Resseguint els masos del Garraf

El Parc Natu­ral del Gar­raf ofe­reix un pai­satge abrupte i dur, únic a tot el Prin­ci­pat. Una bona manera d'endin­sar-s'hi és fent-ho a través de qual­se­vol de les rutes senya­lit­za­des que recor­ren dife­rents indrets del massís. Habi­tu­al­ment de forma cir­cu­lar, una quin­zena de pro­pos­tes ser­vei­xen per mos­trar-nos la riquesa del seu patri­moni natu­ral i cul­tu­ral. Una d'aques­tes és la PR 37, que ens acosta a les masies del Gar­raf en BTT.

La ruta comença al nucli antic d'Oli­ve­lla, un aco­lli­dor i pin­to­resc con­junt de cases de pedra i una de les por­tes d'entrada al Parc del Gar­raf. Des d'allà aga­fem la pista de terra senya­lit­zada amb els colors groc i blanc que ens por­tarà a can Camps, can Liona, els Masets, la Fas­sina, can Pla­nes, Vall­grassa, el Cor­ral Nou, les Piques i can Grau. A través d'aques­tes masies, el Parc Natu­ral del Gar­raf ens aboca al seu pas­sat agrícola i rama­der.

El fet que sigui un recor­re­gut cir­cu­lar fa que també es pugui ini­ciar des de qual­se­vol altre punt de l'iti­ne­rari i fa goig pen­sar que cada dos, tres o qua­tre quilòmetres tro­ba­rem una masia. Si seguim la pista que comença a Oli­ve­lla pas­sa­rem per can Camps, un mas envol­tat de vinyes i camps de con­reu. Més enda­vant hi ha un tren­call a la dreta que ens por­tarà a can Liona. En aquest pri­mer tram, la vall és força oberta i es poden obser­var fei­xes con­re­a­des.

Con­ti­nu­a­rem la pista fins a arri­bar a una cruïlla, des d'on podríem anar a Sant Pere de Ribes; el nos­tre iti­ne­rari, però, con­ti­nua en direcció a Sit­ges. Després d'una forta bai­xada arri­ba­rem als Masets, una agru­pació de masies enru­na­des. Durant aquest tra­jecte es poden obser­var dife­rents estat­ges de la vege­tació, des de peti­tes taques de pineda jove –rege­ne­rada després de l'incendi del 1982– fins a bos­qui­nes de pins blancs madurs.

Si con­ti­nuem la pista cre­ua­rem la riera de Jafre i el GR5 i el GR 92-4 fins a arri­bar a la Fas­sina, una masia de les poques que hi ha habi­ta­des i on encara es crien conills, pollas­tres i oques. Des de la Fas­sina ben aviat tro­bem un nou tren­call que va en direcció a Plana Nove­lla o Sit­ges. Pre­nem aquest últim camí i dalt d'un turo­net es veu can Marcè. El camí puja fins a la carena i, un cop dalt, arri­ba­rem a una cruïlla que indica dues direc­ci­ons: Vall­carca o Sit­ges. Segui­rem la pri­mera per arri­bar a can Pla­nes.

En aquest tram la vista s'allarga fins al mar i gau­dim d'unes bones vis­tes panoràmiques, amb la banda sud del massís a l'abast. Can Pla­nes és una vella masia en bon estat de con­ser­vació, acom­pa­nyada d'una torre de defensa de planta qua­drada. A l'entrada del mas es poden veure exem­plars de mar­galló, atza­va­res i oli­ve­res.

Sor­tint de can Pla­nes per la mateixa pista, arri­ba­rem a un cami­net que comença a l'esquerra i que està senya­lit­zat amb les fites de l'iti­ne­rari Masies del Gar­raf. A l'inici tro­ba­rem una bassa envol­tada de càrritx. El camí, que tot pujant es con­ver­teix en cor­riol, s'enlaira fins a la collada de Vall­grassa. Un cop allà es veu al fons la masia de Vall­grassa envol­tada de mun­ta­nyes.

La masia de Vall­grassa, que dóna nom a tota la vall, havia estat un mas viti­vinícola (encara s'hi obser­ven les anti­gues fei­xes o ban­cals on es plan­ta­ven els ceps) i també rama­der, tal com s'apre­cia en un tan­cat par­ci­al­ment cobert per por­xos des­ti­nat al ramat (bàsica­ment de cabres) que es troba ados­sat a la cara est de l'habi­tatge. Actu­al­ment és un equi­pa­ment pedagògic.

Des d'aquí, dei­xant la masia a la dreta, pre­nem un camí de terra que segueix el fons de Vall­grassa i ens por­tarà a la cruïlla del camí de Begues. La cre­ua­rem i ani­rem en direcció a Oli­ve­lla per la pista asfal­tada, pas­sant pel Cor­ral Nou. El Cor­ral Nou és un mas que es dis­tin­geix per la façana beix i pel pou que hi ha una mica sepa­rat. A més, hi ha plan­ta­des atza­va­res i una ren­glera de more­res.

Seguint la mateixa pista arri­ba­rem a les Piques, un antic con­vent en runes que queda enlai­rat; entre ban­cals i frui­ters hi ha una font que abas­teix d'aigua la Plana Nove­lla.

Con­ti­nu­ant la pista fins dalt de la carena, s'arriba a can Grau, una masia reha­bi­li­tada com a escola de natura que està situ­ada en un replà, amb uns xiprers carac­terístics.

Bai­xant per la pista asfal­tada tro­ba­rem una cruïlla a la dreta que indica Olesa de Bones­valls. L'aga­fa­rem. Pas­sa­rem al cos­tat d'una petita ermita. No podem des­a­pro­fi­tar unes vis­tes que des d'aquí arri­ben més enllà de Cube­lles. Dalt del turó, a l'esquerra, hi ha un camí que comença enlai­rant-se i s'enfonsa fins al Pou Tan­cat. El seguim i pre­nem la car­re­tera que, tot pujant, arriba a Oli­ve­lla, on s'acaba l'iti­ne­rari.