La parròquia de Calonge blinda la biblioteca, un cop perdut l’arxiu

El projecte Poble de llibres, que dotarà el nucli antic de Calonge amb set noves llibreries associades a altres activitats complementàries ja aquest hivern, se centrarà només en locals privats. I n’ha quedat al marge un vuitè projecte, vinculat a la Llibreria 22 de Girona, que els promotors i el consistori havien plantejat al local de la biblioteca parroquial, amb el vistiplau del Bisbat. Finalment, però, “el consell parroquial ho va desestimar per 9 vots i una abstenció, aquesta última per motius familiars”, admetia ahir el mossèn, Josep Lafont, que defensava que “no ha estat una decisió pròpia”, però preferia no entrar en més detalls.

Altres fonts inscriuen la negativa, també, com una reacció davant el trasllat dels volums de l’arxiu històric parroquial cap a l’Arxiu Diocesà de Girona, tot i l’oposició dels feligresos, que van recollir més de mig miler de signatures en pocs dies. El mateix tinent d’alcalde de Cultura, Norbert Botella, que es desvinculava ahir d’haver esbombat la polèmica, cosa que atribuïa al filòsof i professor d’estètica a la UdG Xavier Antich, no s’estava de lamentar el desenllaç d’un dels projectes que havia assolit millor valoració en el concurs entre la setantena de propostes. I hi veia la connexió. Malgrat això, preferia quedar-se amb la bona notícia dels set primers negocis que obriran aviat i explicava que els dos emplaçaments alternatius per al projecte a què aspirava a la biblioteca parroquial no han encaixat. “Però esperem reconduir aquesta i altres més”, desitjava, sense deixar de recordar que a la vila portuguesa d’Óbidos, també centrada en els llibres, “tota l’església funciona com a llibreria”.

Una de les persones participants en el consell parroquial explicava ahir que en l’òrgan van coincidir que els locals van ser arranjats per persones del poble per als usos de biblioteca, museu o arxiu, i que des del consistori “també s’havia vist inviable conciliar usos d’equipament amb els privats comercials”.