Societat

FRANCESC XAVIER VILA

SECRETARI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA

“Una societat cohesionada ha d’integrar lingüísticament”

“En els últims anys s’han relaxat les polítiques lingüístiques”

“No tenim un estat propi ni propici per a les llengües”

EXPERT EN LLENGÜES
Vila (Esplugues de Llobregat, 1966) és expert tant en l’evolució històrica de les llengües en la societat catalana com en l’anàlisi de la seva projecció de futur. És catedràtic de sociolingüística catalana del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona (UB), que va dirigir entre el novembre del 2017 i el juny del 2021. Doctor en lingüística per la Vrije Universiteit Brussel (1996), ha impartit docència en diverses universitats nacionals i estrangeres. Va ser el director del màster en assessorament, política lingüística i serveis editorials de la U B i ha dirigit el Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la UB.
Quan dius als nens que es comportaran lliurement a l’aula, reprodueixen les normes del carrer
Hem d’aconseguir incrementar la consciència que el català és una eina de feina

Francesc Xavier Vila va ser nomenat secretari de Política Lingüística de la Generalitat el juny passat. La secretaria substitueix la Direcció General de Política Lingüística, i amb aquest augment de rang el govern ha volgut fer palès el seu compromís amb la protecció i el foment del català.

La comissió tècnica de Política Lingüística es va reunir a finals d’octubre, per primer cop aquesta legislatura.
La comissió és un instrument que ja existia, però del qual s’havia tret poc partit en els últims anys. Vam pensar que és un instrument idoni per garantir una política lingüística transversal de tots els departaments. Una de les coses que han passat en els últims anys és que s’han relaxat les polítiques lingüístiques, i és hora de donar-los un nou impuls.
Com s’ha manifestat aquest relaxament?
No ha estat només a la Generalitat, sinó al conjunt de la societat. Ens tornem a trobar en un període de recepció immigratòria, però a diferència del que va passar el 2000, s’està rebent gent sense parar atenció a la integració lingüística. En l’àmbit de la justícia, havíem arribat fa una dècada a un 20% de sentències en català, amb polítiques actives com ara becar catalans que estudiessin per ser jutges, i ara hem caigut a un 7%.
Per què aquest relaxament?
Per diversos motius. Es va considerar que l’escola ja dotava de coneixement de català àmpliament a tothom. Però els estudiants que es formaven per ser mestres i professors tenien irònicament menys formació en llengua i en educació plurilingüe que alumnes que havien passat per les facultats vint anys enrere, perquè hi havia més consciència que s’havia de vetllar per la llengua. Els nous docents arribaven als centres educatius i no sabien que havien de fer les classes en català. Ha caigut substancialment l’ús del català a l’aula, tant dels docents cap als alumnes com entre els alumnes. Hem passat de la classe magistral a la classe participativa, i és molt bo. Però quan dius als nens que es comportaran lliurement a l’aula, reprodueixen les normes del carrer, on la gent canvia al castellà adduint que ho fa per educació. Amb el retrocés del català a la televisió per a infants i l’esclat de canals infantils a internet, els nanos castellanoparlants arriben com si visquessin en un món monolingüe, i els catalanoparlants arriben havent après el castellà i parlant-lo amb els altres.
Com s’ha de fer perquè les plataformes privades augmentin la presència del català?
És crucial que la legislació protegeixi totes les llengües oficials, no només la de l’Estat. És absurd que l’Estat protegeixi més la llengua més forta i deixi desprotegides les més febles. És evident que el món audiovisual és un negoci, i les empreses tenen les seves prioritats. El que s’ha de fer és que aquestes prioritats casin amb els interessos de la col·lectivitat. El nostre objectiu ha de ser la normalitat del català en les plataformes, i per arribar-hi hem de sortir de l’anormalitat en què estem. No tenim un estat propi ni propici per a les llengües.
Diu que no s’està integrant lingüísticament la immigració.
