“Hi ha molta feina per fer, la clau està en el món educatiu”

Els temes del voluntariat normalment comencen quan es té alguna afectació personal. A mi em va passar fa més de quatre anys, quan es va morir la meva dona de càncer. Aquí va ser quan vaig decidir involucrar-me en projectes socials. Amb uns amics, vam muntar una associació a Sant Hipòlit per ajudar especialment la gent gran que estava sola. Soc periodista de professió i conec molta gent, com la Marina Geli, que en aquells moments era coordinadora del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials i a qui, entre altres, vaig explicar el que estava veient: que a la comarca hi havia moltes entitats, molta gent que estava fent bones accions de solidaritat en tots els àmbits, i tant a nivell local com internacional, i que s’hauria de reconèixer d’alguna manera, intentar reunir-los i tirar endavant una coordinadora o associació. Per ajuntar-los vam fer una primera crida i vam obtenir molt bona resposta, per això vam convocar el primer Congrés del Voluntariat d’Osona, l’any 2019. Entre altres coses, vam determinar diferents accions per tirar endavant: crear la coordinadora, posar en comú totes les entitats en un portal web que ja està en marxa (Osonavoluntariat.cat) i treballar diferents projectes i iniciatives. Mentre anàvem treballant tots aquests punts va esclatar la pandèmia i vam fer el que vam poder.

Sí, la pandèmia del coronavirus va tenir una extraordinària reacció social, va ser brutal el nombre de voluntaris i voluntàries que van sorgir amb la pandèmia: el tema de les mascaretes, de les bates, portar menjar a la gent que estava sola a casa... Tot aquest voluntariat estava una mica desordenat, no tenia una referència clara, i vam veure que encara més que mai podia ser necessari que hi hagués un pal de paller com la coordinadora. Molta gent volia col·laborar i no sabia com fer-ho. La coordinadora hauria estat de gran utilitat en situacions com les recentment viscudes. Ara ja estarem preparats. La coordinadora ha ajudat a ordenar i fer que les entitats es coneguessin. Malgrat tot, després de la pandèmia, i tot i que vam fer campanya intentant que tot aquest voluntariat anònim seguís fent accions en alguna entitat, molts no van continuar. Molts voluntaris joves han posat el fre de mà. I la Covid també ha frenat el voluntari més gran, que és el perfil més ampli del voluntariat. Tenen més por i es queden a casa, sigui per no contagiar-se, sigui per no ser responsable d’un contagi. Hem de mirar de treure la por i també hem d’incentivar el jovent, i aquest és un dels nostres grans objectius.

Sí, serà una de les estrelles del segon Congrés del Voluntariat d’Osona. Té per objectiu impregnar dels valors de la solidaritat, del voluntariat i de la justícia social les escoles, perquè són la veritable eina transformadora de la societat. Seguim una mica la idea del que ha estat el programa Escoles Verdes per als centres educatius, que ja porta vint anys d’existència. Les escoles realment han estat les que han introduït en moltes famílies tot el tema del medi ambient i del reciclatge, perquè els nens i nenes són màquines d’estirar, l’element fantàstic per arrossegar els grans. I nosaltres pensem una mica en aplicar aquest esperit de l’escola verda al món del voluntariat. El Departament d’Educació ens va facilitar el contacte amb els directors de les escoles de la comarca, a qui vam explicar el nostre projecte de començar un pla pilot aquest curs, i ja hi ha sis escoles apuntades. Per tirar-ho endavant es compta amb la implicació del grup de voluntaris impulsor del projecte dins la COV, la implicació de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes (Fetch) de la UVic-UCC, per posar rigor acadèmic al projecte i demostrar les bondats formatives i socials de l’Escola per la Justícia Social-COV, i compta amb el suport i la complicitat del Departament d’Educació. Els primers passos del projecte l’explicaran en el segon congrés representants de les diferents escoles i del grup promotor. També cal intentar que els mestres i la coordinadora es formin en aquest sentit, perquè el món està canviant i el voluntariat també.

Ja no té sentit aquest voluntariat de fa uns anys que anava de dalt cap a baix: “Jo dono, tu reps, jo soc el bo”... Ara aquests conceptes han canviat. El voluntariat és una cosa de tu a tu, tant és voluntari el que dona com el que rep. Quan una escola s’implica en una entitat, l’entitat també ha de fer l’esforç per explicar-li el que s’està fent, donar-li peu perquè tingui iniciatives, perquè col·labori de veritat, no ser el burro de càrrega. Hi ha molta feina per fer i pensem que la clau està en el món educatiu.

