El retrocés de la llengua
Cau l’ús social del català pels canvis demogràfics, el poc suport de les administracions i la falta de consciència individual
El govern engega una diagnosi de les polítiques lingüístiques i comença per un pla de xoc a les escoles
En els últims 15 anys, el català ha perdut més de mig milió de parlants, i només el 32% el fan servir com a llengua habitual. La pèrdua d’ús social, que era d’un 40% de mitjana el 2005, ha activat totes les alarmes. Estem en emergència lingüística, alerta la Plataforma per la Llengua, que assenyala que el català està greument amenaçat. La disminució de l’ús social no té una equivalència amb el coneixement real de la llengua: segons la Generalitat, a Catalunya el català és entès pel 94,4% de la població. El sap llegir el 85,5% de la població; parlar, el 81,2%, i escriure, el 65,3%.
Què ha passat perquè n’hagi reculat l’ús social? Els motius poden ser diversos. El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ho atribueix als canvis demogràfics dels últims anys i al fet que “les administracions dels estats hi estan en contra, excepte l’andorrana, i les autonòmiques i més petites, no prou a favor”. Hi ha també “una part atribuïble a la substitució lingüística o renúncia de la mateixa ciutadania”. Una pèrdua de consciència que recull l’InformeCAT 2021, elaborat per l’entitat, i que mostra que vuit de cada deu catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà; la majoria, per “respecte” o “educació”. O comencen directament en castellà per la impressió que l’interlocutor no els entendrà si ho fan en català. “Enlloc del món parlar la pròpia llengua és una falta de respecte o educació”, lamenta Escuder. “Tenim la història que tenim, i durant 40 anys ens van inculcar que parlar català era de mala educació”, diu.
Afavorir la integració
El fet de no parlar en català a una persona forana no afavoreix la seva integració, alerta Escuder, i el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, hi coincideix. “Si tothom canvia, els aprenents no poden aprendre la llengua i es desanimen, i els que encara no han començat a aprendre-la es pregunten per què han de fer-ho si no cal”, alerta. El perill és que “es poden cronificar aquestes diferències”.
L’entitat elabora des de fa deu anys l’InformeCAT, en què mostra una panoràmica de la salut del català a través de 50 dades de diversos àmbits. “On estem pitjor és en l’audiovisual i el món de la justícia, en què el nombre de sentències en català ha caigut del 25% al 7%. Hi ha avenços significatius puntuals, però en grans àrees no els veiem”, assenyala Escuder, que explica que un de cada cinc casos de discriminació lingüística per part de l’administració es produeix en la sanitat. “Tenim lleis aprovades que no s’han fet complir mai, com la del cinema i el codi de consum. L’ensenyament també ha empitjorat, com prova el pla que el Departament d’Educació ha presentat per recuperar-ne l’ús a les aules.” Segons les dades del departament, en 15 anys la interacció habitual dels alumnes en català a les aules ha baixat del 67,8% al 21,4%. També s’ha relaxat el professorat: fa 15 anys, el 63,7% dels docents s’adreçaven sempre en català a tot el grup, mentre que ara ho fa el 46,8%. Un estudi de la Plataforma per la Llengua ja va advertir el 2019 que només un 14% dels alumnes de secundària i un 35% dels de primària parlen català al pati en zones urbanes. El fet que la classe magistral estigui donant pas a un aprenentatge més col·laboratiu ha motivat un retrocés en l’ús de la llengua a les aules. Ustec-Stes, sindicat majoritari en escoles i instituts, alerta des de fa anys del retrocés, sobretot a secundària. La portaveu, Iolanda Segura, explica que, “en lloc d’augmentar el nombre d’aules d’acollida com a eina per integrar el nouvingut, les han anat tancant”. També assegura que “no tothom entén que el català és la llengua vehicular i el departament té poca valentia per defensar la llengua per por de les sentències judicials”.
El departament està preparant un pla per millorar l’ús del català a partir de la diagnosi que en faci cada centre educatiu i de formació a tots els docents. Vila reconeix que hi ha hagut un relaxament en el conjunt de la societat, i que s’ha donat per suposada la llengua a l’escola, quan s’ha fet evident que no és aliena al que passa al carrer. Escuder assenyala també una falta de control de l’administració, i lamenta, així mateix, el costum dels polítics de fer un resum, en les rodes de premsa, de la seva compareixença en castellà. “Es dona el missatge que el català no fa falta, i s’incompleix una moció del Parlament”, recorda.
