“Cal alimentar la confiança dels joves”

Cal començar a contestar aquesta pregunta amb una bona dosi d’humilitat, perquè els joves viuran realitats que ara mateix són impossibles de preveure. Però al mateix temps cal ser conscients des de la nostra generació que estem construint realitats que després ells hauran de gestionar en el futur. I, per tant, nosaltres serem molt responsables del que ells hauran de viure. Tot i les incerteses, sí que són evidents dificultats molt importants, com el canvi climàtic, la migració, les desigualtats econòmiques... A les noves generacions els tocarà reinventar la manera que tenim nosaltres d’entendre la vida i la societat, i tenen molt clar que volen un món sostenible i un model productiu compatible amb la bona vida. Després dels baby-boomers, la generació X i els mil·lennistes, arriba la generació Z amb un altre tarannà: són ambiciosos, tenen capacitat per construir i conviuen amb naturalitat amb la digitalització. Tant les empreses com les organitzacions i universitats ens hi hem d’adaptar.

Nosaltres vam ser educats per treballar en empreses “de futur” i amb professions que tinguessin “futur” i ara... mirem el futur i es fa molt difícil de visualitzar. Els joves d’ara inventaran professions que ara són inimaginables. Per tant, aquesta mirada que tenim els adults que ens agradaria sempre “tenir les coses clares i trajectòries ben definides” per a la nova generació no té cap sentit. El que importarà serà tenir sempre presents els valors des dels quals hauran de construir noves realitats.

Doncs la preservació del medi ambient, el repartiment de la riquesa, la justícia i l’equitat. La digitalització, la internacionalització i la deslocalització dels llocs de treball seran grans protagonistes de la nova realitat. La generació Z començarà a emprendre molt més aviat del que s’ha fet fins ara. Aquests joves son ambiciosos i no tindran tanta por de provar, experimentar, arriscar i canviar com han tingut les generacions anteriors, més enfocades a “carreres professionals” i “creixement professional”.

Sí. Han nascut en aquesta era digital i no combreguen amb el sistema tradicional, en el qual era molt important adquirir i acumular coneixements. Poden ser irreverents en sistemes d’ensenyament o gestió de coneixements tradicionals, perquè el que “saben” és a les xarxes, el que necessiten ho busquen i, en un instant, ho tenen a l’abast. Prefereixen experimentar, aprenent des de la pràctica i la immediatesa.

Acompanyant-los perquè prenguin consciència de quines competències o fortaleses té ja de manera natural cadascun d’ells. Quin és el seu talent únic i irrepetible que al llarg de la seva vida els ajudarà a adaptar-se a multitud de possibilitats. Cal que es creïn entorns creatius, flexibles, col·laboratius, on hi hagi molta interacció, treball en equip, on puguin viure i experimentar situacions concretes, reals i palpables. Són molt visuals i de reaccions ràpides. La generació Z pot estar connectada a cinc aparells alhora. Als adults, això a vegades ens enfada, perquè ens sembla que si actuen d’aquesta manera no aprendran res a la vida, perquè nosaltres vam ser educats per treballar en entorns més estables i en constant creixement i enfocats a l’èxit des de l’esforç i la persistència en recorreguts més definits. Ells viuen en un entorn expansiu, líquid i volàtil.

Tenim la responsabilitat d’ajudar aquests joves perquè aprenguin a aprendre de manera constant, de manera que siguin capaços de convertir els canvis i la incertesa en oportunitats. Això és el més important que hem de fer, preparar-los per treure suc del seu talent.

La capacitat de mirar el futur amb il·lusió, entusiasmar-se pels reptes. La visió, imaginar un futur pròsper i un món millor. Confiar que seran capaços. Sovint els adults, amb el nostre pessimisme, esperit crític i exigència, matem aquesta visió. La nostra generació es caracteritza per buscar sempre el que falta, el que no tenim i el que va malament. Hauríem d’aprendre que la nostra feina com a adults és posar el focus en les fortaleses d’aquests joves, alimentar la seva confiança i contribuir a desenvolupar les seves habilitats emocionals i relacionals. Si els sabem acompanyar i aprenem a tenir-ne una mirada positiva, ens adonarem que estem davant d’una generació exploradora, cercadora, inquieta..., i que segurament ens donaran moltes sorpreses en el futur. Tendim a pensar que abans les coses es feien millor. I això no ajuda ni els joves ni a nosaltres mateixos.