“La infodèmia és una epidèmia informativa col·lectiva”

La infodèmia és una epidèmia informativa col·lectiva; una sobreinformació ingent que es genera de contingut fals, desinformació, però també d’informació real. A l’inici de la pandèmia de la Covid-19 es va produir una gran incertesa mundial que al seu torn va desencadenar una infodèmia, el que feia molt difícil poder digerir tanta informació i discernir entre el real i el fals a causa del desconeixement d’aquest nou virus que es propagava tan ràpid com la desinformació.

El terme va ser encunyat per l’OMS molt abans de la Covid-19 sota l’anglicisme “Infodemic” per referir-se a un excés d’informació sobre un tema durant el brot d’una malaltia, el que dificulta i interfereix a l’hora d’intentar trobar la font d’aquesta informació. Durant la pandèmia de la Covid-19 s’ha popularitzat molt més, per la similitud que pot establir-se entre la transmissió d’un virus i la difusió de rumors, desinformacions i missatges polaritzadors, passant d’una persona a una altra i “infectant” si no es posen els mitjans per a detenir la seva propagació.

En desinformar i generar por per polaritzar. Amb la Covid-19, per ser un virus nou, es va crear un brou de cultiu favorable per a aquesta altra pandèmia, la infodemia I és que la por al desconegut i el diferent, genera reaccions i continguts que fan que s’aprofundeixi la polarització i respon moltes vegades a agendes polítiques o a altres interessos.

A l’existir “infodemia” enmig d’una pandèmia de la qual encara hi ha gran desconeixement, és natural que les persones busquin respostes davant la por i la incertesa, però es troben amb tal quantitat d’informació i desinformació que fàcilment poden creure’s el contingut fals creat amb l’objectiu de generar polarització social. La por al desconegut i a l’altre genera odi, però aquest odi no sempre es queda en l’àmbit ‘online’, sinó que es reflecteix en el món ‘offline’; agressions verbals o físiques a diversos col·lectius són generades en molts casos primer en Internet i després es reprodueixen al carrer.

Per descomptat, totes les persones usuàries d’aquestes plataformes digitals podem ser víctimes de la desinformació i de la polarització a les xarxes, però en tots dos sentits: tant com a destinatàries dels rumors o de missatges basats en prejudicis, com a difusores d’aquests mateixos missatges. La fabricació de desinformacions s’ha tecnificat molt en els últims anys, i, sense posar les mesures preventives pertinents, podem caure en elles i continuar reproduint la seva expansió.

No sabem si tant per l’excepcionalitat en si, com per la por i la incertesa que es va generar davant una cosa desconeguda al principi de la pandèmia. Justament a causa d’aquest desconeixement es va generar un escenari que facilitava que certes desinformacions acientífiques poguessin trobar arrelament en determinats col·lectius afins a aquest tipus de teories. De la mateixa manera, els continguts de caràcter discriminatori també van saber fer-se un buit aprofitant la confusió de tantes desinformacions i informacions contradictòries amb les quals ens van bombardejar diàriament.

És el que diem a la campanya ‘Save a Hater’, que qualsevol persona pot ser un ‘hater’ sense saber-ho, per això també vam crear un test perquè les persones puguin autoavaluar-se i veure “quant tenen de ‘hater’”. Compartir contingut que arriba a través de WhatsApp o qualsevol altra xarxa social és senzill i molts cops et pots fiar dels missatges perquè te’l pot haver enviat el teu cosí, que és metge, i penses que el que digui ell sempre serà cert. És aquí on ha d’entrar el pensament crític i aturar-nos a pensar abans de reenviar un contingut que no sabem d’on ve, si està publicat realment en un mitjà de comunicació, si és una notícia de fa deu anys o si la fotografia que l’acompanya es correspon amb la realitat. L’objectiu sempre és el mateix: generar por per polaritzar, per desestabilitzar o per a servir a uns interessos particulars.

Durant la pandèmia s’ha parlat fins a la sacietat de la responsabilitat individual i col·lectiva i s’han buscat perfils molt concrets, pràcticament arquetípics, per a bolcar tota aquella responsabilitat de la situació. Recordem que tot això va començar amb una ingent quantitat d’acusacions contra les persones d’origen xinès quan van començar a aparèixer els primers casos de la Covid-19 fora de les fronteres xineses. Després van ser els joves l’objectiu de la majoria d’aquest tipus de missatges, pràcticament culpabilitzant-los de l’augment de casos. Fa poc, amb la fi d’aquest últim estat d’alarma, es va posar el focus en aquest grup d’edat amb les celebracions i concentracions que es van fer. Només calia veure els vídeos i les fotos per a adonar-se que, ni de lluny, els qui es trobaven en aquestes aglomeracions eren només joves.

