Societat

Secció

Subsecció

Anna Breva i Farré

La seva faceta de modista la va portar a ser una de les persones més estimades de la ciutat, una tasca que va combinar amb la poesia, la lletra de cançons, el cinema i el teatre

A causa d’una promesa, Anna Breva no cobrava els vestits de casament sempre que fossin blancs

Confeccionava vestits i disfresses per a espectacles teatrals i ballets. Va fer el vestuari de nombroses obres de teatre, i va participar en muntatges en altres poblacions com ara Sarrià, Salt, Cassà i Santa Coloma de Farners. Va col·laborar amb Fabià Puigserver en les estades del Teatre Lliure a Girona i en l’arranjament dels vestits de molts artistes com Núria Espert.

Anna Breva participava activament en la vida social de la ciutat a banda de les seves activitats com a modista de la faràndula.

Es va oferir voluntària per refer els vestits dels Gegants Vells de manera absolutament altruista. L’Ajuntament de Girona, aprofitant l’avinentesa, va decidir construir-ne una nova parella amb tècniques més innovadores, com la fibra de vidre i els cavallets d’alumini. Se’n va encarregar el disseny a Carles Vivó i els vestits, a l’Anna.

A causa d’una promesa antiga, Anna Breva no cobrava els vestits de casament sempre que fossin blancs. Això, evidentment, va provocar que el seu taller anés sempre ple d’encàrrecs. Va fer centenars de vestits de paper, pels quals va ser premiada diverses vegades. Va conrear la poesia i va escriure lletres de sardanes, havaneres, etc., i va fer alguns papers en el teatre i el cinema. Va ser la pregonera de les Fires 1987.

Havia nascut a Barcelona el 1920. Era filla d’un viatjant de confecció i d’una mestressa de casa. Es va casar l’any 1934 amb Ernest Donato i va entrar en el món de les modistes just després de casar-se gràcies a la seva germana gran, que tenia un taller. Després de la guerra, va muntar la seva acadèmia de costura sense tenir cap mena de títol, però amb un ofici ben après i unes ganes enormes de tirar endavant.

Abans de la guerra, ja feia carrosses i disfresses de carnaval i fins i tot havia guanyat premis. «Després de la guerra –comentava a Pere Madrenys en una entrevista per a Presència el 1985–, vaig treballar per a la companyia dels Vienesos i en les festes de fi de curs dels col·legis. A Girona, vaig fer vestits per al Cor de María, per a Mercè Ribera (que té una acadèmia de ballet), per als Reis de Salt i per als de Girona. I els tapissos de la Rambla i Ciutadans...»

A causa de la mala salut del seu marit, els metges els van recomanar, a principis dels anys cinquanta, traslladar-se a una altra ciutat com Madrid o Girona. Ells van escollir Girona i ben aviat l’Ernest va trobar una feina a l’Ajuntament, on es va sentir molt ben tractat, fins que va morir, el 1954.

Arran d’això, l’Anna va sentir que tenia un deute amb l’Ajuntament i la ciutat, un sentiment que va poder compensar quan va sorgir l’oportunitat de vestir els nous gegants, una feina que, com ja s’ha dit, va oferir de manera gratuïta. El 1993 es van batejar amb els noms de Carlemany, en record de l’emperador franc, i Anna Gironella, en honor de la modista que els havia fet els vestits i a la torre més esvelta de la muralla de Girona, la torre Gironella.

Anna Breva va morir a Girona el 26 de juliol del 1990 i la van acomiadar els membres de l’Ajuntament, presidits per l’alcalde Joaquim Nadal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.