Sant Aniol, bossa a bossa

Quan d’aquí a pocs anys el refugi de Sant Aniol d’Aguja esti­gui ben aca­bat, moltíssima gent podrà dir que aquell edi­fici és, una mica, obra seva. Des de fa un temps, l’excur­si­o­nista que passa per la presa del Goma­rell, al camí tra­di­ci­o­nal que mena a Sant Aniol des de Sader­nes per la Mun­tada, hi troba unes bos­ses amb mate­rial de cons­trucció des­ti­nat a aque­lla obra, que han por­tat amb un vehi­cle fins a aquest punt, a par­tir del qual només es pot seguir a peu. Després de lle­gir el car­tell en què es demana la col·labo­ració, molts –entre els quals, és clar, una bona quan­ti­tat que no esta­ven al cas de la ini­ci­a­tiva– aga­fen el paquet –d’uns cinc qui­los, amb sorra o grava– i seguei­xen fent via per dipo­si­tar-lo, mitja hora més tard, a peu d’obra.

Satis­fets de la res­posta dels visi­tants, l’asso­ci­ació Amics de Sant Aniol d’Aguja (el col·lec­tiu que es cuida de la recu­pe­ració de l’antiga rec­to­ria) acaba d’anun­ciar que s’ha asso­lit la xifra de 200 tones tra­gi­na­des d’aquesta manera. A més de bos­ses, també ha hagut de ser a pes de braços i a l’esquena que s’han por­tat al famós paratge de l’Alta Gar­rotxa eines i mate­ri­als més volu­mi­no­sos, una feina gene­ral­ment a càrrec d’inte­grants de l’asso­ci­ació. Cer­ta­ment, no tot el que es fa ser­vir a l’ obra s’hi ha dut d’aquesta manera –unes 288 tones han viat­jat per l’aire–, però aquesta par­ti­ci­pació de volun­ta­riat ha permès estal­viar uns 45.000 euros en llo­guer d’un helicòpter. I, tenint en compte que l’asso­ci­ació dis­posa d’un pres­su­post molt ajus­tat, és un estalvi de gran importància.

“Volem donar les gràcies a tota la mul­ti­tud de visi­tants i els incan­sa­bles amics-col·labo­ra­dors que han con­tribuït en aquesta tasca de for­mi­gueig que ha donat un èxit bru­tal i mai pen­sat”, deien aquesta set­mana els Amics de Sant Aniol, que no ama­guen l’agra­da­ble sor­presa que ha supo­sat la reacció dels visi­tants a una idea que van posar en pràctica sense estar massa segurs que fos ben aco­llida.

La recu­pe­ració de l’antiga rec­to­ria per con­ver­tir-la en refugi va començar el 2013, dos anys després que es creés l’asso­ci­ació, impul­sada pel Cen­tre Excur­si­o­nista de Banyo­les (CEB) i les enti­tats Terra Aspra, de Mon­ta­gut, i Peu Ale­gre, de Sant Llo­renç de Cer­dans, el muni­cipi del Valles­pir on cus­to­dien la imatge del sant que dona nom al lloc i que pro­ta­go­nitza el popu­lar aplec. La rec­to­ria havia que­dat en desús en la post­guerra i el 1950 el CEB la va adap­tar com a refugi. Tres dècades després, però, la casa es va aban­do­nar. Segons el pro­jecte, a la planta prin­ci­pal hi haurà un men­ja­dor gran, un altre de més petit per a grups reduïts, la cuina i uns lava­bos. També, una cafe­te­ria, que alhora ser­virà com a punt d’infor­mació de l’Alta Gar­rotxa per als visi­tants. A la planta supe­rior hi haurà tres habi­ta­ci­ons amb un total de 40 llits (mun­tats en lli­te­res), lava­bos i l’estada pri­vada del guarda. L’edi­fici annex ser­virà de refugi lliure.