Evidentment, són un factor molt important a l’hora de tenir en compte l’augment de la polarització social. Cal tenir en compte que la polarització de la societat és un procés que es porta gestant des de fa diversos anys i les causes són molt diverses, però és cert que l’ús d’aquestes campanyes de desinformació i que distorsionen la realitat acceleren el procés per la immediatesa i l’abast que poden aconseguir. No hi ha més que veure la demanda social que hi ha perquè aquestes plataformes implementin millores urgents en els seus mecanismes per parar el problema de la proliferació dels rumors. També és important assenyalar com els governs s’estan movent per legislar sobre aquest tema. Tot i que legislar i establir un marc per a la llibertat d’expressió sempre és un tema controvertit, és un indicador que posa en evidència la necessitat d’abordar aquest tema des de tots els àmbits i perspectives.

Qualsevol persona pot ser víctima d’odi, però són els col·lectius o minories en situacions de vulnerabilitat els qui són els principals objectius de missatges d’odi: immigrants, menors estrangers no acompanyats, gitanos, musulmans, persones refugiades… Amb la pandèmia vam poder veure com aflorava el racisme i la xenofòbia cap a les persones d’origen asiàtic, principalment de la Xina, la qual cosa es coneix com la sinofobia, pel fet que l’epicentre de la Covid-19 va ser Wuhan. El que està clar és que els rumors i la desinformació es propaga a cop de clic i encara més si el titular és cridaner, escandalós o apel·la més a les emocions que a la lògica i la raó.

Aquest justament va ser un dels punts que van tractar a les jornades “Xarxes, soroll i odi” que vam fer el desembre. És important saber que molts dels continguts que ens arriben no són innocents o no es difonen amb la simple intenció d’informar. Darrere de molts casos hi ha un negoci lucratiu. La creació de desinformacions s’ha convertit en un negoci per a moltes webs que guanyen diners amb cada clic que reben mitjançant un titular enganyós. No són poques les webs que utilitzen aquesta pràctica, ni és poc els diners que mouen! En altres situacions hi ha raons ideològiques, d’agenda política o, ja directament, d’odi contra una persona en concret o fins i tot tot un col·lectiu. Aquí el que es persegueix sol ser mobilitzar a l’opinió pública i desviar l’atenció cap a un tema en concret fent ús de pràctiques poc ètiques. No obstant això, en major o menor mesura, les desinformacions solen atendre una barreja de totes aquestes motivacions. Hi ha una altra, que és la humorística, i que sol exercir-se des de mitjans o comptes satíriqies. De tant en tant s’ha colat alguna d’aquestes “notícies” i han fet el salt a mitjans de comunicació “seriosos” que les han donat per unes certes… Per això és tan important verificar!

Així és. Les persones amb pocs coneixements de les xarxes i Internet en general són les més propenses a ser víctimes de desinformació i és important alfabetitzar digitalment les persones per evitar que caiguin en les desinformacions i que, al seu torn, les continuïn propagant. Col·lectius en situació de vulnerabilitat i gent gran són els que tenen més possibilitats de ser víctimes. A Accem a través de ‘Save a Hater’ hem fet tallers a dones grans per dotar-les d’eines davant els rumors i la desinformació i sàpiguen identificar-los; també ho hem fet amb joves que encara que són nadius digitals també poden caure en rumors i propagar-los.

El principal és fomentar una ètica digital a través de l’educació que permeti conèixer amb profunditat les conseqüències que poden implicar determinats missatges llançats a través de les xarxes. Hem de ser conscients que aquest tipus de discursos basats en la cerca de la polarització i de la desinformació no es queden en l’àmbit ‘online’, sinó que transcendeixen al món ‘offline’ i poden arribar a constituir un delicte d’odi, materialitzant-se en violència verbal, com a insults i amenaces, o, en últim terme, violència física. Tenint en compte això, totes les persones que usem plataformes digitals tenim una responsabilitat per fer un ús crític d’elles, sense generar aquest tipus de continguts i inclòs ajudant a tallar la seva difusió. Que ens arriba una informació dubtosa? Aprenguem a contrastar-la.