La ‘torre de Babel’ de Lloret

Lloret és un dels municipis gironins amb un ventall més ampli de nacionalitats al padró: fins a 102 de diferents. Per aquest fet el consistori ha volgut indagar en el substrat de llengües maternes present a les llars, i ha tirat endavant una enquesta que, amb una mostra de 1.200 persones, ha constatat la cohabitació de fins a 56 idiomes, un 93% dels quals es parlen de manera diària en l’entorn familiar quotidià.

S’imposa clarament el castellà, amb 534 respostes (47%), mentre que el català –amb 193 (17%)– queda relegat al segon lloc. Al darrere, l’àrab, amb 73 respostes (7%), i el rus, amb 67 i un percentatge similar, es disputen el tercer lloc del rànquing; i el panjabi amb 44 (3%), el romanès amb 29 (2%) i l’hindi amb 24 respostes (2%), i finalment també l’ucraïnès, culminen els vuit primers llocs.

Els resultats de l’enquesta, fets públics aquesta setmana amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Llengua Materna (el 21 de febrer), mostren una realitat parcial –poc més del 3% del cens– però il·lustrativa de la riquesa i complexitat del teixit humà d’una població forjada i augmentada a redós del fenomen turístic, tant pel que fa a segons residents que s’hi han establert com pel que fa a nombrosos nouvinguts que hi cerquen sort en els negocis turístics i tot l’entramat de serveis que demana.

La metodologia va ser simple: es va fer a través d’internet, oberta a tota la ciutadania, però amb alumnes de tots els centres educatius del municipi: escoles, instituts, oficina de català i també de l’escola d’adults.

El rànquing dels primers llocs de les llengües coincideix amb l’estadística de les comunitats amb més representació a Lloret, que són les comunitats russa, romanesa, índia i marroquina. També cal tenir present que l’espanyol inclou totes les persones espanyoles i dels països llatinoamericans. Arantxa Jiménez explica: “També ens ha anat bé per tenir coneixement que al nostre municipi hi conviuen llengües com l’osseta, el quítxua, el guaraní, el tàrtar, el bambara, l’albanès, l’urdú, el tagàlog o el caixmiri”. Per l’alcalde, Jaume Dulsat, el sondeig “destaca la diversitat cultural de Lloret”, un fet que “enriqueix com a municipi”.