Societat

El Barcelonès perd 33.653 residents amb la pandèmia

L’Alt Pirineu, l’Aran i la Cerdanya guanyen població i es registren més empadronaments als pobles de la costa tarragonina

Els demògrafs alerten d’un fort impacte, però eviten parlar d’“èxode urbà”

El pri­mer any de pandèmia s’ha dei­xat notar en la població, per l’ele­vada mor­ta­li­tat del virus, però també perquè ha por­tat molts cata­lans a can­viar de lloc de residència. Els motius són diver­sos, però les dades recents segons el padró muni­ci­pal en data 1 de gener del 2021 indi­quen que la comarca del Bar­ce­lonès és la que va per­dre més població, 33.653 habi­tants, i el des­cens a l’àrea metro­po­li­tana era en con­junt d’un 0,65%, la dava­llada més impor­tant de l’última dècada. Només la ciu­tat de Bar­ce­lona, on viuen 1,6 mili­ons de per­so­nes, el 2020 va per­dre 27.450 resi­dents, seguida de l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat, on 4.725 per­so­nes tri­a­ven un altre lloc on viure. En una entre­vista a l’ACN, l’inves­ti­ga­dor del Depar­ta­ment de Geo­gra­fia de la UAB i del Cen­tre d’Estu­dis Demogràfics (CED), Anto­nio López-Gay, expli­cava que el nom­bre d’arri­ba­des a Bar­ce­lona el 2020 des d’altres punts de l’Estat espa­nyol i de la resta del món va bai­xar fins a un 30%.

La pandèmia ha des­plaçat nous resi­dents a zones rurals com ara l’Alt Piri­neu i l’Aran, que han vist aug­men­tar la població un 1,86%, una pujada que no es veia en els últims tretze anys, en què la tendència era per­dre habi­tants.

Per enten­dre els motius que han por­tat molts cata­lans a can­viar de casa, s’ha de tenir en compte, segons els experts, l’efecte de les sego­nes residències i la gent que va deci­dir anar-hi sobre­tot a l’inici de la pandèmia per tele­tre­ba­llar. Això podria expli­car el fet que la Cer­da­nya es con­ver­teixi en la comarca on es regis­tra l’incre­ment per­cen­tual més pro­nun­ciat (3,8%). Bell­ver de Cer­da­nya ha rebut 130 habi­tants, i Bol­vir, amb 114, és el muni­cipi de tot Cata­lu­nya que ha expe­ri­men­tat un crei­xe­ment de població més alt en per­cen­tatge. 

Els experts reco­nei­xen que aquest incre­ment sob­tat arran de la pandèmia pot tenir “un impacte fort” en els muni­ci­pis de recepció pel que fa a la dimensió dels ser­veis. Per López-Gay, no es pot par­lar d’èxode urbà perquè “els bar­ce­lo­nins es con­ti­nuen movent, en bona part, a prop de la residència prèvia”, i només són uns quants els que han sor­tit fora de l’àrea metro­po­li­tana.

Els experts també asse­nya­len l’estratègia del que ano­me­nen “empa­dro­na­ments atípics”, és a dir, les per­so­nes que fan ser­vir la segona residència per cons­tar com a resi­dents i gau­dir d’algun “avan­tatge”, com la pos­si­bi­li­tat d’infrin­gir el con­fi­na­ment peri­me­tral durant la pri­mera deses­ca­lada. Mal­grat no dis­po­sar encara de dades ofi­ci­als, els demògrafs del CED cre­uen que els per­fils dels que van anar a muni­ci­pis petits el 2020 són, majo­ritària­ment, “ren­des mit­ja­nes i mit­ja­nes-altes”. Amb tot, López-Gay con­si­dera que “això no vol dir que la classe mit­jana des­a­pa­re­gui” de Bar­ce­lona, perquè també hi haurà la tendència d’estran­gers que es poden per­me­tre tele­tre­ba­llar i que volen viure a la capi­tal cata­lana. El per­fil dels que mar­xen de la ciu­tat són “adults d’edat avançada i famílies amb els fills d’una certa edat”, i no tant “pare­lles joves que deci­dei­xen començar un pro­jecte vital” al món rural.

Equi­li­brar el ter­ri­tori

Les dades d’empa­dro­na­ment que han cres­cut en algu­nes zones rurals no rever­tei­xen el des­po­bla­ment que viuen molts pobles, però per­me­ten “donar una mica de res­pir” i fre­nar-lo en alguns casos, tot i que, com indica López-Gay, no exis­teix una “hete­ro­geneïtat”. La població del Pallars Jussà baixa un 0,43%, amb Talarn com el muni­cipi que més cau per­cen­tu­al­ment (-17,8%), i la de la Terra Alta, un 0,25%. La comarca ebrenca enca­dena dotze decrei­xe­ments anu­als en els últims tretze anys.

LES XIFRES

7,7
milions de persones hi havia empadronades a Catalunya l’1 de gener del 2021.
27
habitants hi ha empadronats a Gisclareny, el cens més petit de Catalunya.

Segones residències plenes a mar i muntanya

La pandèmia ha portat molts barcelonins a convertir les segones residències en primeres. Ho explica a l’ACN l’alcalde de Bolvir, Isidre Chia, satisfet de ser els que més han crescut en percentatge i content de tenir un “poble viu” i amb molts veïns. Acollir un centenar de veïns ha portat més alumnes a l’escola i més ús de les instal·lacions municipals. L’alcalde explica que els nous residents són persones amb un alt poder adquisitiu que tenen empreses fora de la comarca i estan fent teletreball, i joves que ja tenien casa al poble i han decidit instal·lar-s’hi. Chia reconeix que, tot i l’aprofitament de segones residències, l’increment de la població també ha mobilitzat el mercat de la construcció de nous habitatges. La mateixa situació s’ha donat als municipis de la costa tarragonina. L’alcalde de Calafell, Ramon Ferré, atribueix els moviments migratoris al confinament per la covid. Això comporta que el municipi hi hagi de respondre amb més habitatges i serveis. Actualment hi ha una promoció de 400 nous habitatges a segona línia de mar, bona prova de la recuperació del sector de la construcció.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.