L’Anoia atrapa el visitant
Comarca de contrastos i matisos i una gran desconeguda, rutes, gorgs, castells i museus farceixen aquesta terra amable amb els visitants
Una terra de bellesa intensa que sedueix i atrapa. Diversitat i emoció, això és el que pot trobar-hi el viatger
L’Anoia és una comarca plena de contrastos i matisos i una gran desconeguda. L’Alta Anoia, altiplà de boires espesses dominat pel verd intens a la primavera i el groc dels cereals madurs a l’estiu; la conca d’Òdena, una gran depressió en forma circular de camps fèrtils i boscos frondosos, i, al sud, la Baixa Anoia, de clima mediterrani i veremes intenses. Una terra de bellesa aguda on els petits pobles, el patrimoni històric, la gastronomia i l’amabilitat de les persones formen una proposta que pot seduir a tothom. Podem començar pels castells aixecats quan era terra de frontera i que amb més de mil anys d’història continuen senyorejant la Pobla de Claramunt, Montbui, Piera –també es coneix com el castell de Jaume I–, Jorba, Queralt o Orpí, entre moltes altres sales i cases fortes que demostren no tan sols la saó històrica de la comarca sinó que aquesta era terra de conquesta assenyalada tant per les creus gòtiques que marquen els límits de parròquies i propietats com pels grans monestirs com el del priorat de Santa Maria o la basílica d’Igualada.
Diversitat i emoció, això és el que també hi pot trobar el visitant. Com la que es respira a la Fou de Tous, on boscos humits i molta aigua apareixen enmig del secà. El paisatge s’amoroseix a Santa Càndia, a Cabrera d’Anoia o a Copons, on els gorgs –com el del Nafre– i els saltants acompanyen les caminades i sempre podem vèncer la calor amb un bany en aigües netes i regalades. Si els dissabtes visitem Calaf hi trobarem el famós mercat glosat per Apel·les Mestres, però si hi anem entre setmana podrem gaudir de la magnificència de la plaça Major, que fa la competència a la de la Llacuna i la d’Igualada, espais porticats i propicis al dolce far niente.
Als que els agradi caminar, la comarca ofereix un seguit de rutes que van des del camí de les batalles de Prats de Rei o del Bruc a la que travessa les serres de Miralles-Queralt i Ancosa-Montagut, o la dels Camins de Paper centrada en Capellades, on es pot visitar el Museu Molí Paperer –encara funciona–, els molins de la Costa o l’Abric Romaní, un dels grans jaciments arqueològics del Principat, o descobrir els Esgavellats, un interessant paratge natural a tocar de Vilanova del Camí.
La pell d’Igualada
Cal Boyer, una fàbrica tèxtil cotonera de finals del segle XIX, i l’antiga adoberia de Cal Granotes acullen el Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia. Es tracta d’un museu monogràfic de la pell, únic a la península Ibèrica i el tercer d’Europa, on es pot descobrir tot el procés d’adobat i fabricació de les pells i tota la maquinària industrial, matèries i fibres tèxtils, teixits, miniatures i diorames i documentació relacionada.
