Recurs perquè el delicte de tortura entri en el judici de les càrregues de l’1-O

Els advocats voluntaris que van impulsar la querella col·lectiva per les càrregues del referèndum sobre la independència de l’1 d’octubre del 2017 a Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis s’oposen que només jutgin els agents de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil per delictes de lesions. En els recursos contra la interlocutòria dictada pel jutjat d’instrucció 2 de Girona, argumenten que hi ha indicis de delictes contra la integritat moral i tortures. Es dona la circumstància que els dos delictes van ser inclosos inicialment en la instrucció quan es van admetre les querelles. “La injustícia de la conducta desplegada pels investigats no es troba de cap manera satisfeta amb la celebració de judicis per delictes lleus de lesions”, argumenten.

“Qualsevol ús de la força per part dels agents de l’Estat que excedeixi del que sigui necessari i proporcional es considera un atac a la dignitat humana que constitueix un tracte cruel o degradant”, afirmen en els recursos els advocats voluntaris i també Òmnium, entitat que s’havia presentat com a acusació popular.

“Ordre de superiors”

També reclamen un sol judici i insisteixen a investigar i enjudiciar comandaments i responsables polítics, a més dels 27 agents de la Policía Nacional i el de la Guàrdia Civil, als quals sí que abasta la causa oberta. “Els cossos policials van seguir un patró estandarditzat i predefinit en les diverses localitats de Catalunya”, diuen, i assenyalen que això indica que “no va ser una decisió individual de cadascun dels agents intervinents”, sinó que hi va haver “ordre directa dels superiors”.