S’ha de facilitar molt més l’accessibilitat al català a les persones que el volen aprendre. Per exemple, en moltes botigues s’ha normalitzat que persones que estan despatxant no entenguin el català. L’empresa ha de vetllar per formar els seus treballadors, s’ha de preocupar que qualsevol persona pugui ser atesa en les llengües oficials. Si volem una societat cohesionada, la gent que arriba de fora s’hi ha d’integrar lingüísticament, perquè, si no, sempre en quedarà al marge, i les empreses són cabdals per transmetre aquesta idea als seus empleats.
S’atribueix a la pèrdua de consciència dels catalanoparlants, la caiguda de l’ús social.
Si tothom canvia al castellà, els aprenents de català no el poden aprendre i es desanimen, i els que encara no han començat a aprendre’l es pregunten per què han de fer-ho si no cal. I això és perillós, perquè aquestes diferències es poden cronificar. De vegades, a la gent amb segons quin aspecte no se li parla en català, i nanos de procedència xinesa o africana que són catalanoparlants es passen el dia veient que els tracten com si acabessin d’arribar. Això és demolidor.
Això no és un cert racisme?
No ho vull qualificar de racisme, perquè en el fons és el producte d’una opressió que s’ha exercit de manera sistemàtica. Recordem que durant el franquisme hi va haver gent castigada severament pel fet d’haver parlat català en públic. Els multaven, els pegaven, els humiliaven, els insultaven... A aquella generació, li van ficar al cervell que tenia l’obligació de passar al castellà, i això ho van ensenyar als seus fills. Ens hauríem d’adonar que no és un problema que en una situació determinada s’hagi de parlar en castellà perquè l’altra persona no ho està entenent en absolut, però quan la gent s’instal·la a viure a Catalunya tenim algú que vol formar part del club local i això implica que ha d’entendre el català. La idea és: “Si vols viure aquí com un català més, has de saber català.”
Això com s’aconsegueix?
Hem de donar recursos i accessibilitat a la llengua a persones que no la saben. Hem d’aconseguir incrementar la consciència que el català és una eina de feina i, com a tal, ha de ser present a l’obrador, a la fàbrica, a l’escola... Per això és tan important que la universitat i l’escola donin el millor exemple, i que la Generalitat també ho faci. La gent ha de veure que li convé entendre’l i saber-lo parlar, perquè millora professionalment i fa millors relacions personals.
Una enquesta recent alertava de la caiguda de l’ús del català entre els joves a Barcelona d’un 35% a un 28%.
Des dels anys trenta i quaranta fins a la primera dècada del 2000, Barcelona tenia un nivell de coneixement i ús del català superior al de la primera corona metropolitana, i fins i tot per sobre de la mitjana de Catalunya. En els últims anys, molts autòctons han marxat fora i hi ha hagut una arribada molt important de gent de fora en un moment en què hi havia aquesta relaxació. I molta gent que ha arribat de fora s’ha trobat amb feines que no li permeten l’accés a la llengua, com els repartidors. Aquí tenim un repte que hem de resoldre, perquè el risc que aquesta població visqui al marge de la llengua pròpia del país existeix. Si no hi ha ascensor social, no hi haurà cohesió social, i el català és un indicador de cohesió social.
S’hauria de repensar el model dels mitjans públics?
S’han de repensar moltes coses. La funció bàsica de la CCMA és la generació de continguts en català que arribi als públics actuals. Si TV3 inverteix molts diners en continguts que no són en català, no està complint la seva funció. També s’ha d’adaptar a tots els formats nous. Si diverses generacions consumim continguts a través de plataformes, aquests continguts s’han de vehicular amb un model multiplataforma. Ha de generar continguts atractius, adequats per a nens, que és fonamental, i per a joves i tota la població.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Prova pilot per transformar en fertilitzant els fems ramaders

BARCELONA

Dos mesos per aplicar el 25% de castellà

Barcelona

La base Loran: i ara què?

torroella de montgrí

Les mediacions a Catalunya pugen un 29%

BARCELONA
societat

Els veïns denuncien il·legalitats en el projecte Cosme Toda

Els opositors al parc eòlic marí, decebuts

ROSES

Oncolliga manté aportacions als hospitals gironins

PALAFRUGELL

La vacuna d’Hipra es testarà en nens i adolescents

amer

Tres de cada deu usuaris del transport públic no hi van tornar

barcelona