Molta feina per fer
L’activisme femení no es tradueix en presència a la primera línia política i rep la intimidació de soldats i milicians
Els conflictes a Síria, el Iemen i l’Afganistan continuen destruint l’accés a l’educació i a la sanitat de milions de dones i nenes
La participació de les dones en el mercat laboral a la regió és de les més baixes del món
Els indicadors sobre la situació de la dona a l’Orient Mitjà i al nord d’Àfrica coincideixen en una tendència: hi ha millores, però també molta feina per fer. Durant els darrers anys, i malgrat la brutal disparitat que existeix entre països –i entre comunitats d’un mateix territori–, hi ha un increment de la participació de la dona en la societat i una reducció de l’analfabetisme entre les dones joves. Però, sovint, això no es tradueix en una presència de les dones a la primera línia política, ni en l’erradicació de la seva incapacitat per adquirir propietat ni en l’eliminació del model patriarcal que s’estén per la regió, fortament colpejada per conflictes que destrueixen l’accés a l’educació i a la salut.
Evolució socioeconòmica
La participació de les dones en el mercat laboral és de les més baixes del món, i, en molts països, encara troben obstacles per adquirir propietats, per accedir a capital o per heretar les possessions de la família. La regió encara manté greus desigualtats. Les dones libaneses no tenen la capacitat legal de traspassar la nacionalitat a la seva descendència en cas d’estar emparellades amb un estranger, i milers d’afganesos han hagut d’apartar-se de la vida pública des que els talibans han tornat al poder.
Treball
La reducció de l’analfabetisme i l’ampliació de l’accés de les noies al sistema educatiu no han suposat encara una participació en el mercat laboral igualitària respecte als homes. D’entre els països on hi ha dades, no n’hi ha cap amb igualtat, tampoc entre els universitaris. Als països del Golf i al Líban, hi ha centenars de milers de dones migrades que treballen esclavitzades pel sistema kafala, mentre que a l’Afganistan n’hi ha milers que no han gosat tornar a la feina per por de represàlies dels talibans.
Lideratge polític
Les dones han tingut sempre un paper rellevant en la vida comunitària i en l’activisme de la regió. Des de les primaveres àrabs, aquesta participació ha augmentat i avui es fa difícil imaginar els moviments d’oposició de Palestina, del Sudan i de l’Aràbia Saudita sense el seu paper. Aquesta força al carrer no s’ha traduït en lideratges a la primera línia política. De fet, la visibilització de les dones sovint ha comportat la violència contra elles. En les revoltes del Líban, milers de dones han denunciat intimidació o agressions per part de soldats i milicians.
Sanitat
Els conflictes que afecten països com ara Síria, el Iemen i l’Afganistan dificulten l’accés a la sanitat, i fan que, de nou, les dones i les nenes siguin les que en surten més perjudicades. Sovint, accedir a coneixement sobre salut reproductiva és complicat a causa del tabú que suposa en molts països i comunitats, cosa que du els joves dels dos sexes a informar-se’n a través d’internet. Les cures preventives, com les mamografies, són inexistents en molts territoris i, en molts hospitals, la falta de metgesses fa les coses més difícils amb les pacients.
Educació
Les dones de la regió tenen l’índex d’analfabetisme més alt del món, amb un 27%, mentre que les dones joves encara arrosseguen el 12%. Contrasta amb el dels homes de totes les edats, que és del 8%. Molts països tenen tots els infants escolaritzats de la mateixa manera, però a l’Afganistan l’exclusió de les nenes durant dècades fa que només el 12% sàpiguen llegir, en contraposició amb un 48% dels homes. Alhora, la digitalització i els aprenentatges que requereix avancen de manera dispar. Al Sudan, l’11% fa servir internet; a Kuwait, només el 9,8%.
Justícia
Les constitucions d’Egipte, l’Iraq, el Iemen i Tunísia inclouen articles per combatre la violència contra les dones. Però, en molts territoris, la violació a dins del matrimoni no es considera un crim i la legislació per aturar el matrimoni infantil té una implementació desigual. Alguns estats han habilitat canals perquè les dones puguin denunciar agressions a la policia. Però la propagació de conflictes, la volatilització de l’estat de dret i el model patriarcal deixen milions de dones desemparades.
