PAQUI BADOSA
PRESIDENTA D’ONCOLLIGA GIRONA
“Estem estudiant la creació de nous serveis”
Les restriccions els han impedit organitzar activitats presencials amb les que es financen
Destaca el grau de solidaritat que hi ha hagut amb els formats virtuals
Des del setembre
Paqui Badosa (Porqueres, 1962) és mestra en excedència. Després d’una dècada a la delegació de Porqueres, al mes de setembre va ser nomenada presidenta d’Oncolliga Girona, un càrrec en què relleva la seva mare
Oncolliga ja torna a estar en plena activitat, després del parèntesi per la pandèmia?
Estem sortint d’aquesta parada i ens estem reactivant i déu-n’hi-do si ho estem fent de pressa. Encara no hem arribat al cent per cent, però estem a la ratlla. Hem de tenir en compte que com més activitats fem, més ingressos aconseguim i, per tant, més serveis podem oferir.
La crisi per la Covid va obrir més fronts de solidaritat perquè van sortir noves necessitats. No sé si això ha fet dispersar els recursos. Ho han notat, vostès?
En principi, no. Més aviat al contrari. M’explico: en època de pandèmia no podíem fer activitats presencials i vam haver de muntar, per exemple, curses virtuals. Els participants venien a recollir la samarreta, feien la donació i després anaven a caminar on volien i quan volien. Això implica un grau de solidaritat molt gran. Si hem pogut fer les coses de manera virtual és perquè la gent és solidària.
Mantindran activitats virtuals, malgrat que ja es puguin fer de manera presencial?
Si es va fer virtual va ser per pura necessitat. Jo diria que no ho mantindrem perquè les nostres activitats són socials, és a dir que permeten parlar, compartir. Una caminada virtual està molt bé però està molt lluny del que voldríem que fos. També hem fet concerts virtuals, però no tenen res a veure amb un concert en què puguis gaudir de la proximitat dels músics i del públic. El que vols és veure’t amb la gent, compartir, el contacte humà. Sí que mantenim de moment el format Zoom per a les reunions de directius o de juntes, però la idea és anar tornant-les a la normalitat, també. Tots estem esperant amb candeletes tornar a trobar-nos físicament.
Quins són els objectius immediats?
El primer de tot és fer un camí ascendent per tornar-nos a estabilitzar econòmicament. Pensa que hem deixat de rebre una gran quantitat de diners solidaris provinents de les activitats i per contra, no hem deixat de donar els serveis. A partir d’aquí, mirar d’implementar nous serveis. Estem estudiant alguna idea, que encara no puc avançar.
Vist des de fora, Oncolliga sembla una entitat essencialment femenina. És així, en realitat?
(Riu.) Realment hi predominem les dones, però també hi ha voluntaris homes i que són molt i molt trempats. Jo crec que en el món del voluntariat en aquest país, en general, predominen les dones. És cert en el cas d’Oncolliga, però no pas exclusiu. És una qüestió no sé si dir-ne cultural.
Vostès tenen diversos programes de prevenció. En quins aspectes estan treballant més?
Cal tenir hàbits saludables, en general, no només per al càncer. Ja fa anys que en fem campanyes. Hem reiniciat les xerrades als instituts sobre consum de tabac; en tenim unes altres, per a primària, sobre els hàbits alimentaris i els beneficis d’una bona alimentació amb fruites i verdures, etc. Un altre aspecte que treballem és animar les dones operades de càncer de mama a fer marxa nòrdica, perquè aquest exercici és molt bo per enfortir la musculatura afectada.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.