Exacte. Es presentarà al segon congrés del voluntariat. Tindrà dues modalitats, l’escolar i l’acadèmica. La primera està dirigida a infants i joves, individual o grupal, que hagin fet voluntariat en qualsevol àmbit social: escolar, esportiu, ambiental, formatiu, de lleure... El reconeixement anirà acompanyat d’una dotació econòmica, la qual anirà destinada a l’entitat social que escullin els guardonats. El premi COV demà acadèmic s’atorgarà cada dos anys i coincidirà amb la celebració del congrés, també biennal. En aquest cas hi haurà una important dotació econòmica per premiar un treball innovador dins el marc de la justícia social i el voluntariat.

En tenim de pensats, però s’han d’aprovar a l’assemblea que també es durà a terme en el segon congrés. Ara el més important és tenir clar que l’escola és el nostre focus d’atenció i intentar fer més camí. Fins ara hem pogut fer poca divulgació en viu per culpa de la Covid, però en aquests moments ja en podem fer més. Sortirem a explicar el nostre projecte a diferents municipis i entitats per incrementar el màxim possible el nombre de gent associada. També treballarem per donar formació i assessorament a totes aquelles associacions que necessitin algun recurs o acompanyament. Tenim una junta fantàstica amb ganes boges de treballar i l’ajuda de moltes entitats que ens donen suport, com per exemple la Universitat de Vic. Ens dona suport en tot i a més ara ens deixarà un espai físic que estem a punt d’estrenar al Remei. Ens feia falta tenir un punt de referència.

Moltes coses. També deixar clar que una cosa és el voluntariat i el servei a la societat i aquesta empatia que tenim amb els altres i una altra cosa és que nosaltres hàgim de suplir feines que toquen al govern. I aquest és el tema. No s’ha de suplir molta feina de la que toca fer a l’administració a través del voluntariat. I sobretot demanaria que se’ns posi la feina senzilla, que hi hagi interlocutors vàlids i que sigui fàcil l’accés a l’administració, als ajuts, als suports, que en aquests moments és absolutament inviable. Un detall significatiu: nosaltres tiràvem endavant la coordinadora i va arribar la Covid. Amb el virus no es podia accedir a l’administració, tot s’havia de fer via telemàtica i no s’hi podia anar a portar papers. Tot era molt complex. Érem cinquanta entitats, hi havia molta paperassa i no la podíem enviar per internet. No hi havia maneres de tirar endavant l’associació. Al final, hi havia gent que tenia contactes i ho vam aconseguir, però no té sentit. Demanaríem més facilitat de comunicació, i més ara, que no han de parlar amb cada una de les entitats, sinó que les aglutinem totes.

Crec que la comarca d’Osona és diferent de la majoria de les comarques de Catalunya. Aquest sentiment de pertànyer a una comarca és força únic a Osona. I això sempre ens ha ajudat. Tot i així, estaríem encantats de donar ajuda o aconsellar, si és necessari. Nosaltres, per exemple, per formar-nos vam anar a buscar suport a Barcelona, on hi ha una federació que funciona diferent però semblant al que buscàvem. Perquè estem oberts a tots: escoles, clubs esportius, entitats... Estem oberts a tothom i no posem traves a res. Les normes estan encotillant a tothom excessivament i és el que no volem. També tenim clar que el nostre camí és territorial, ho tenim claríssim, perquè la força que tenim és la proximitat i el fet de conèixer-nos.

Osona és una comarca molt solidària. Hi ha accions brutals, projectes com Osona Contra el Càncer, o fa poc hi va haver la vetllada solidària on els cuiners es posen d’acord per recollir fons per a alguna causa. Hi ha moltíssimes entitats, unes de més grans i conegudes, com Creu Roja, Càritas, el tema de Sant Tomàs..., i d’altres de més petites que funcionen molt bé. I sempre que demanen suport a la societat, la societat respon, és un luxe. Aquí s’ha estat pioner, per exemple, en aconseguir aparells per a l’hospital de Vic que d’una altra manera no tindria. Per això és fàcil, entre cometes, la feina de la coordinadora, perquè hi ha moltíssimes entitats. Nosaltres el que fem és que es coneguin. A vegades hi ha projectes que tenen en comú i que entre elles no ho saben i es poden ajudar, i ajuntar-les és el nostre objectiu: donar valor al seu paper i que hi hagi una bandera comuna.

Els temes econòmics i de responsabilitat social corresponen als que governen, nosaltres no hem de suplir el que toca fer a l’administració. Intentem donar suport a tota la gent que ho necessita però per la fragilitat de la mateixa persona, no per un tema econòmic. Solen ser persones que estan soles, que viuen en un entorn poc favorable, i intentem aportar-los la nostra solidaritat, col·laboració i empatia, però mai suplir el paper que pertoca a l’administració. Tot i així, he de dir que el problema més gran que veiem és la gent gran que està sola, que pateix soledat no desitjada. Les mesures de les residències amb el virus són també dures i aquest bombardeig constant que hi ha hagut des dels mitjans ha provocat molta por, els fa por sortir de casa i aquest fet encara provoca més soledat.