La Pobla de Segur torna a rememorar l’antic transport fluvial de la fusta en la seva diada amb més dones participants
Dues de les tres embarcacions han embarrancat i no han aconseguit arribar al Pont de Claverol
La Pobla de Segur ha tornat a rememorar l’antic transport fluvial de fusta per la Noguera Pallaresa coincidint amb el primer cap de setmana de juliol, com marca la tradició.
L’acte central de la festa s’ha celebrat aquest diumenge amb la 43a edició de la Diada dels Raiers on una vintena de tripulants, entre ells 5 raieres, han baixat pel riu a bord de tres embarcacions fetes de troncs de fusta, tal i com antigament es construïen.
És la segona edició marcada per la pandèmia després que l’any passat només un rai solqués les aigües del riu. El trajecte de prop de sis quilòmetres transcorre per la presa de la Llania fins al Pont de Claverol. De les tres embarcacions només una ha arribat a la destinació final.
La 43a Diada dels Raiers ha tornat a estar marcada per la pandèmia. Després que l’any passat només un rai amb sis tripulants solqués les aigües de la Noguera Pallares, enguany ho han fet tres embarcacions que han solcat el riu en diferents franges horàries.
La presidenta de l’Associació Cultural de Raiers de la Noguera Pallaresa, Paula Dalmau, ha explicat que d’aquesta la festa torna de mica en mica la normalitat.
També ha destacat que es tracta de la diada amb més participació femenina fins la data amb un total de cinc raieres entre la vintena de participants. Per segon any consecutiu, l’entitat ha retransmès en directe la baixada dels rais a través de les xarxes socials i de la plataforma Youtube.
Ha estat una de les diades més accidentades dels darrers anys ja que les tres embarcacions han embarrancat al llarg del trajecte i, finalment, dels tres rais només un ha aconseguit arribar al pont de Claverol cap a dos quarts de tres de la tarda, una hora més tard del previst i enmig d’aplaudiments per part del públic.
Una de les raieres que per primer cap hi ha participat, Xènia Sellart, ha explicat que “sempre havia volgut baixar” pel riu i s’ha mostrat una “mica nerviosa perquè el riu sempre fa bastant por i més sobre un rai”.
Tot i això s’ha mostrat animada i ha afegit que “tot és confiar amb els companys i remar fort”. Per la seva banda, Cesc Bastús ha explicat que és el quart any que fa de raiers tot i que també ha coincidit amb els “nervis” que hi ha abans de baixar pel riu.
Perquè les embarcacions puguin baixar pel riu, Endesa augmenta el cabal del riu mitjançant la posada en funcionament de les centrals de la Torrassa i Llavorsí.
En concret, el cabal del riu aquest diumenge es mantindrà constant a 22 metres cúbics per segon entre les 10 del matí i les 14 hores a la presa de Sossís.
Històricament els raiers construïen les embarcacions amb troncs i les conduïen riu avall, desafiant el perill de les roques i els corrents d’aigua, per transportar la fusta dels boscos del Pirineu fins arribar al litoral.
Als anys 30 del segle passat però, la construcció de preses i la millora de les infraestructures que van fer més rendible el transport per carretera van condemnar l’ofici a la desaparició.
A l’espera de ser candidats a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco
Des de l’entitat confien que l’edició de l’any que ve ja pugui ser la primera com a candidats a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco. “Seria un reconeixement a nivell mundial”, ha indicat Dalmau.
La iniciativa està promoguda per l’Associació Internacional de Raiers, creada l’any 1989 sota la tutela del Departament de Cultura. Per qüestions d’estratègia però, Polònia lidera el projecte perquè aquesta activitat, denominada en anglès timber rafting, pugui rebre aquest reconeixement.
Un mes abans de la festa els raiers van a buscar al bosc les redortes de bedoll per lligar els troncs i tenir les embarcacions llestes per a la baixada. Ho fan seguint el mateix mètode que utilitzaven els raiers autèntics que es van dedicar durant segles a aquesta professió.
Des de l’associació organitzadora es vol donar una visió global de l’ofici, des que es tallaven els arbres al bosc fins que la fusta arribava a les serradores de destí, passant per l’arrossegament i la lligada dels troncs.
Durant els descens els raiers segueixen la tradició de dirigir l’embarcació a la dreta i a l’esquerra cridant els noms dels pobles de Sossís i la Pobla, que queden a banda i banda del riu.
A més, les embarcacions no porten ni fre ni accelerador, sinó que només compten amb un timó a cada punta i avancen en funció de la velocitat de l’aigua.
La celebració es va impulsar a finals dels anys 70 amb l’objectiu de posar en valor aquest antic ofici que actualment també té un espai museístic propi a la Pobla de Segur.
El dia fort sempre és diumenge amb la baixada de les embarcacions pel riu Noguera Pallaresa però des de divendres s’han organitzat diverses activitats relacionades amb l’ofici de raier, el món de la fusta i l’aigua i àpats populars vinculats a la gastronomia pirinenca, amb actuacions musicals i teatrals.
Així, la festa va començar divendres a la tarda amb la tallada del pi i va continuar dissabte al matí amb la caminada popular de l’Espardenyada i l’Espardexics, la versió adaptada per a infants, i amb el muntatge dels rais a la presa de Llania.