Montserrat, a punt per a la successió de l’abat Soler
L’elecció del nou abat s’espera per a després de l’11 de setembre
Entre 20 i 30 monjos tenen les condicions per ser triats per la comunitat
Josep Maria Soler va presentar la renúncia a l’agost en fer 75 anys
Entre 20 i 30 monjos de Montserrat, d’un total de quasi seixanta, tenen les condicions per poder ser escollits nou abat, en substitució de Josep Maria Soler, que va presentar la renúncia en fer 75 anys, a mitjans d’agost. Tot i aquest ventall de possibilitats, és el pare Ignasi Fossas Colet (Aiguafreda, 1960), l’actual prior, que és llicenciat en medicina, el que sembla que té més possibilitats de ser escollit. Fossas ja forma part de l’equip de govern i és qui substitueix l’abat quan aquest no hi és.
El candidat a succeir l’abat Soler ha de ser menor de 75 anys (queden exclosos, per tant, tots els nascuts abans del 1946), com a mínim ha de fer cinc anys que hagi fet la professió solemne i ha de ser sacerdot. Tenen dret a vot una cinquantena de monjos: els que viuen a l’abadia, els quatre que estan al santuari del Miracle, els dos que estan destinats a Sant Miquel de Cuixà i els tres que viuen a Roma (entre els quals hi ha Jordi-Agustí Piqué, que és degà president del Pontifici Institut Litúrgic de Roma (PIL) i Josep M. Sanromà (Igualada, 1957), que és procurador general de la congregació sublacense cassinesa. També té dret a vot el monjo que ara mateix està de missioner a Uganda, Sergi d’Assís, antic prefecte de l’escolania.
En canvi, no tenen dret a vot els dos novicis, un monjo que ha fet la professió temporal (per tant, no té la definitiva), un postulant (que tot just ha començat a viure al monestir) i el monjo Manel Nin, que el papa va nomenar exarca apostòlic dels catòlics grecs de ritus bizantí i resideix a Grècia. Ni pot ser escollit ni votar perquè és bisbe. L’abadia no ha aclarit si el monjo que està apartat de la comunitat per un presumpte cas de pederàstia, que es va destapar el mes de juliol passat, tindrà dret a votar. Serà una votació presencial; per tant, els monjos que no estiguin a l’abadia en persona no podran votar.
Entre altres noms que s’apunten per substituir l’abat Soler, a part del de Fossas, hi ha els de Manel Gasch Hurios (Barcelona, 1970), que és l’actual majordom administrador; Joan M. Mayol Fàbregas (Barcelona, 1962), que és el rector del santuari i professor de teologia moral, i el manacorí de 53 anys Antoni Pou Muntaner, llicenciat en psicologia i en teologia bíblica i doctor en teologia fonamental. També hi hauria Lluís Juanós Alcoverro (1957) i Josep Enric Parellada (1957).
Apostes
Com passa amb el conclave quan s’escull papa, però, totes les apostes poden quedar en paper mullat perquè tot depèn d’una elecció secreta entre els monjos de la comunitat. Hi ha més noms que podrien encaixar en el càrrec, com el portaveu Bernat Juliol o el prefecte de l’escolania, Efrem de Montellà, però entesos en temes de l’abadia els ls considere “massa joves”.
Una possibilitat que pràcticament no es preveu però que podria passar és que no hi hagués acord en l’elecció o un empat impossible de resoldre. En aquest cas, l’abat president de la congregació benedictina sublacense cassinesa, que presidirà la votació, podria postular un monjo del seu grat (a qui “dispensaria” en cas de no complir algunes de les condicions exigides a priori). En tot cas, però, seria un mandat breu.
La votació, tot i que el monestir manté de moment un absolut silenci, serà segurament la setmana que ve, després de l’11 de setembre, o l’altra. Serà secreta, sota l’atenta mirada de l’abat president de la congregació a la qual pertanyen els benedictins, la benedictina sublacense cassinesa, Guillermo Arboleda.
L’elecció del successor de l’abat Soler ha aixecat expectatives, malgrat la discreció amb què es vol portar des de l’abadia. El que significa Montserrat i la situació política del país causen interès no només a Catalunya sinó a tot l’Estat.
LES XIFRES
Un dels mandats més llargs
Josep Maria Soler va ser escollit abat de Montserrat el dia que feia 54 anys, el 13 d’agost de l’any 2000, en substitució de Sebastià Bardolet, que encara viu al monestir i és un dels monjos més ancians. Va ser un relleu traumàtic, en un moment en què la comunitat estava dividida i alguns monjos van ser acusats de pertànyer a un lobby gai i de mantenir relacions homosexuals. Soler, al llarg d’aquests 21 anys de mandat, ha pacificat la comunitat, ha mantingut i reforçat la relació i la identificació del cenobi amb el país, la seva cultura i la seva llengua, i ha convertit el monestir en un focus turístic i cultural de primer ordre. El nou abat haurà d’organitzar el mil·lenari de la fundació, el 2025, i recuperar econòmicament l’abadia, avui tocada per la davallada del turisme per la pandèmia. També s’haurà d’enfrontar al fet que cada vegada hi ha menys vocacions i, per tant, a la reducció tant de la comunitat com dels joves que volen estudiar a l’escolania. Soler se’n va amb el mal regust d’haver hagut d’entomar les denúncies d’abusos sexuals comesos per un antic monjo entre els anys setanta i noranta.
