Societat

Enginyeria romana a Capsacosta

Ningú dubta dels orígens romans de la Via de Capsacosta, una excursió entre dues comarques de poc més de tres hores i a l’abast de tothom

La Via de Capsacosta és una obra d’enginyeria excepcional i testimoni d’un període de gran transcendència
Va ser construïda en època de l’Imperi romà, si bé investigacions recents indiquen que es va reformar vers l’any 1729

La Via de Cap­sa­costa és una obra d’engi­nye­ria excep­ci­o­nal i tes­ti­moni d’un període històric de gran trans­cendència per al nos­tre país. Alguns la vin­cu­len a la Via Annia, un ramal de la Via Augusta. Des de Figue­res entrava cap a la zona de mun­ta­nya i després de tra­ves­sar la plana de Bia­nya s’enfi­lava per Cap­sa­costa i seguia cap al coll d’Ares, per tor­nar a enllaçar després, ja dins la Gàl·lia, amb l’esmen­tada via prin­ci­pal. Entre Via Annia i Bia­nya, l’asso­ci­ació és sen­zi­lla.

Va ser cons­truïda en època de l’Imperi romà, si bé inves­ti­ga­ci­ons recents indi­quen que es va refor­mar vers l’any 1729 per garan­tir la cir­cu­lació segura de les tro­pes. Tot el tram està con­ve­ni­ent­ment senya­lit­zat amb pals de ferro for­jat i seguir-lo és fàcil. És un recor­re­gut museïtzat, amb expli­ca­ci­ons al llarg de la via.

Podem començar la ruta a Sant Sal­va­dor de Bia­nya després de visi­tar el cen­tre d’inter­pre­tació de la Vall de Bia­nya. Tro­ba­rem l’indi­ca­dor VB2 i aga­fa­rem el camí que ens por­tarà fins al camí de la via romana.

Una altra opció és ini­ciar-la des del pas dels tra­gi­ners. Tro­ba­rem l’indi­ca­dor VB1, pas­sa­rem pel cos­tat de les cases de can Ber­tra­net i can Salvi i molt a prop del molí del Clot. Segui­rem cami­nant per la pista i pas­sa­rem pel cos­tat de la casa de la Pineda. Segui­rem el camí i cre­ua­rem la pista de terra per seguir enfi­lant-nos fins a arri­bar a l’altura del pri­mer túnel de Cap­sa­costa i a con­ti­nu­ació l’ora­tori de Sant Josep. Con­ti­nu­a­rem pel camí de terra fins al turo­net i just abans de cre­uar la car­re­tera de Cap­sa­costa tro­ba­rem a la dreta les runes dels Hos­ta­lets de Cap­sa­costa.

Les dues opci­ons es tro­ben a l’encre­ua­ment VB3, just sobre la masia del Callís. Pren­drem la direcció que indica cap a Sant Pau de Segúries. La pista comença a gua­nyar altura i apa­rei­xen les pri­me­res llo­ses de pedra. Aquí ja estem cami­nant per l’empe­drat. Els mar­ges amb grans car­reus, els desaigües i els guarda-rodes són alguns dels ele­ments que encara podem veure més de 2.000 anys després d’haver-se cons­truït.

És una cami­nada sen­zi­lla, d’abast fami­liar. En diver­sos trams pre­senta un excel·lent estat de con­ser­vació. Els murs, guarda-rodes i tota la resta d’altres ele­ments de la via de Cap­sa­costa posen de mani­fest un extra­or­di­nari tre­ball de cons­trucció.

Garrotxa i Ripollès

La via romana va ser utilitzada fins als inicis del segle XX com a nexe entre les comarques de la Garrotxa i el Ripollès. Es troba documentada des del segle X. Posteriorment va formar part del camí ral d’Olot a Camprodon. Amb la construcció de la carretera C-153, els anys 1926-27, va caure en desús, relegada únicament a camí ramader. Arran de la construcció dels túnels de Capsacosta, la concessionària va haver d’invertir l’1% del pressupost en accions culturals, i una part va anar a la via romana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.