L’entitat valora positivament que l’actual govern de la Generalitat “hagi abandonat el cofoisme de pensar que tot anava bé”. A finals d’octubre, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, va reunir els secretaris generals de tots els departaments de la Generalitat en la comissió tècnica de Política Lingüística, amb l’objectiu de diagnosticar l’estat del català en cada àrea i revisar els mecanismes de promoció i protecció de la llengua. “En els últims anys s’han relaxat les polítiques lingüístiques i és hora de donar-los un nou impuls”, assegura el secretari de Política Lingüística. Cultura està treballant també en el Pacte Nacional per la Llengua, un pacte obert per fomentar l’aprenentatge i el consum del català. La lluita per l’increment del català a les plataformes audiovisuals, que han capgirat el consum televisiu, és també cabdal.
La qualitat del català
A banda del retrocés de l’ús social, el català està reculant també en qualitat. Així ho creu la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Teresa Cabré, que defensa: “Ara es parla un català més empobrit i hi ha molts factors que ho expliquen. La pèrdua de prestigi de la lectura n’és un: es llegeixen molt pocs llibres i molt pocs llibres de qualitat.” Creu també que estan fallant els models exemplars d’expressió dels infants, a vegades “perquè el mestre té certes deficiències perquè no hi ha hagut un especial rigor en els cursos de magisteri pel que fa al domini de la llengua”. També els polítics i periodistes. Cabré recorda que, quan es va posar en marxa la immersió lingüística, als anys vuitanta, es veia el català com un ascensor social, que donava més possibilitats de promoció, i els mateixos pares volien que els seus fills parlessin en català. “Ara no tenim els mateixos factors a favor”, diu. El president en funcions de la Secció Filològica de l’IEC, Ramon Sistac, diu que la pèrdua de qualitat és “constant al llarg de la història: cada generació és considerada pitjor lingüísticament que l’anterior”. La influència del castellà com a conseqüència de la immigració “és inevitable”, segons Sistac, tot i que valora com a contrapartida la incorporació de nous parlants. Sí que hi ha un fenomen contemporani que resta qualitat a la llengua: la irrupció de xarxes socials com WhatsApp, que motiven que s’interactuï poc parlant i més escrivint, amb una escriptura que Sistac considera “de mínims”. “Dir barco en comptes de vaixell no té importància, però afeblir estructures sintàctiques és molt més greu”, assenyala. La pobresa expressiva d’aquest tipus de comunicació ha esdevingut un problema en totes les llengües, i això s’afegeix al fet que la generació actual llegeix menys, destaca.
A banda de l’aspecte qualitatiu, que l’IEC vol millorar amb un laboratori de qualitat lingüística, Sistac assenyala: “Ens hem d’apoderar lingüísticament parlant i estendre la idea que la llengua és patrimoni també de qui no la parla, que tothom ha de patir per la salut del català.” La presidenta de l’IEC insisteix que “l’aspecte més important i prioritari és l’ús”. “No ens en podem plantejar la qualitat si no posem remei al descens de l’ús”, diu. Cabré creu que l’ús s’ha d’augmentar a partir de la integració a la societat catalanoparlant no només dels immigrats, sinó de “persones que no tenen el català com a llengua materna i viuen aquí des de fa molt de temps”. En aquest sentit, el prestigi és un factor importantíssim. “Els catalanoparlants ens hauríem de sentir molt orgullosos de la llengua, però passem ràpidament al castellà de manera inconscient.” S’han de reconsiderar moltes coses, com augmentar els recursos a les escoles, que han vist com baixa el nombre d’aules d’acollida. O promocionar el català com a llengua pròpia en la ciència i la recerca i protegir la llengua en les plataformes audiovisuals. Cabré valora que el govern ja ha posat el problema sobre la taula. “Estic convençuda que faran feina. Però de vegades tinc la sensació que tornem als vuitanta”, diu.