Els catalans de Xangai, els primers a celebrar Sant Jordi

Els catalans residents a Xangai s'han avançat avui a la gran majoria d'expatriats del seu territori a tot el planeta amb la seva particular celebració de la diada de Sant Jordi en el cor econòmic i financer de la Xina.

A més de viure en un país sis hores per davant de l'horari català, els membres del Casal Català de Xangai, l'associació de catalans a la metròpoli oriental, han decidit avançar la festa un dia, per poder aprofitar el cap de setmana i començar a regalar-se llibres i roses abans que ningú.

"Està bé celebrar-ho cada any almenys sis hores per endavant, aparèixer amb el llibre i la rosa sis hores abans, després ho comentem amb la família (a Catalunya), i tots contents de celebrar-ho, fins i tot tan lluny de casa", ha dit Xavier Pavón, una de les 50 persones presents avui a la festa del Casal.

Els catalans de Xangai intenten mantenir el costum, a milers de quilòmetres de la terra d'origen, malgrat que la tradició de les roses resulta molt difícil d'exportar i d'explicar a la Xina, segons ha afirmat l'únic Jordi que ha acudit a la trobada d'avui, que ha tingut el detall de preparar una trentena de roses per a totes les assistents.

"Tenia la tradició, a Barcelona, de repartir roses per Sant Jordi a la feina. Aquí ho vaig fer el primer any i va ser un problema, perquè les tres empleades locals que teníem ho van interpretar com que m'estava insinuant", i no hi va haver manera de convèncer-les que era només una tradició catalana sense segones intencions, ha assegurat. "Van fer una interpretació que no era l'adequada... així que jo a la Xina ja no ho faig més", ha promès. Segons ha afirmat, "aquí l'assumpte de les flors és una cosa molt íntima, a una noia una rosa l'hi dóna el seu nòvio, però ningú més".

La tradició, menys polèmica, de regalar llibres als homes, s'ha convertit aquest any entre els catalans a l'est de Xina en una posada en comú de llibres de tota mena en català i castellà, atès que n'hi ha pocs al país. "Aquí no hi ha literatura en català, en castellà és difícil trobar-ne, i fins i tot en anglès, així que hem fet una paradeta perquè qui vulgui compartir els seus llibres pugui deixar-los als altres", ha explicat Núria Puig, presidenta del Casal. A més s'han organitzat jocs florals, amb un concurs de poemes en català, els guanyadors del qual han estat premiats amb "dos llibres acabats de portar de Catalunya", ha afegit.

A més d'ajuntar-se amb altres catalans, com solen fer també per la diada de Catalunya (l'11 de setembre) i per Sant Joan (el 23 de juny), els assistents han gaudit de postres, vi i licors portats de la seva terra. En particular, la preparació del rom català cremat, que requereix cremar l'alcohol mentre es remou, ha sorprès els cambrers xinesos del local llogat pel Casal. També els crida l'atenció l'exotisme del pa amb tomàquet i pernil serrà, la crema catalana, les senyeres i el logotip del Casal, que representa un castell que es fon amb la torre de televisió Perla d'Orient, la més alta d'Àsia i avui l'estructura més emblemàtica de Xangai.

Amb tot, el que més diferència el Casal de Xangai d'altres del planeta, a més de l'avantatge horari per ser el primer a celebrar les diades, és la  joventut i, en paraules de Pavón, que "la gent que ve (a la Xina) sol fer-ho de manera temporal, tres, cinc anys". "No tenim una tradició com la dels casals d'Argentina, Mèxic o d'altres parts del món, que tenen més sentiment", ha conclòs. "Aquí importa més la diversió que una altra cosa: ens ajuntem, ens veiem i fem una festa".