Escapades

Portal endins i enfora

Els dos barris històrics d'Altafulla, la Vila Closa i les Botigues de Mar, conviden a passejar sense presses

El segle XVIII va ser molt pròsper per als alta­fu­llencs. Els comer­ci­ants tan­ca­ven bons trac­tes i es feien cons­truir casals vora el cas­tell. També enri­quien amb obres d'art l'església de Sant Martí, que s'havia bas­tit entre el 1701 i el 1705 en aque­lla mateixa zona, que es coneix amb el nom de la Vila Closa.

Avui, pas­se­jar pels car­rers que ser­pen­te­gen amunt, cap al cas­tell, és tota una delícia. El con­junt medi­e­val estava tan­cat per mura­lles, de les quals encara que­den dues por­tes i dues tor­res, a més d'altres res­tes. El car­rer del Forn comu­nica la plaça de l'Església i la del Pou. El cas­tell, de pro­pi­e­tat pri­vada, no es pot visi­tar. El con­junt que ofe­reix, però, junt amb l'església i la rec­to­ria con­ver­teix la plaça de l'Església en un espai par­ti­cu­lar, d'una bellesa i una acústica immi­llo­ra­bles, la qual cosa s'apro­fita per pro­gra­mar-hi con­certs a l'aire lliure. A més, l'encant de la zona és un valor afe­git per als res­tau­ra­dors que hi han obert hotels i res­tau­rants amb caràcter.

Els comer­ci­ants del set-cents neces­si­ta­ven espais on emma­gat­ze­mar les mer­ca­de­ries i fer trac­tes. Així van néixer les Boti­gues de Mar. Avui són cases a pri­mera línia de la costa, però es van aixe­car com a magat­zems de planta baixa. Els mer­ca­ders hi guar­da­ven el vi i l'aiguar­dent que després envi­a­ven a Amèrica, i els pro­duc­tes que rebien del nou con­ti­nent, com ara el cacau. També els uti­lit­za­ven pes­ca­dors i arte­sans.

Avui es pot ima­gi­nar tot aquell tràfec vora la mar, recor­rent el pas­seig cons­truït a mit­jan anys noranta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.