Castells
Calma tensa al món casteller
Les diferències de criteri entre la Coordinadora de la Colles Castelleres de Catalunya i dues colles capdavanteres com els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella, marquen l’espera per tornar a l’activitat
Valls serà l’escenari de la primera actuació per Sant Joan, però en petit format
Vilafranca del Penedès, Cal Figarot, local dels Castellers de Vilafranca. A un costat de la taula, la junta directiva dels verds, que feien d’amfitrions. A l’altre costat, membres de la junta directiva i l’staff de la Coordinadora de la Colles Castelleres de Catalunya (CCCC). Altres membres no presents van participar en la reunió per via telemàtica.
La trobada va tenir lloc la setmana passada, aprofitant la presència a la capital de l’Alt Penedès de diversos representants de la CCCC, que havien assistit a un acte social. La reunió, de la qual no ha transcendit el contingut, va servir per aclarir posicions entre les dues parts, que es van dir a la cara tot el que portaven a dins, amb l’objectiu de rebaixar tensió amb vista al futur i sumar esforços per retornar a l’activitat tan aviat com sigui possible.
En aquest punt de la trama, la llarga espera s’està assumint amb resignació, incertesa i, sobretot, impaciència depenent de cadascú. Calma tensa, o més que tensa... Situem-nos. El 6 de juny, dos dies abans de la susdita reunió a Cal Figarot, els Castellers de Vilafranca feien el primer pilar de la represa castellera, també al seu local social, en el marc de la Diada del Graller. Ho van fer seguint el protocol del Procicat, amb només 20 castellers, formant una pinya en format de manilles, més un grup reduït de castellers envoltant l’estructura i mantenint les distàncies, en guàrdia per si el castell es complicava, cosa que no va succeir en cap moment.
Però és que, dos dies abans, la CCCC –que no sabia res de les intencions dels verds de fer el pilar– havia fet públic un dur comunicat en què, precisament, criticava l’actitud dels vilafranquins envers la Coordinadora. De fet, l’òrgan representatiu del món casteller mantenia des de feia temps diferències de criteri profundes tant amb els verds com amb la Colla Vella, que li han retret una actitud poc activa davant del Procicat per mirar d’accelerar el retorn a l’activitat com fan altres sectors.
Sant Joan, pilars a Valls
Per Sant Joan, en el context del que hauria de ser la primera gran actuació de la temporada, i que no serà, les colles de Valls, la Vella i la Joves, van anunciar que farien dos pilars de 5 a la plaça del Blat. Per a l’ocasió, cada colla pot comptar amb 50 castellers, en el marc d’un pla pilot, amb test d’antígens previs, que inclou els assaigs previs.
L’acte, d’un fort component simbòlic i del qual la CCCC tampoc tenia constància quan es va anunciar, cal emmarcar-lo també en l’estratègia vallenca i vilafranquina de fer-se sentir davant del Procicat perquè tingui en compte els castells a l’hora d’anar programant la desescalada sectorial.
Polèmica castellera
En qualsevol cas, el pilar reivindicatiu de Vilafranca ha fet surar també la polèmica de la qual s’alimenta el món casteller, des de sempre, entre els que han vist bé el gest i els que l’han criticat amb duresa. En aquest sentit, el cap de colla de la Vella, Albert Martínez, partint de la base que ell només es fixa en la seva colla i no entra a valorar el que fan les altres, es mostra “content que els Castellers de Vilafranca facin sempre el que creguin que han fer, sense cap problema”. En canvi, el representant a la CCCC dels Castellers de Sants, la colla que osupa la presidència de l’entitat, Pau Camprovin, lamenta “que s’hagin produït moviments individuals de les colles, ja que no és la imatge que volem projectar del món casteller”. El president dels verds, Carles Mata, per la seva banda, deixa clar que “el pilar, que havíem fet a l’assaig una quinzena de vegades, no presentava cap risc i es va fer seguint estrictament el protocol de seguretat”.
Grup de Foment i Minyons
Paral·lelament, el Grup de Foment per la Ciència i la Salut en el Món Casteller també ha emès un comunicat en què fa constar la preocupació “que, en el moment actual, les ganes i la pressa per tornar a l’activitat castellera passin al davant d’aquest rigor [científic]”. A la signatura d’aquesta informació, l’última colla a manifestar-se públicament al respecte ha estat la dels Minyons de Terrassa, que divendres passat va emetre un comunicat en què es demana al Procicat que actualitzi el protocol per als castells: “Considerem que aquest pla, aprovat fa gairebé onze mesos, està desfasat i és de necessitat urgent la seva actualització”, signen els terrassencs.
Espera tensa
S’estén la sensació que, si des del món casteller no s’emprenen iniciatives i es presenten fins i tot protocols (tenint en compte variables com per exemple els castellers vacunats, test d’antígens, etcètera) al Procicat perquè els avaluï, ningú no mourà ni un dit perquè els castells tornin a les places. Entre altres coses, i sobretot, perquè per la seva pròpia naturalesa, els castells són tot allò a restringir per combatre els contagis. En castells, la distància social no existeix, a banda que són una activitat amateur, la inactivitat de la qual no afecta l’economia de les famílies. L’espera és tensa. Ganes de castells.