la dona. La dona no es va defensar, tan sols es va enfilar riera amunt, es va capbussar al gorg i no va tornar mai més. Pocs dies més tard, una forta tempesta va malmetre totes les collites de la zona del Montseny, excepte les de can Perarnau, que ja estaven segures al graner.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia